El grupo noruego Nordic Voices lleva sus "Lamentacions" al festival de Música Antigua y Barroca de Peñíscola
La formació vocal noruega Nordic Voices actuarà demà 5 d'agost en el marc de la XX edició del Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola. Aquest grup està compost per: Tone Elisabeth Braaten, soprano; Ingrid Hanken, soprano; Ebba Rydh, mezzosoprano; Per Kristian Amundr?d, tenor; Frank Havr?y, baríton; i Trond Olav Reinholdtsen, baix.
Nordic Voices és un grup vocal a cappella de sis veus d'Oslo. En els seus tretze anys d'història han sigut considerats un dels millors grups vocals del món en el seu gènere. Tots els seus membres són graduats en l'Acadèmia de la Música Noruega o en l'Acadèmia de l'Òpera d'Oslo. Interpreten repertoris que van de la música medieval a la música contemporània, explorant amplis espectres de l'expressió musical, des del cant pla fins a l'estrena d'obres compostes per encàrrec.
El títol del programa d'aquest concert Lamentacions podría ser lament i consolació. Dividida en dues parts, la música abans de l'intermedi se centra en el patiment humà. Les tres obres de Tomás Luis de Victoria extrauen els seus textos de la Lamentació de Jeremies. Aquests textos conten l'assetjament de Jerusalem i el patiment del poble dins de la ciutat. Van ser suposadament escrits al voltant de l'any 500 aC, i ja tenien 2.000 anys d'edat quan De Victoria va escriure amb aquests la seua rica i bella música. Altres 500 anys han passat i és com si la situació no haguera canviat en absolut en aquesta part del món.
Igual que De Victoria, Guerrero va treballar i va estudiar durant un temps a Itàlia. Guerrero només es va quedar durant un any i va publicar dos llibres de música. De Victoria, per la seua banda, va seguir Palestrina com a líder de l'orquestra del Col·legi Germànic de Roma, mentres que Guerrero, en compte d'escriure sobre Terra Santa, va viatjar cap aquesta. El seu Hei, mihi Domine és un bell treball on el text pinta els pecats dels hòmens amb dramàtics colors, com per exemple, en el quasi madrigal Fugiam ubi i en els acords que habiten en Miserer mei.
El motet de Henry Purcell O, God, thou hast cast us out… és una dramàtica pregària perquè Déu estiga del nostre costat i no es gire d'esquena. La primera part del concert finalitza amb la teatral música de Carlo Gesualdo i l'obra Tenebrae factae sunt. En aquesta peça, l'autor pinta amb traços dramàtics la mort de Jesucrist.
La segona part del programa ens porta més llum. El bell motet de Thomas Tomkins Music divine parla de l'efecte que té la música en les nostres vides i la llum que aporta a la nostra existència. El motet de Heinrich Schütz Oh, lieber Herre Gott és, com el de Purcell, una oració a Déu, però on Purcell és refinat, Schütz és més estricte i dogmàtic. El transcendental motet Jesu, meine Freude, de Johann Sebastian Bach, és una peça llarga i molt rica. En aquesta obra es desplega la fe i la creença de Bach en un déu omnipresent. La peça tancarà el concert i quedarà com una llum oculta que brilla inclús en els moments més foscos. La música de Bach, escrita entre 1723 i 1735, podria haver sigut escrita com una música per a funerals o serveis commemoratius, perquè genera una atmosfera de lluminosa certesa que ens envolta.
El següent concert del festival serà el d'Elia Casanova, soprano, i Fernando Serrano, viola de mà, que porta per títol Oh, bella que excediu!, és un concert gratuït i se celebrarà el dijous 6 d'agost, a les 21 hores, a l'Església de Santa Maria.
