Salesians en Borriana: 80 anys d’història
El 24 de maig se celebra la festivitat de Maria Auxiliadora dels Cristians. Esta advocació mariana en Borriana ve de la mà de la Congregació Salesiana, fundada per sant Joan Bosco en 1859. Degut a la influència de sant Francesc de Sales i la seua espiritualitat, Don Bosco fundà obres d’apostolat a favor de la joventut, i va voler que fora patró de la congregació, possant-li el seu nom: Pia Societat de sant Francesc de Sales, d’ahí li ve el nom que popularment coneixem com “Salesians”.
Maria, auxili dels cristians, és una advocació mariana, que va ser popularment desenvolupada en les obres educatives i apostòliques de sant Joan Bosco en el segle XIX, amb el nom de Maria Auxiliadora. Amb la expansió de fundacions salesianes arreu del món esta advocació va esdevenir internacional. Esta congregació religiosa toca als borrianencs de ben a prop. Cap a la dècada dels anys 20 del passat segle, D. Manuel Peris Fuentes, va donar uns terrenys en la Partida d’Hortolans per a la construcció d’un centre destinat a la educació i formació religiosa dels jòvens de Borriana. Amb motiu del conflicte bèl·lic es paralitzaren les obres, i es reanudaren en agost de 1939. El 8 de gener de 1940 “els salesians”, com diem popularment a Borriana, obriren un col·legi que és l’embrió del que hui coneixem en la actualitat. Poc a poc, el centre educatiu i la congregació salesiana s’implantaren a la nostra ciutat, arrelant amb força i determinació amb diverses activitats i iniciatives com la fundació, ixe mateix any per D. Juan Imbert, de l’Arxiconfraria de Maria Auxiliadora.
En gener de 1942, amb motiu del centenari de l’Oratori Festiu de Don Bosco en Turín, s’inaugurà l’anterior església que els salesians tenien en Borriana. Però en 1946 una gelà asolà la nostra ciutat i moltes families quedaren sense mitjans econòmics desmatriculant als seus fills del col·legi. Aleshores es van passar uns anys molt difícils, on els salesians, van estar a punt de tancar i abandonar la seua presència en Borriana per problemes econòmics. La solució al problema va ser l’internat que es va obrir en 1952 i tancà a finals dels anys 70 amb una capacitat de fins a 200 alumnes interns.
Amb l’arribada de D. Joaquin Cardenal com a director, entre 1956 i 1963, el centre educatiu prengué força i adquirí fama com a prestigiós centre d’ensenyament i formació humana. Es creà l’Associació d’Antics Alumnes des d’on van nàixer inciatives com la creació de la Germandat de l’Oració a l’hort de Getsemaní (1961), que desfila en les processons de la Setmana Santa de Borriana, i del Museu Arqueològic Municipal (1967). D. Tomás Utrilla, salesià, va ser l’impulsor d’este museu. Va ser el primer investigador que publicà resultats de les intervencions amb caràcter arqueològic en el terme municipal de Borriana de jaciments com El Palau, Torre d’Onda, Vinarragell o en el casc urbà de la ciutat. Els seus alumnes l’anomenaven “El faraón” per la seua afició a l’arqueologia.
Amb motiu de les Noces d’Argent del col·legi, el 24 de maig de 1965 en la festivitat de Maria Auxiliadora, inauguraren noves aules, pistes esportives i frontó que van ser beneïdes pel Sr. bisbe de la diòcesi D. Josep Pont i Gol. El bisbe tornà a la casa salesiana el 30 de gener de 1966 per a la benedicció de la primera pedra de la nova església. I va ser el 28 d’abril de 1968, quan beneí la nova Parròquia Maria Auxiliadora de Borriana l’arquebisbe d’Oviedo Monsenyor D. Vicente Enrique i Tarancón celebrant la primera eucaristia en el nou temple. Per un decret del bisbat, en setembre es creà la parròquia segregant-la de la d’El Salvador (parròquia mare de la ciutat de Borriana) i és nomenà primer retor a D. Tomas Utrilla, salesià. Va estar en el càrrec fins a 1971. La gran obra que podem admirar en la Parròquia Maria Auxiliadora és del P. Juan de Dios Morenilla, carmelita. Vingué a Borriana l’any 1966, i exercí com a mestre de dibuix del Col·legi dels Frares obrint una acadèmia de pintura en el convent dels carmelites on formà a molts alumnes. Entre 1981 i 1984, pintà un mural de vint-i-set metres de llarg i dos metres seixanta centímetres d’alt que narra la vida de sant Joan Bosco. Quedaren immortalitzats molts dels seus alumnes, gent de Borriana i personalitats com el cardenal Tarancón, el bisbe de la diòcesi d’aquell moment D. Josep Maria Cases Deordal i sant Joan Pau II.
Amb el transcurs dels anys, el col·legi s’anà actualitzant i renovant segons les noves disposicions i decrets de la legislació vigent en cada moment. L’any 1990, amb motiu de les Noces d’Or, el centre rebé la Medalla d’Or de la ciutat de Borriana en reconeixement per la seua tasca espiritual, educativa i cultural al servei de Borriana i més enllà de les nostres fronteres locals.
En octubre de 2012 Borriana va acollir amb extraordinària espectació i devoció les reliquies de sant Joan Bosco. La única ciutat que té una casa salesiana en la diòcesi de Sogorb-Castelló. Aquell esdeveniment va servir per a revitalitzar la fe i viure-la amb més intensitat. El carisma de sant Joan Bosco va ser dedicar-se als més jòvens. Sobretot aquells marginats, pobres i explotats oferint-los un lloc per a educar-se i sentir-se segurs. Així, és vital estimar als jóvens per a que puguen créixer com a persones i junt amb els educadors i els pares poder donar-los una educació integral basada en valors i en la raó, ajudant-los a descobrir a la figura de Crist com a font de llibertat, de serenitat i de pau.
Moltes realitats que hui coneixem i formen part del nostre present social han tingut l’origen en el Col·legi dels Salesians i han donat vida al fet religiós, cultural i festiu de Borriana: la vida activa de la parròquia i la comunitat cristiana que va més enllà de les seues aules, el Museu Arqueològic (1967) hui una realitat en la Casa de Cultura La Mercè, la Germanat de l’Oració a l’hort de Getsemaní (1961), el Centre Juvenil Porta Oberta (1988), la Falla Don Bosco (1989) o Centre Social Antonio Pastor (2009) son uns dels exemples. Cadascú d’ells mereix un capítol a part degut a la àmplia riquesa de contigut i fruits que han donat a Borriana. Una institució benvolguda i valorada per la nostra ciutat, que ha ajudat a crèixer espiritual i humanament a diverses generacions. Ara, només queda felicitar un maig més als Salesians i a tota la comunitat educativa i parroquial de Maria Auxiliadora que juntament amb sant Joan Bosco i el seu carisma, son un element més que ajuda a vertebrar Borriana.
