L´alumnat del CRA Alfauir - Ròtova visita l´excavació de la vil.la romana de la Sort
L’alumnat del CRA Alfauir-Ròtova ha visitat este dijous 17 d’octubre les restes de la vil·la romana de la Sort, que s’estan adequant a l’entrada del municipi de Ròtova. És la primera visita que rep la vil·la romana i ho han fet de la mà de l’arqueòleg responsable de l’excavació i adequació Emili Moscardó.
Les visites al jaciment encara no estan obertes al públic però els xiquets i xiquetes del CRA han aprofitat l’ocasió per conèixer de primera mà el jaciment i com n’és el procés de recuperació.
Què és un arqueòleg? Per què busquem restes baix de terra? Què hem heretat dels romans que habitaren les nostres terres? Cada grup ha arribat amb uns interrogants, que han anat resolent a classe i a la mateixa vil·la romana, amb Moscardó i el professorat. Hi han participat els grups des de 1r a 6é de Primària.
En la visita s’han interpretat les troballes in situ veient exemples de les mateixes estances, estructures i restes ceràmiques, tot i enllaçant ho amb la resta del fundus i del territori de la Safor.
La vil·la romana de la Sort a Ròtova
Els treballs arqueològics es basen a traure a la llum la planta d'un edifici que formava part del fundus o propietat de la vil·la romana de la Sort. Està localitzada entre la via antiga denominada Camí Reial o Camí Vell de Xàtiva i el riu Vernissa, que unia les ciutats romanes de Saetabis (Xàtiva) i Dianium (Dénia). Aquesta darrera, capital del territori on se situa la Sort, exercia de màquina de drenatge del ager o camp. En aquest se situaven les vil·les o explotacions agrícoles que explotaven l'espai rural.
En cada vil·la hi havia tres parts diferenciades: la pars urbana o part residencial, la pars rústica o part agrícola i la pars fructuaria o zona industrial. En la primera se situava la residència del propietari, que podia ennoblirse amb les termes, cosa que va passar a Ròtova. En la tercera estaven els forns o terrisseria, a més d'altres activitats contaminats, que en cas de la Sort no hem localitzat. I en la segona estaven les dependències agrícoles, com magatzems.
Aquesta darrera és la part que hem detectat en els actuals treballs d'excavació i museïtzació, exhumant un edifici de planta rectangular composat per diversos departaments al voltant d'un pati. Les restes trobades in situ en el jaciment confirmarien aquesta tesi, ja que apareix una gran quantitat de grans contenidors, o dolia, on es vessava el most del raïm xafat en la premsa, o torcularium. Després, quan havia fermentat i s'havia convertit en vi, es transvassava en àmfores, que es carregaven en carros i, pel camí de Xàtiva, anaven cap a Dianium per a vendre's i, amb els beneficis, s'ennoblia la vil·la.
