elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià

L'últim roder valencià, Pepe «el carinyo» reviscola a la novel·la de Víctor Labrado «No mataràs»

L'últim roder valencià, Pepe «el carinyo» reviscola a la novel·la de Víctor Labrado «No mataràs»
    MÁS FOTOS
    L'últim roder valencià, Pepe «el carinyo» reviscola a la novel·la de Víctor Labrado «No mataràs» - (foto 2)
    L'últim roder valencià, Pepe «el carinyo» reviscola a la novel·la de Víctor Labrado «No mataràs» - (foto 3)
    L'últim roder valencià, Pepe «el carinyo» reviscola a la novel·la de Víctor Labrado «No mataràs» - (foto 4)
    L'últim roder valencià, Pepe «el carinyo» reviscola a la novel·la de Víctor Labrado «No mataràs» - (foto 5)

    La Biblioteca de Benilloba va ser escenari, dilluns 28 de desembre, de la presentació de l'últim premi de novel·la Enric Valor de la Diputació d'Alacant de l'autor de Sueca Víctor Labrado, «No mataràs».

    Mig centenar de persones van assistir a l'acte que va presentar l'alcaldessa de la localitat, Ana Delia Gisbert «Taes» i que va protagonitzar l'autor del llibre, Víctor Labrado, que reconstrueix la història del que es considera l'últim roder valencià.

    «Ni maqui, ni bandoler, Pepe «el carinyo», de Rafelcofer, va ser un roder, es a dir algú que per les circumstàncies de la vida es va fer a la muntanya i va viure fora de la llei» va asseverar Víctor Labrado en la presentació de la seua novel·la, destacant també la figura del protagonista com un jugador de raspall molt conegut.

    El llibre, que ha necessitat d'un treball de documentació de més d'onze anys, reconstrueix la vida d'un dels personatges més famosos de La Safor, que encara avui viu en la memòria de molta gent, un dels fets clau per que Labrado haja pogut dur endavant aquest projecte que ha merescut el reconeixement del jurat del premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant.

    La història, ambientada durant la Guerra Civil i la post guerra, dibuixa un personatge dur però honrat, el que s'aprecia a través de la seua forma de ser, un personatge que «mai no es va tacar les mans de sang».

    Durant l'acte el públic va estar molt actiu, intervenint en diverses ocasions per preguntar, tant a propòsit del protagonista com de tot allò que envolta la història i que reprodueix una part de la nostra història i també del nostre paisatge i la nostra societat.

    Subir