elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià

El Magnànim estudiará en un congreso internacional la relación de sant Vicent Ferrer con el pueblo valenciano

El Magnànim estudiará en un congreso internacional la relación de sant Vicent Ferrer con el pueblo valenciano
    MÁS FOTOS
    El Magnànim estudiará en un congreso internacional la relación de sant Vicent Ferrer con el pueblo valenciano - (foto 2)

    Los días 27 y 28 de febrer, en la sede de la Fundació Bancaixa, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació– con el patrocinio de la entidad mencionada– contribuirá a recordar el 600 cumpleaños de la muerte de san Vicent Ferrer con un Congreso Internacional en el cual participarán investigadores de varias universidades europeas.

    Según ha indicado Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, "el objetivo de este encuentro académico institucional de primer nivel, titulado San Vicente Ferrer y el pueblo valenciano, es contribuir desde el rigor y el estudio a poner en valor la figura de sant Vicent a lo largo de la historia y promoverla en cuanto que elemento cohesionador de la sociedad valenciana".

    Por su parte, el director del congreso, el profesor de la Universitat de València Vicent J. Escartí, ha señalado que "este congreso es muy relevante, porque en él se presentarán datos desconocidos y estudios inéditos", entre los cuales hay que destacar el estudio que el mismo Vicent Josep Escartí presentará en el seno del congreso, titulado Literatura valenciana en las fiestas a san Vicent Ferrer (1755), publicado por el Magnànim con la colaboración de la Fundación Bancaja.

    Literatura en valenciano en el siglo XVIII

    La idea que san Vicent Ferrer predicaba en valenciano allá donde iba, fue difundida y alabada por los hagiógrafos del santo medieval. Esto contribuyó a generar la imagen de un santo especialmente valenciano y, también, hizo que su recuerdo fuese ligado a la presencia de nuestra lengua. En 1755, la celebración del tercer centenario de la canonización de sant Vicent suscitó un alud de fiestas en la ciudad de Valencia que, en el ámbito literario, fueron muy productivas. A analizar aquella literatura en valenciano se dedica el estudio de Escartí, que contiene, también, la edición de aquellos escritos muy significativos de los gustos y las preferencias de los valencianos de mediados del siglo XVIII.

    Según afirma Escartí, estos textos "acontecen una fuente inestimable para conocer el uso de nuestra lengua en aquellas demostraciones públicas de cariz festivo" y, en especial, los poéticos porque, eran "un instrumento idóneo para transmitir la ideología dominante a amplias capas de la población".

    El trabajo de Escartí es el resultado de una laboriosa investigación para localizar textos en valenciano que nos han permitido, relacionados con aquella efeméride, estudiarlos en su contexto y, finalmente, ofrecer la edición, para darlos a conocer. La estructura de su trabajo está dedicada a dar un vistazo al recuerdo del santo desde su canonización, especialmente en los centenarios de 1555 y 1655, acercándose ya de pleno al tercer centenar, el 1755.

    Un congreso interesante, riguroso y pluridisciplinar sobre el santo valenciano

    Este, pero, no será el único foco de interés para el figura y la producción literaria alrededor del santo valenciano, en este congreso. La ponencia inaugural correrá a cargo del profesor Gil Manuel Henández, titulada "La festa popular vicentina a València". A ella le seguirán la de Jordi Colomina (Universitat d'Alacant), "La llengua dels sermons valencians de sant Vicent Ferrer"; Vicent Baydal (Universitat Jaume I - Castelló), "Sant Vicent Ferrer i la nació dels valencians"; Rafael Roca Ricart (Universitat de València), "El record de sant Vicent, a València, el 1919"; Vicent J. Escartí (Universitat de València), "L'ús del valencià en les festes vicentines del centenari de la canonització del 1665"; Anna Maria Babbi (Università di Verona), "La presenza di Vicent Ferrer nel nord d'Italia: Iconografia"; Chiara Concina (Università di Verona), " La presenza di Vicent Ferrer nel nord Italia: le Vite e i Sermoni". La sesión matutina finalizará con la presentación del volumen de sermones de Sant Vicent Ferrer, traducidos al italiano por Aniello Fratta Vicent Ferrer: Sermoni scelti (Roma, Aracne, 2018).

    Por la tarde, el congreso reiniciará su actividad con Joan Borja (Universitat d'Alacant): "Sant Vicent Ferrer en l'imaginari popular valencià", Joan Carles Gomis Corell (Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló): "Els goigs valencians de sant Vicent Ferrer: cant, lloança i lloança al sant", Emilio Callado (Univeritat Cardenal Herrera-CEU): "Pels seus ossos els coneixereu. Relíquies vicentines a la València del barroc", Marinela Garcia Sempere (Universitat d'Alacant): "Vicent Ferrer i el santoral: el sermó de santa Caterina, Anna I. Peirats (Universitat Catòlica de València): "Dels vicis femenins a la conversió espiritual en els sermons de Giordano de Pisa, Bernardí de Siena i sant Vicent Ferrer". Además, antes de la presentación del estudio de Escartí –que está prevista a las 20 horas-, habrá la mesa redonda "Imatges femenines en sant Vicent Ferrer" a cargo de Carme Arronis (UA), Albert Toldrà (UV), Anna I. Peirats (UCV). Moderará: Eulàlia Miralles (UV).

    La segunda sesión del congreso tendrá lugar el día siguiente 28 de febrero, la cual empezará con la ponencia de d'Antoni Furió (Universitat de València): "Vicent Ferrer, el sant que ressuscitava els morts. Miracles i mentalitat religiosa popular a la baixa edat mitjana, seguida de la de Immaculada Fàbregas (Université de Bretagne Sud-Lorient): "Sant Vicent Ferrer a la Bretanya: de l'infern al paradís a través de la missa de Kernaskledenn", Josep Enric Rubio (Universitat de València): "La llengua com a nus temàtic en els sermons vicentins", Anna Maria Compagna (Università di Napoli Federico II): "Sulle tracce di San Vicent Ferrer in quello che fu il Regno di Napoli e Sicilia", Vicent Martines (Universitat d'Alacant): "Sant Vicent Ferrer i l'opció política dels clàssics" y la de Abel Soler (Universitat de València): "Els cavallers i l'estament militar en els sermons de fra Vicent Ferrer". La ponencia de cierre correrá a cargoi de Antoni Ferrando

    Para hacer posible este encuentro internacional, la Institució Alfons el Magnànim ha contado con la colaboración de la Fundación Bancaja, del Vicerectorado de Cultura de la Universitat de València, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, el Institut Interuniversitari de Filologíi Valenciana, IVITRA. El comité científico cuenta con prestigiosos investigadores de las universidades de Valencia, Roma, Barcelona, Islas Baleares, Perpiñán, Jaume I de Castelló y del Institut d'Estudis Catalans. Todos los actos son de acceso libre.

    Subir