19 de octubre de 2019 19/10/19
Por Vicente Piqueres Monzonis
El Caballero del Komián - RSS

Les llastimes de Burriana

    Que nadie se sienta aludido con tal escrito, son pensamientos de un Burrianense plasmados en un papel, hace ya muchos años.

    Poesía sin dudarlo axiomática, realizada por Vicente Piqueres Monzonis, un Burrianero de pro, que a pesar de que la mayoría de sus poesías versan de temas filosóficos, esconde celosamente también poemas con una cierta ironía circunstancial, que a mi entender deberíais de leerla. Esta poesía, está escrita en varias etapas, la primera etapa empezó con el destape en las playas de Burriana hasta hace bien poco. Espero que os guste. ¡FELIZ VERANO A TODOS!

    LES LLASTIMES DE BURRIANA

    Llàstima que del turisme
    vinga tot lo més pobret,
    gent de llandeta y potet
    a enseñarmos desnudisme
    y deixarnos merda un poquet.

    Llàstima que al transversal
    ya no es puga allí passar
    ni tan sols per a peixcar,
    perquè alló és un arsenal
    de barcos per arreglar.

    Llàstima de carretera
    entre el port y la ciutat,
    allí la velocitat
    produïx molta sordera
    y no veus l´ autoritat.

    Llàstima que l´autopista
    ens hi haja el terme embrutat,
    y als Nuleros ha privat
    del nostre Campanar la vista.
    La culpa un pont elevat.

    Llàstima que ya s´acabe,
    perquè està fent-se molt vell,
    l´home que té prou cervell,
    y no hi haja qui el reemplase
    per haver tant d´atropell.

    Llàstima que als serredals
    no se´ls preste atenció,
    o que alguna comissió
    acabe en els brossegals
    que estan fentlos l´invasió.

    Llàstima que L´Arenal
    de la nostra platja siga
    lloc en que ni una formiga
    tinga un trosset pa cagar
    y tingam aulor a figa.

    Llàstima que la perrera
    no isca ya per a batre,
    y n´agarre a més de quatre
    “gamberros” en “pelambrera”
    portant-los a un psiquiatre.

    Llàstima que el camí al Grau
    no siga de polseguera,
    ya que el veïnat vollguera
    conservar sempre la pau
    y no tindre carretera.

    Llàstima que la taronja
    valga com vint anys arrere
    y que ningú es recupere,
    perquè chuplen com l´esponja
    cantant-nos el miserere.

    Llàstima que en les marjals
    fasen tantes alquerietes,
    ya que per les maquinetes
    no mos queden ni pardals.
    ¡Fóra les escopetes!.

    Llàstima que tot el poble
    estiga fet un merder,
    ya que no hi ha cap carrer
    que no tinga algun immoble
    que es mantinga tot sancer.

    Llàstima que el nostre terme
    estiga molt arrancat,
    perquè és una atrocitat
    que tant de progrés el merme
    per els PAI´s que s´han creat.

    Llàstima que L´Autoritat
    també haja suprimit
    el sereno per la nit
    que alegrava la ciutat,
    quan ens cantava “sereno”
    o “núvol”, segons estava
    el temps que ens acompañava.

    Llàstima que per la tele
    la gent s´haja recluït
    perden l´encant de la nit,
    com es feia añs arrere,
    prenent la fresca en estiu
    y contemplar el “lucero”
    esperant al “cacahuero”.

    ¡Llàstima L´Escorredor!
    Podria ser peatonal,
    ya que molts fan l´animal
    donant-li gas al motor,
    sobre tot fent el salvatge,
    y que al pobre veïnat
    el fan viure acollonat.

    Llàstima que en tot el port
    hagen fet tants pantalans
    per a amarrar balandrans,
    y els que no tingam la sort
    de ser uns capitalistes
    ens anirem a peixcar,
    on pugam, a vora mar.

    Llàstima que´en tants proyectes
    hagen el poble endeutat.
    ¡Cuants millions s´auran gastat!
    com si llogaren artistes,
    futbolistes...., ¡que sé yo!,
    Burriana ya no té res
    perquè ho fan tot al revés

    Llàstima que el Gran Casino
    l´hagen fet desaparéixer,
    perque la Caixa vol créixer
    donant-li un altre “destino,”
    posant-lo en el Barranquet.
    ¡Ha sigut prou criticat
    de tan mal que està acabat!.

    Llàstima que tantes llàstimes
    vagen creixent y en augment,
    fins que ens arribe el momento,
    que costarà prou llàgrimes
    pa els que s´en van y els que vénen,
    pues esta civilisació
    ens portará la perdició.

    Realizado en varias etapas.
    La última en la década de los 90.

    Normativa lingüística: Idioma Valenciano Libre.
    Escrito a mi manera tal y como aprendí desde pequeño
    en Burriana (Castellón) donde nací.

    ocultar
    Les llastimes de Burriana
    Subir