“Cara B” del Silla davant d'un rival en inferioritat
Diumenge que ve dia 8, a les 16:30 hores, al Vicent Morera, el Silla CF complirà una volta sencera del campionat de lliga sense perdre rebent al municipal siller a l'únic rival que ha sigut capaç de véncer-li fins a la data i que és el líder, la UE L’Alcúdia. El partit entre el primer i el segon classificat es presumeix decisiu per als interessos blanquets, ja que situar-se a quatre punts, amb pràcticament mitja lliga per davant, donaria moltes ales per a lluitar per l'ascens directe als homes de Xus Vendrell. No obstant això, no és menys cert que, per aconseguir doblegar L’Alcúdia caldrà canviar molt la imatge oferida a Almussafes on el Silla CF va estar a punt de caure derrotat, sobretot en la segona meitat, jugant la fredolina de 51´ amb un efectiu més.
El Silla CF volia anotar-se el sisé triomf consecutiu després de resoldre amb solvència els últims partits i afrontava amb gran optimisme la cita d'Almussafes, camp de mals records per al conjunt del Morera, però la realitat en la gespa va indicar tot al contrari. Un equip espés i faltat de claredat en el seu futbol, condicionat en gran manera pel fort vent regnant, a penes va generar una ocasió de perill en tot el partit, que casualment va ser la primera de la trobada amb un tir d'Andrés que va colpejar en la part superior del travesser. Ací es va acabar qualsevol tipus de complicació per a la porteria de l'Almussafes. Internades per les bandes que no trobaven rematador, xutades llunyanes que no veien porta i poc més. En l'apartat ofensiu, els locals es van reservar per a la represa i això que en el 39´ es van quedar en inferioritat numèrica per l'expulsió de Voro Clérigues després de veure aquest la segona cartolina groga en una entrada sobre Carrasco.
Pareixia que el partit es decantaria del ban siller com a conseqüència d'estar amb un futbolista més i la necessitat guanyar per a mantindre les diferències amb la UE L’Alcúdia que ja s'havia imposat a l'Alcàsser CF (2-0). En canvi, l'autèntica veritat va distar un món del que cabia pensar. L'Almussafes CF va ser el conjunt intens i ambiciós, a pesar d'estar amb 10, davant d'un Silla sense centre del camp, sense cap fluïdesa en el seu joc, sense idees, i amb els seus jugadors més desequilibrants inèdits i desatesos, la qual cosa donava moltes facilitats a la saga local. Jona, amb una rematada al travesser, a porta buida i un mà a mà del mateix davanter de l'Almussafes que va salvar miraculosament Lucas, va poder deixar la victòria a casa, cosa que no haguera sigut del tot injust pels mèrits contrets pels uns i els altres en l'enfrontament. La polèmica també va fer acte de presència amb un clar penal no assenyalat per l'àrbitre sobre Iván que va encendre els ànims blanquets. Tal com estava el partit, podia ser definitiu per al resultat final, però el col•legiat es va fer el suec.
Abans del començament del partit, i complint la jornada de partit decretada pel nostre club, es va guardar un respectuós minut de silenci en memòria de l'exfutbolista siller Kiko Carbonell i Juan Nieto, expresident del Silla CF.
Carlos va haver d'actuar d'improvisat lateral esquerre per a cobrir l'absència de Damián, malalt. Xus Vendrell va decidir alinear Lucas, Carrasco, Óscar, Xiri, Carlos, Andrés (Pablo Molins, m. 67), Canet, Oso (Iván, m. 67), Rubén Navarro (Cèsar, m. 89), Coke i Yassine.
