16 de septiembre de 2019 16/9/19
Por Paco Ventura
Esbargiments - RSS

Canteret nou, aigua fresca

Fa uns dies vaig entrar a un casino per pendrem un café i m’en adoní que la vida, en ocasións, te moltes coincidencies.

Un grup de gent de mitjana edat, estaven sentats al voltant d’una taula, repassant les llistes que havien fet publiques els distints partits que, en materia de política, volen presentar “candidatura” per a les properes eleccions Municipals. Dec confesar que hi havia de tot. Uns “renegaven”; altres asentien i una gran majoría s’ho prenien a “cachondeo”.

A mí, com des de fa temps, em sembla que la majoria dels politics no es dediquen a fer coses en benefici dels demés, em cridá l’atenció que aquelles persones es prengueren el tema amb tanta vehemència.

Es clar que tampoc hi ha que agarrar-se estes coses a “cachondeo”, però vists els resultats que des de fa temps estém aconseguint, més val no ser massa vehement en el tema politc, i aportar “lo justo y necesario”, evitant aixina, si puguera ser, que et se faça una úlcera d’estomac, pues com bé diu el refraner, en eixe cas, “sería pijor el remei que l’enfermetat”, per quan l’ulcera em fotría a mí, i “l’enfermetat” del Poble ens afecta, no a tots, però si a casi tots, per tant, cada u, que ajude en la part que “li toquen”.

D’aquella gent de la taula, hi havien uns que estaven d’acord en l’incorporacio de jóvens; altres dien que “gent jove, pa blanet”, i altres pensaven que alguns “desgastats”, deurien desapareixer de les llistes.

Em vaig adonar que jo, en esta materia, mai podría haver aprovat, pues pense que es mes difícil acertar en este tema, que endivinar els cinc números i les dos estreles del Euro milló. Per totes estes raons, he volgut, en esta ocasiò, fer un comparatiu entre la renovació de les llistes dels Partits Polítics i aquella contalla de Patufet que a mi em varen ensenyar de menut i que fa mes de vint anys, va ser arreplegada per Tomás Escuder Palau en aquelles CONTALLES publicades per la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón” que jo, en esta ocasió em permitixc reproduïr per vore si els politics i la gent que hem d’anar a votar, ens apliquem el “cuento”.

Aquella contalla de Patufet ens dona a coneixer aquell moment en el que, per ser un manegueta, va voler sentir l’oloreta que feia l’olla que hi havía al foc, i al alçar la tapa i doblar el cap caigué dins.

- Des de’eixe moment, la seua germana Patufeta, rentava i plorava.
- En eixe instant va pasar per allí un bouet i li va preguntar a Patufeta.
- Patufeta, per qué plores?
- Perquè el meu germá Patufet ha caigut dins l’olla i jo rente i plore.
- Pues jo em serre les banyes, contestá el bouet.
- El bouet s’en va baix d’una Figuereta per descansar i esta al vorel li va dir:
- Bouet, per què t’has serrat les banyes?
- Perquè Patufet ha caigut dins l’olla, Patufeta renta i plora i jo em serre les banyes.
- Pues jo em talle les branques, contestá la Figuereta.
- Un pardalet que va fer cap a la Figuereta, li preguntá: Figuereta, per què t’has tallat les branques?
- Perquè Patufet ha caigut dins l’olla, Patufeta renta i plora, el bouet s’ha serrat les banyes i jo m’he tallat les branques.
- Pues jo em trenque el bec -digué el pardalet-
- S’en va el pardalet al riuet i aquest li diu: Pardalet, per qué t’has trencat el bec?
- Perquè Patufet ha caigut dins l’olla, Patufeta renta i plora, el bouet s’ha serrat les banyes, la figuereta s’ha tallat les branques i jo m’he trencat el bec, contestá el pardalet.
- Pues jo em seque en sec, contestá el riuet.
Una seca de bon arrel anava assolant i sometent plantes, animals i gent, a una molt punyetera probatura. Tots en el Poble s’afanaven per trobar un saorí que els encontrara l’aigua desitjada, però també es feien precs i pregams amb processons que servien per traure a relluir tot un estol de Sants i Verges, peró l’aigua no es veía per cap banda.
- Una xiqueta va al riuet a per aigua i li diu: Riuet, per qué t’has quedat en sec?
- Perquè Patufet ha caigut dins l’olla, Patufeta renta i plora, el bouet s’ha serrat les banyes, la figuereta s’ha tallat les branques, el pardalet s’ha trencat el bec i jo m’he secat en sec, contestá el riuet.
- Pues jo trenque el canterellet, contestá la xiqueta.
- No trobant altra forma de mostrar el seu disgust, el va asclar sense escrúpuls i…

CANTERET NOU, AIGUA FRESCA.

Ja vorém si tenint en conter que el nostre Poble també ha caigut dins l’olla, els politics mes veterans, siguen del partit que siguen, veient com plorém els “Patufets”, son capasos de “tallar-se alguna cosa” per ajudar a que, canterets nous, ens donen l’aigua fresca.

 12 comentarios
j.megias verges
j.megias verges
14/04/2011 11:04
canteret

Muy buen articulo por tu parte ,te felicito por el mensaje que transmites,como me ha motivado lo copio y remito a mis compañeros de tertulia con tu permiso, para que opinen un saludo

ocultar
Canteret nou, aigua fresca
Subir