Miércoles 18 de Julio de 2018

A Betlem me’n vull anar…i a Borriana ho vull celebrar - Raons i paraules - columna de opinión - elperiodic.com

Versión Clásica
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
Raons i paraules
Raons i paraules
Por Jordi Bort

A Betlem me’n vull anar…i a Borriana ho vull celebrar

29/12/2017
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

Cada any en arribar el Nadal, malgrat les veus que reclamen deixar de banda la religió i les tradicions cristianes, em fa comboi l’ambient que s’hi genera. Malgrat els sofriments, patiments i llàgrimes que hi han darrere de cada rostre humà, Nadal és un temps per construir i refer ponts mil vegades per defensar els principis de justicia social, d’amor i de solidaritat continguts en el cristianisme, que porta el missatge de Jesús de Natzaret. Cert que en ocasions este missatge s’ha desfigurat o prostituït, però que una cultura progre mal entesa tracte dos mi anys de cristianisme (amb els seues encerts i les seues errades) com si no foren la nostra cultura, és no conèixer la identitat del nostre País.

El 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme, com tampoc es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana. És un error creure que les tradicions son carques, quan en realitat son senyals d’indentitat. Uns senyals que han configurat el present i el passat del nostre poble, i en coneixem uns quants per a comprovar-ho.

Grastronòmicament l’olor i els aromes que ixen de les cuines valencianes denoten l’ambient domèstic per celebrar el Nadal, amarades de tradició, patrimoni i cultura. Arreu del País trobem arrop i talladetes, coquetes de sagí, pilotes ensucrades, coques fines i arnadí. Pastissets de moniato, neules, casques, bunyols, confits o peladilles, torrons, coques cristines, rossegons i carquinyols

El cançoneret valencià de Nadal, és un altre puntal molt ferm per vivificar els elements genuïnament valencians per celebrar el nostre Nadal. El treball de recerca, reelaboració, valorització i divulgació del cançoner valencià és un camí que anem treballant, però encara és una asignatura pendent. Gran treball el que es realitza des de l’escola, i més decisió s’hauria de pendre des de les institucions públiques per fomentar les nadales dels nostres avis. Així i tot, hui dia podem admirar la gran obra de musicòlegs i cantautors valencians que ens han ajudat a recuperar grans tresors que tenim els valencians.

També en l’àmbit del teatre i l’escenografia trobem joies nadalenques com el Betlem de Tirisiti, el Betlem dela Pigà, o el Betlem de Costur. Representacions teatrals centrades en el naixement de Jesús, però encardinats en tradicions valencianes, cultura identitària i caràcter costumista.

També al País Valencià trobem magnífiques representacions dela Cavalcadade Reis com la d’Alcoi datada de 1866, o la de Vila-real de 1928, la qual cosa les convertix amb les cavalcades de reis més antigues al nostre País. Patges, carrosses, comitives, Ses majestats, balconades engalanades o cançons nadalenques populars, son uns dels elements que formen estes festes tradicionals i emotives encardinades en la nostra cultura.

Tot això em fa pensar amb el mar de possibilitats que ens oferix el Nadal. Em fa reflexionar amb la meua identitat com a poble i amb l’ambient de celebració que es respira pels carrers de la meua ciutat, amb una gran mobilització de grans, menuts i gent de totes les edats. Els carrers en ebullició, la xicalla jugant al carrer acompanyant a pares i avis,  menjant xurros o participant de les activitats infantils organitzades a les places i carrers, passejant pel mercat central, carrers il·lumintas i engalanats, concerts a la casa de la cultura, al teatre Payà o a l’Església de Sant Blai, on també s’exposa un magnífic betlem. I amb això la revitalització del Nadal ha de ser una estratègia útil per fomentar la llengua, la gastronomia, l’art, el turisme, el nostre xicotet comerç, la marca de la nostra ciutat o la religiositat entesa com una lliure dimensió de fe inclusiva amb la nostra cultura amb tots els pobles i nacions, cultures i religions. Una societat on tots tenim cabuda. Per estos motius i molts més…a Betlem me’n vull anar… i en Borriana ho vull celebrar.

Comparta este artículo
No hay comentarios en el artículo

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Con el soporte de:
GV Conselleria Educació

RSS elperiodic.com Comunidad Valenciana
Facebook elperiodic.comTwitter elperiodic.com
Amb la col·laboració de la Consellería d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana.

Aviso Legal | Política de Cookies | Publicidad | Correo: valenciaARelperiodicPUNcom

 
Versión Móvil