Quan els republicans cantaven l'Himne Regional en mig de la guerra

Tal dia com hui, un 14 d'abril de 1931 es proclamava la II República Espanyola. 86 anys més tart els que hui es denominen republicans en terres valencianes (la gran majoria d'ells), traïcionen als seus antepassats i autèntics republicans rebujant els símbols d'identitat valencians. Actualment canvien l'Himne Regional per la Moixaranga, la Real Senyera per la Cuatribarra i defenen el català en lloc de l'idioma valencià.

El Grup d'Accio Valencianista edità un llibre en l'any 1982, en el títul "La veritat d'un Himne" de Carles Recio. En este treball trobem una nutrida informació sobre l'història del nostre gloriós himne i que yo modestament extrac informació i cites sobre els símbols valencians durant la II República i la Guerra Civil en el bando republicà.

"Forces Lleals a Madrit" (La Correspondencia de Valencia, dissabte primer d'agost de 1936):

"Valencia despedi ahir en frenetic entusiasme les forces de la Republica (...) La noticia de l'eixida de les tropes lleals al Govern motiva que el poble en massa acudira a despedir als valents soldats lleals. L'entusiasme dels soldats era enorme, donant-se continuats vixques a la republica, a l'eixercit lleal i republica i al front popular (...)

Ades d'arrancar el convoy, la banda del regiment interpreta L'Himne Regional, cantat pels soldats i paisans. La despedida dels soldats fon indescriptible i d'ella guarden recort tots els que la presenciaren".

Una atra notícia del mateix diari i de la mateixa época:

"PER LA LLIBERTAT DE NOSTRES GERMANS DE BALEARS

"...a peticio de les Milicies Valencianes la necesitat de portar una Senyera prengue estat. I poc despres l'arribada d'alguns membres del Comite del Partit Politic Valencianite d'Esquerra, colma a aquells, ya que eren portadors de la que havia estat onejant pocs minuts ades en la fachada del local social.

La Senyera, autentica bandera democratica, per amparadora de les llegitimes ansies de llibertat, es l'exponent maxim dels republicans valencians, dels valencianistes d'esquerra. I com complia a la seua alta representacio, fon issada en el lloc d'honor de l'Almirant Miranda, buc en el que embarca la plana major de l'expedicio.

L'aplegada de les Milicies des de Valencia se feu acompanyades per nutrissima banda de musica que eixecuta, des del pasa a nivell al port, l'Himne Regional, l'Himne Nacional i l'Internacional".

Moltes voltes es va interpretar l'Himne Regional en mítins del partit sindicaliste, socialiste, comuniste, de l'Esquerra Republicana i Unió Republicana Nacional o Esquerra Valenciana, pero la vivència més simbòlica va ser la de Carles López Servia relatada en el periòdic Las Provincias:

"La meua bateria formarva part del grup del 5º Regiment d'Artilleria Llaugera de Valencia desplaçat al front de Cordova, baix el manat del comandant d'artilleries don Joaquim Perez Salas, (...) Aquell 12 de setembre de 1936, a mig mati, recibieren un mensage del comandant del grup: "Esta versprada es casi segur que seran bombardejats i ametrallats a conciencia" (...) Cap a les 6 del mató mon assitent em meneja i digue: ¡Ya estan aci! Reig i yo corregueren a la porta per a impedir que els artillers ixqueren a la placeta. Cada sargent mantingue en total sileci i quietut a sos artillers. Reig i yo, verem aplegar a les "Paves" i verem com caien trencades, desfetes entre el roig de les explosions i el nubol de cascots i pols que cegava la vista, les 4 cases que tenien en front. Tot a manco de 30 metros i sense que una volta s'acostaren a la nostra. Quan no quedava res de les cases del front se'n anaren. Els artillers començaren a desembalbir-se, riure i abraçar-se, eixir al camp en sol opac encara per la pols que quedava en l'atmosfera. I en eixe instant en que goges la dicha de saber-te viu i sa, quan durant un quart d'hora tots sos segons pensaves perder-la en tot o en part, per complet o mutilada, en eixe moment, una veu formosa, impresionant, omplint l'espai crida cantant:

PER A OFRENAR NOVES GLORIES A ESPANYA, TOTS A UNA VEU, GERMANS VINGAU, YA EN EL TALLER I EN EL CAMP REMOREGEN, CANTICS D'AMOR, HIMNES DE PAU

L' alegria boromballesca cessa. Una calorfret impresionant nos ompligue a tots donant pas en l'acte al desig incontrolable dels artiller de cantar l'Himne en tota la força de sos pulmons, acompanyat aixina al que tingue la feliç odea de portar-nos el recort de "la terra volguda" i el de tots els sers en els que cada instant pensese i ames: pares, dones, fills, novies, germans. Fon un himne regional, cantat en emocio potenciada, fervor, amor, lentitut. I quan aplegavem al final... FLAMEGE EN L'AIRE NOSTRA SENYERA ¡GLORIA A LA PATRIA! ¡VIXCA VALENCIA, VIXCA, VIXCA, VIXCA!... perque uns catavem en castella i atres en valencià. nostre vides estavem poseides per lo mes amaven en lo mon: els nostres, i la Valencia de la nostra Espanya..."

Llegit estos relats històrics solament puc dir: Si els autèntics republicans alçaren el cap...