elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

La Consolació: 150 anys de projectes

    Enguany es commemoren els 150 anys de l’arribada de les religioses de la Consolació a Borriana. És just fer un reconeixement a persones que durant este temps s’han dedicat a la educació i a l’atenció sanitària dels malalts. A continuació els contem un breu resum.

    Els hospitals medievals, un dels signes més genuins del cristianisme, eren concebuts com a centres de beneficiència, de caritat i de pietat cristiana per acollir els pobres, els desemparats i els més necessitats de la societat. No eren només llocs de curació per atendre malalts, sino també com a llocs d’acollida. Així les coses, després de la conquesta de Borriana i de concedir-se a la nostra ciutat la primera carta pobla l’1 de novembre de 1233, Jaume I va fundar un Hospital de Pobres per acollir immigrants vinguts a poblar les noves terres conquerides. El cronista i notari reial Rafel Martí de Viciana, en dóna testimoni en la tercera part de la seua crònica, l’any 1564. Este hospital (que lamentablement hui està enderrocat) apareix documentat l’any 1238 (fa 778 anys) com a beneficiari, en el Llibre del Repartiment de València.

    L’hospital va anar subsistint, poc o molt, i segons les circumstàncies de l’època, va prestar el servei sanitari que calia en cada moment. En diferents èpoques trobem acords municipals on es parla de l’antiga i genuina ermita de Sant Blai i del seu ermità. En novembre de 1866 es va reunir l’ajuntament amb la Junta Local de Beneficiència,  per a millorar l’assistència de l’hospital en la ciutat. Aquells eren els anys de l’expansió consolacionista i per això la congregació de religioses de la Mare Mª Rosa Molas, prestava els serveis als malalts en hospitals de caritat. Per a les religioses de la Consolació, l'hospital de Sant Blai era un lloc ideal. L’hospital ja estava construit i es trobava adosat a l’ermita on les religioses podien atendre als malalts i, al mateix temps, complir amb les seues obligacions de culte i de pregària. Relate ara un fragment de la carta que va enviar l’aleshores alcalde de Borriana, D. Manuel Peris Mingarro, a la fundadora de les religioses de la Consolació, la Mare Maria Rosa Molas, hui canonitzada:

    “…Se manifestó la gran necesidad que se observa en esta villa de mejorar en cuanto sea posible la asistencia y cuidado de los pobres enfermos que en el mismo se albergan, en vista de que el enfermero que actualmente se halla a su cuidado no puede hacerlo con el esmero que fuera de desear, en mérito de ser un labrador y, por lo mismo, ajeno a esta clase de servicios. Que en su concepto sería lo más conveniente buscar otra clase de personas más a propósito para el objeto, y, en tal caso, nadie mejor puede hacerlo que las Hermanas de la Consolación, puesto que nadie debe ignorar la asistencia expresada y cuidado exquisito que por dicha congregación se presta a los enfermos en todo establecimiento de caridad puesto a su cargo…”.

    Comptat i debatut, en dos mesos s’arribà a un acord, i d'esta manera, el 6 de gener de 1867 es va fer el conveni signat entre la fundadora de la Congregació Religiosa de la Consolació, la Mare María Rosa Molas i l’ajuntament, per a que quatre religioses se feren càrrec de l’hospital, d’una escola de xiquetes, i a més, tingueren cura de l’ermita de Sant Blai. Cal recordar que la mare fundadora de les religioses de la Consolació, va estar en l’antiga ermita de Sant Blai i en l’antic hospital.

    Anys més tard, el 31 d’octubre de 1970, degut al deplorable estat amb el que es trobava l’edifici, les religioses deixaren l’hospital. I va ser l’any 2011, quan l’ajuntament enderrocà l’antic edifici de l’Hospital Municipal de Borriana. Este hospital va ser el primer centre hospitalari de La Plana i del nou Regne de València, fundat per Jaume I. Així es va tancar, trístament, un capítol de la nostra història col·lectiva. Llàstima que Borriana no va saber mantindre, rehabilitar, restaurar i promoure este edifici, com a testimoni del passat, ja que d’esta manera podríem entendre millor el nostre present. Es molts gent la que lamenta l’enderrocament d’este edifici. Siga este fet un exemple per no tropessar una altra vegada amb la mateixa pedra. Actuar a temps és la millor manera de conservar el nostre patrimoni, i no deixar morir les coses fins a l’extenuació quan ja no se pot fer més.

    L’antiquíssima ermita d’estil gòtic, no és la que hui contemplem. Aquella seria molt més xicoteta i molt més senzilla, com la majoria de les típiques ermites rurals del segle XIII i XIV. Predominaria la rajola, sense pedra tallada, de planta rectangular amb menuts contraforts, arcs apuntants i un sostre de fusta a dos aigües. Ubicada extramurs de la població, la construcció s’alçaria aproximadament en el lloc actual. Segles més tard, i com a fruit de la expansió econòmica de Borriana, s’acordà en sessió de l’ajuntament del 30 d’abril de 1882, enderrocar l’antiga ermita, i el 22 d’agost del mateix any s’iniciaren les obres de la nova església (per suscripció popular), encarregant-se l’obra al director de camins veïnals de la provincia, D. Salvador Forç. Va ser el 2 de febrer de 1891 quan es va beneir la nova església de Sant Blai, i este és el punt on ens trobem ara. En 2016 es van complir 125 anys de la inauguració de l’actual església, una efemèride que marca la continuitat de la nostra existència com a poble.

    La Mare fundadora, Santa Maria Rosa Molas, va estar present a la nostra ciutat i va visitar l’antiga ermita de Sant Blai i hospital on s’allogaren les religioses. Ara, les religioses han decidit donar un quadre a l’església de Sant Blai, recordant la seua presència en el lloc original on ella va estar. Des d’estes línies, des de la Confraria de Sant Blai els donem el nostre sincer agraïment.

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    Subir