Benilloba reviu la seua història recent a través de la novel·la de Ximo Espinós «Material fotogràfic»
La Casa de la Cultura de Benilloba es va ser insuficient per donar cabuda a la quantitat de persones que van voler estar presents en la presentació de la darrera novel·la de l'escriptor benillober Joaquim Espinós. El fet de ser fill del poble i que el llibre abordés una part de la història recent de Benilloba, va afavorir, sens dubte, l'èxit en la convocatòria aquest dimecres 29 de juliol.
Acompanyat per l'historiador Enric Morrió i l'alcaldessa de Benilloba, Ana Delia Gisbert «Taes», Espinós va explicar com va nàixer un projecte que relata la història de tres joves de Benilloba de 18 anys que, en els anys 20, abandonen el poble per embarcar-se al vaixell Montevideo camí dels Estats Units.
«Tot va començar quan vaig llegir el llibre Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920) de Teresa Morell, neta i filla d'emigrants d'Orba», amb el verí ja a la sang, l'escriptor va decidir encetar el seu propi projecte, que va començar per documentar aquesta part de la història. I és aquí on entra en joc Enric Morrió, «que va començar a investigar i arreplegar informació», un treball que donà com a resultat l'exposició Benillobers als Estats Units d'Amèrica i un article publicat a la revista Alberri i que ha rebut el reconeixement del CSIC.
Joaquim Espinós va assegurar que «el treball d'Enric ha estat de gran ajuda, però les eines de l'historiador i les del novel·lista no són iguals». És aquí quan naix «Material fotogràfic». Espinós comença a crear un món, amb la seua forma novel·lesca, trames, donar vida als personatges, crear ambients, etc. I és també quan el poble es reconeix a si mateix, quan les històries, les anècdotes i situacions, que Ximo situa a Llòria -Benilloba-, comencen a ser reconegudes i doten a la història d'una versemblança que la gent identifica com a pròpia.
Enric Morrió, encarregat d'introduir a l'escriptor davant el seu propi poble, deia «Material fotogràfic és una novel·la històrica perquè s'endinsa en un moment concret de la nostra història. I si no és una novel·la realista, sí que és un llibre que reflecteix a la perfecció la realitat».
En la seua intervenció. Morrió va destacar «el llenguatge senzill i planer» de l'autor, carregat d'expressions pròpies, com «esperar en candeleta» o «jugar un coto» i que Espinós, «aprofita per parlar dels nostres costums, històries i tradicions».
La batalla dels americans
La presentació de la novel·la a Benilloba va servir perquè la gent recordara anècdotes i històries, com les que el germà de l'autor, Fernando Espinós, va explicar allà mateix, destacant passatges del llibre que evoquen indrets del municipi ara desapareguts o colgats, que, com el que no vol la cosa, va insinuar que podrien ser recuperats (uns suggeriments dels quals, l'alcaldessa, atenta, prenia bona nota, com la idea de recuperar la font del retor).
En la sala es va parlar de noms, de personatges, de llocs, de fets, de records i també de la batalla dels americans, «que la van perdre», insistia Fernando a recordar. Uns fets que es remunten als acords de El Pardo i a l'arribada de soldats americans a diferents bases militars, com la d'Aitana. Alguns d'aquests soldats van anar a Benilloba en diferents ocasions, d'on, segons expliquen, van eixir una vegada i un altra «malparats», fins que l'alcalde, va pujar a la base a parlar amb els comandaments americans, que finalment prohibiren a la tropa trepitjar el poble. «I així Benilloba, va guanyar la batalla als americans», va concloure el germà de Ximo, Fernando Espinós la seua intervenció, davant l'aprovació de la sala, que recordava els fets com a verídics.
