elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Les campanes de Sant Blai

    Des de sempre, el ser humà ha tingut la necessitat de comunicar als veïns els diferents esdeveniments, perills o imprevistos que succeïen. Evidentment, en segles passats no hi havia mòbils, telèfons ni internet. A més, els campanars s’utilitzaven també  com a torres de vigilància, per vore si algú atacava l’església o la població. Era la veu de les campanes, qui alertava dels perills, cridava a la festa o congregava a la pregària.

    El campanar de Sant Blai fa molt de temps que es troba pràcticament mut. Només una campana que data de l’any 1891, de 37 cm de diàmetre i 29 quilos de pes volteja tímidament en moments puntuals durant l’any. Per la Festa major de Sant Blai i poc més. Des de la Confraria de Sant Blai s’està impulsant la instal·lació de campanes per a constituir un conjunt harmònic que completaria la funció del campanar, ajudant a revitalitzar el barri del patró i sentir viva una de les veus del poble i el barri.

    Curiosament,  els tocs de les campanes, tenen un estil diferent a cada poble, fins i tot en el mateix poble el toc de les diferents esglésies que tenen campanes. Una llenguatge universal que els entesos consideren com una manera d’entendre la vida. Recentment la Generalitat Valenciana ha declarat com a Bé d’Interés Cultural el conjunt de 70 campanes gòtiques. Les campanes, pràcticament no han canviat el seu so al llarg dels segles. Un patrimoni transmès durant segles. I per això des de la Confraria de Sant Blai demanen la col·laboració d’institucions, entitats, i particulars per fer front a les despeses d’esta obra. Qualsevol ajuda serà ben rebuda.

    Els campanars es van arribar a convertir en el rellotge que marcava l’activitat quotidiana de la gent. El toc de les campanes, assenyalava l’hora que els habitants del poble o la vila s’havien d’alçar amb el toc d’alba, el toc de pa i mel per a seguir la feina de la vesprada, quan es tancava la porta de la muralla, en fer-se fosc i quan havien d’anar a dormir. El toc per a congregar el Consell Municipal, el toc a Cor de Beneficiats o el toc de peroliar, entre altres. Evidentment, els tocs servien per avisar dels fets més importants que succeïen al poble, com la mort d’algú. Segons el toc es savia si el difunt era dona, home, infant o sacerdot, el toc d’agonia, el de foc, de tronada, el repic de festa o el vol, el toc d’ànimes, el toc d’augment d’aigües, la pèrdua del ramat, el sometent, el casament d’una parella o el bateig d’un xiquet, el toc de combregar, el toc de l’Àngelus a les dotze del migdia, quan el sol està més alt o el de processons. Per això, les campanes han estat sempre relacionades amb el poble, al qual representen, pel fet que són la seua veu. En segles passats, les campanes eren molt més que un instrument musical o una màquina sonora que cridava a l’oració. Amb el seu ritme marcaven el temps i l’espai d’un poble, i indicaven les alegries i els dolors del veïnat, acompanyant a la gent al llarg de la seua vida, sense perdre el pas de la roda del temps. Els tocs interpretats, indicaven les possibilitats sonores d’uns instruments posats al servei de la comunitat construint el calendari setmanal, marcant els dies de treball i de descans. Tot un llenguatge i un mitjà de comunicació. El domini del so de les campanes, era indispensable en la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Molts tocs han anat desapareguent del paisatge sonor, i sobretot, de la memòria col·lectiva de la població.

    De campanars valencians, en trobem a cada poble i vila, bé siguen barrocs,  gòtics o més moderns, rodons, quadrats o octogonals. Amb el pas del temps, cada vegada es va donar més importància a l’afinació, arribant als nostres dies a poder escoltar un concert de campanes. La construcción d’una campana és tot un procés profesional per poder aconseguir els diferents tons. D’eixa manera s’obtenen les diferents notes musicals.

    Afortunadament, encara podem trobar alguns pobles valencians que conserven el campanar viu. La veu de les campanes, forma part de la nostra identitat ja que explica el singular i particular món d’una simfonia, que no pot quedar afònica. Aprendre i conèixer el so i el toc de les campanes ha configurat el dia a dia als nostres pobles i ciutats. La veu de les campanes constituix una melodia que ens recorda la nostra tradició i la nostra història, i que la casa del patró mereix formar part d’este concert harmònic.

     

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir