El CEL denuncia que el Barranc de Bono travessa una urbanització i un polígon industrial

El Centre d'Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha alertat que el conegut Barranc de Bono de la localitat travessa de nord a sud tot el terme municipal fins el punt que al seu interior hi ha la urbanització Barranquet i el polígon industrial del Mas de Tous sense que s'hagen pres, de moment, cap tipus de mesura per evitar un desastre, una inundació dels habitatges o els vials d'accés a les empreses existents en la zona.

El CEL ha lamentat que el pla general d'ordenació urbana (PGOU), redactat en 2002 i aprovat en 2006, no recull cap dels tres barrancs que travessen el terme municipal de nord a sud -inclòs el nucli urbà- tot i que les situacions de pluges intenses han evidenciat les mancances que s'hi presenten i les greus conseqüències que se'n deriven.

El primer dels barrancs existents conegut com "Barranquet", a l'actual emplaçament de l'avinguda de Cervantes, travessa el nucli urbà fins desembocar al carrer Poeta Llorente tot provocant escorrenties que fan pujar el nivell de l'aigua fins inundar els baixos i els comerços de la zona. La manca d'una xarxa adequada de recollida de les aigües pluvials n'agreuja les conseqüències.

Un altre barranc conegut com el "barranc de Bono" està format per vora 5 milions de metres quadrats qualificats com a urbanitzables al pla general urbanístic tot i que estan inclosos en una zona inundable i, per tant, suposen un enorme perill per a la salut de les persones. Tanmateix, al seu interior hi ha la urbanització Barranquet habitada per més de 120 persones i en projecta una de nova en la partida de Paretetes amb més de 235 habitatges potencials. Les nombroses empreses del polígon industrial del Mas de Tous, junt a l'autovia d'Ademús, també s'hi troben en la mateixa situació de perill.

Hi ha un tercer barranc a la zona est del terme municipal que travessa les àrees de la Mallaeta, el carrers Las Palomas de la urbanització Jaravilla, carrer Ferrero Belda i els adjacents de la urbanització Villas de L'Eliana formada per Villas 1 y Villas 2 que tampoc no està recollit en el pla general urbanístic i que afecta una població de més de 3.000 persones en total. En cap dels casos hi ha mesures previstes per a casos de possible inundació.

El CEL ha exigit la immediata revisió del pla general d'ordenació urbana (PGOU) per adaptar-los a les noves necessitats i problemes que pateix el municipi des de fa anys. Entre les raons que n'expliquen la revisió cal esmentar l'absència dels barrancs, la fallida d'alguns projectes prevists com el camp de golf i la universitat privada, el canvi de perspectiva de desenvolupament urbanístic, l'adaptació a la nova llei urbanística valenciana o les mancances jurídiques per als afectats en casos d'inundació. En aquestes situacions les assegurances no poden cobrir el desastre natural perquè l'absència de barrancs impedeix la declaració oficial de zona catastròfica a més que tampoc no hi ha un estudi arqueològic del terme ni cap immoble qualificat com a bé d'interès cultural (BIC) tot i les nombroses edificacions històriques importants existents. A més a més, no s'hi recullen les lleis noves com el Reial Decret 1290/2012 sobre els desbordaments en situació de pluja.

El president del CEL, José Luis Crespo, ha subratllat que la revisió del pla general "constitueix una obligació a curt termini per al nostre municipi en la qual s'hi han d'implicar el govern i l'oposició amb total claredat i amb l'objectiu d'adaptar la Pobla a les creixents necessitat perquè hem vist que amb les darreres pluges hem patit greus problemes sobre les vivendes i es posa en perill la salut de les persones".

Crespo pregunta si aquesta situació de l'actual pla general "és el fruït de la manca de deontologia professional del redactor del pla, dels tècnics municipals, del col·legi d'Arquitectes que se n'encarrega de visar-lo i de l'equip supervisor de la conselleria de Territori que en validà, finalment, el document urbanístic".

El CEL conclou que les previsions de l'actual pla general recorda 97.000 habitants potencials "però actualment ja patim nombrosos problemes tot i que tenim sols 22.000 habitants, la qual cosa significa que s'ha quedat obsolet per donar una resposta adient a la nova realitat econòmica i urbanística".

Entre les exigències que cal incorporar-hi s'han d'esmentar els models de desenvolupament urbà basat en les sinèrgies territorials, la cultura i el patrimoni local, l'arribada de les noves tecnologies aplicades a la gestió urbanística, la sostenibilitat, la interacció entre investigacions d'àmbit energètic i el concepte de les ciutats intel·ligents, entre d'altres.