Un estudi del CEL permet descobrir la figura del primer alcalde republicà de la Pobla de Vallbona
Una investigació del Centre d'Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha permès descobrir el nom i la figura del primer alcalde republicà del municipi, José Domingo Pruñonosa, qui va ocupar el càrrec durant tot el període de la Segona República espanyola (1931-1936). L'estudi històric ha posat en relleu la important tasca de Pruñonosa al capdavant del consistori en una època on les forces conservadores no varen acceptar de bon grat els resultats electorals que donaren la victòria als partits republicans.
Un incendi que hi va haver a l'ajuntament de la Pobla al començament de la guerra civil va destruir tota la documentació anterior a 1936, la qual cosa ha dificultat enormement la tasca per estudiar i descobrir el nom de l'alcalde del municipi durant tota la república que fins ara ningú no sabia. No obstant, els importants documents trobats en els arxius públics junt a les fonts orals de la localitat han permès trobar els arrels de José Domingo Pruñonosa i establir-ne les claus del seu mandat polític.
El seu accés al poder va ser fruit d'una coalició formada pel Partit Unió Republicana Autonomista (PURA), de tendència conservadora fundat per Blasco Ibáñez del qual n'era membre Pruñonosa, junt als socialistes que va permetre governar la Pobla durant cinc anys front a les embranzides de la dreta regional valenciana que no acceptava els resultats electorals de les eleccions del 1931.
L'historiador i membre del CEL, Josep Jorge, ha assenyalat que el període de la segona república "és un dels menys coneguts i estudiats de la Pobla i per això ha estat un repte esbrinar aspectes d'aquella època al nostre municipi a partir del primer alcalde republicà que, alhora, ens ha permès saber els nombrosos entrebancs i problemes viscuts tot i la legitimitat de la seua elecció per les forces reaccionàries".
L'estudi de la figura de José Domingo Pruñonosa s'insereix en el cicle de conferències organitzades pel CEL de la Pobla sobre la història i el patrimoni de la localitat, amb una atenció especial pel que fa a l'arqueologia, el paisatge, l'agricultura, el patrimoni, la fotografia i l'economia amb l'objectiu d'aprofundir més en aquells àmbits més desconeguts pels mateixos habitants.
Segons Josep Jorge, el caciquisme va ser un dels problemes més greus que va viure la Pobla "entre les darreries dels segle XIX i principis del XX on les forces monàrquiques i conservadores no acceptaren mai el govern republicà sorgit democràticament d'unes eleccions". Fruit d'eixe caciquisme són les eleccions del 14 d'abril de 1931 que es van haver de repetir per fraudulentes i que el 31 d'abril d'eixe any van donar la victòria als republicans.
Un dels episodis més funests del mandat de José Domingo Pruñonosa va ser l'intent d'assassinat a mans d'un treballador monàrquic de l'ajuntament que el va voler atropellar en un vehicle perquè no estava d'acord amb la gestió i les idees de l'alcalde. Pruñonosa també va patir insults i episodis de pressió per part d'altres empleats públics. Finalment, va morir el 4 de juny del 1949 i soterrat al cementeri municipal.
