El CEL detecta que el Pla General considera urbanitzables 5 milions de metres quadrats del Barranc de Bono

El Centre d'Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha detectat que el pla general d'ordenació urbana (PGOU) del municipi -aprovat l'any 2004- permet urbanitzar l'interior dels barrancs sense cap tipus d'impediment legal en al voltant de 5 milions de metres quadrats al barranc de Bono que naix a l'altura del Carraixet i arribe quasi a connectar amb el barranc de Mandor, a l'Eliana.

Es tracta d'una de les conclusions de l'estudi "Els barrancs de la Pobla i l'Urbanisme" que recentment ha presentat el CEL dins la revista "Fent poble, fent Pobla", sobre la història del municipi.

La manca de reconeixement per part del Ministeri de Medi Ambient dels barrancs i les zones inundables existents al terme municipal, format per 33 quilòmetres quadrats d'extensió. Així, entre el barranc del Carraixet i el barranc de Mandor no hi ha cap altre indret inundable ni cap barranc. D'esta forma, els vora 5 milions de metres quadrats del barranc de Bono es podrien urbanitzar sense cap entrebanc jurídic ni urbanístic.

El CEL de la Pobla considera que esta circumstància "priva els habitants de la localitat de tindre un autèntic pulmó verd que es podria gaudir sense cap cost econòmic amb 5 milions de metres quadrats nous de zona verda, actualment eixos terrenys es podrien urbanitzar com qualsevol altre terreny de la resta del terme municipal, la qual cosa suposa una autèntica bestiesa urbanística i legal per al nostre municipi".

El centre d'estudis locals de la Pobla recorda que el barranc de Bono disposa d'una riquesa enorme pel que fa a les obres etnològiques -un aqüeducte únic al Camp de Túria-, una vàlua arqueològica diferenciada amb un jaciment arqueològic a la Casablanca i el patrimoni ambiental amb una diversitat medi ambiental que ha costat anys d'aconseguir.

El CEL recorda que actualment a la Pobla hi ha una mitjana de 2'5 metres quadrats de zona verda per habitant molt lluny del que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i que fixa eixos valors en un mínim de 10 metres quadrats. Així, la Pobla té 2'5 metres quadrats de zona verda per habitant i un percentatge de 0'11 arbres per veí.

El CEL ha proposat una modificació del pla general urbanístic de la Pobla perquè es reconeguen legalment els barrancs "amb l'objectiu d'evitar que en un futur es puguen urbanitzar malament, la qual cosa és factible perquè recentment s'ha canviat perquè es puga instal·lar una granja de gallines" alhora que ha recordat que l'existència legal dels barrancs "suposa una garantia perquè eixes zones reben subvencions i ajudes econòmiques per mantindre-les i conservar-les per al nostre futur, atesa la seua biodiversitat".

La declaració oficial dels barrancs garanteix que en casos d'inundacions les persones afectats per eixes possibles catàstrofes "puguen rebre tota una sèrie d'indemnitzacions que actualment no podrien rebre en cap cas perquè oficialment no existeixen; la Pobla necessita més zones verdes i una conservació del patrimoni que tenim però que hem de defensar, tot això suposa una millor qualitat de vida i un poble més habitable i sostenible ambientalment per a tots els ciutadans del municipi".

Finalment, el centre d'estudis locals de la Pobla ha remarcat que fruit de la situació del pla general "al municipi hi ha un barranc conegut com el del Barranquet situat al mateix nucli urbà que s'ha urbanitzat amb immobles i habitatges que pateixen les conseqüències en casos de pluges importants; el barranc s'ha transformat en una avinguda sense zones verdes i per això hem d'evitar que el barranc de Bono s'urbanitze en un futur malament; el seu abandonament actual no és un bon símptoma per evitar-ne la degradació".