18 de octubre de 2019 18/10/19
Por Vicente Piqueres Monzonis
El Caballero del Komián - RSS

El chalet

    No busques tranquil-litat
    que pot ser que no la trobes,
    ni en auto ni en dos rodes
    ni quedant-te en la ciutat.
    Pero la barbaritat
    que entre tots hem anat fent
    és fer un aire pudent,
    complicar-se l´existència
    patir un poc de demència
    y tindre el cap ben calent.

    Aixo de tindre un autet
    ya no tenia emoció
    y per buscar l'evasió
    ens comprarem un trosset;
    férem allí un bon chalet
    en una preciosa cuina,
    construírem la “piscina”
    un jardí, moltes floretes,
    ens costá bones pessetes
    y quasi va ser la ruïna.

    Vas allí per descansar
    y faena en tens a manta,
    que si arranca, que si planta
    y t´unfles a treballar,
    no tens temps ni “pa pixar”
    ni per a estirar les cames;
    que si brosses, que si rames,
    lo que hem plantat cal regar-ho,
    el pulgó hi ha que matar-lo
    y al final s´en van les ganes.

    Després d´una bona “suà”
    y quan acabes rendit
    et deixes caure en el llit
    y pensant que fins demà
    venen a fer-te la mà
    els chiquets y les chiquetes,
    que formats en pandilletes
    te desperten donant crits
    y a lo manco per les nits
    s´anaren a fer punyetes.

    “Parabiens” al veïnat:
    ¿cómo està? ¡hola! ¿què tal?
    no fases mai l´animal
    perque seràs criticat.
    Has de ser ben educat,
    has de tindre prou “cachassa”
    de res no has de saber massa,
    pero si busquen “respaldo”,
    venen, et proben el caldo
    y no te´ls trau de ta casa.

    Quan acabes de dinar
    y penses fer la sesteta,
    vindrá aquell en la gosseta
    com si fora un combregar,
    y a la força has d'aguantar
    que et conte mil perreries,
    quan allò que tu voldries
    es estirar-te en el llit
    que no et peguen ningun crit
    quan feliç dormint series.

    La parenta te mania
    que tu fas molta pudor.
    ¡Debe ser por el sudor!
    ¡Yo de ti me ducharia!
    Pero sols yo li diria:
    que com d'aixó yo sé un “rato”
    y ya estic com un gaiato,
    “aunque me parezca a un moro”
    yo no vull obrir el poro
    perque no tinc res de “pato”.

    Furgant y furgant el nas
    estàs baix la garrofera,
    les traus en una “rastrera”
    nigadetes en un llas,
    y les pegues on ve el cas.
    Les grosses com a creïlles
    diuen que són “mandonguilles”.
    “¡Cochino, más que cochino
    no ves que pasa un vecino!”
    y tú traent més rosquilles

    Si busques al “fontanero”
    pot ocórrer que si el trobes
    faça l´apany en dos proves
    y prepara el “monedero”,
    puixs cobra com un torero,
    y com t´ha fet un “empastre”
    te´n vas en busca del sastre,
    ya que el fill és de l'ofici
    que revise l'edifici
    per a evitar mes desastre.

    Per la nit és la gossera,
    gossos hi han a gavell,
    lladrant són un atropell
    ya que t´entra fins caguera
    perque no veus la manera
    de poder dormir a-gust
    y tu tens cada disgust
    “bambant” per dins del chalet,
    y estant assentat o dret
    te trauen de polleguera.

    Les matinades que pegues
    per acudir al treball
    fan que tú dormgues a estall
    eixint de ta casa a segues.
    No et fies y mai cregues
    que podràs anar tranquil
    perque en seran més de mil
    els que per la carretera
    vagen fent una carrera
    corrent com un proyectil.

    Hi ha un veí que és molt sabut
    y ademés gran parlaor
    li diem el “sopaor”
    y al que peixca la fotut,
    perque tu has d'estar mut
    escoltant tot el que diga,
    y sense que ningú es riga,
    dels projectes o sentències
    mesclats en inconveniències,
    pero al final et fatiga.

    Ara els que tenen carrera
    com algúns que conec yo
    creuen que tenen raó
    armant molta polseguera.
    Busquem ací la manera
    de restablir en La Lloma
    la germanor y el aroma
    de temps passats que, en orgull,
    no miravem de reüll
    y estávem sempre de broma.

    Tots acudim a Rausell
    perque és el que ho coneix tot;
    tant de “cuento” tambe el fot
    pues... com tots, va fentse vell;
    és home en prou de cervell,
    y en tot és molt servicial,
    pero si fan l´animal
    veus com sap traure el seu geni,
    advertint en prou d´ingeni:
    ¡No´m toqueu mes el pardal!

    Quan cal que pelar el gram
    busque col-laboració
    y el meu nét en devoció
    pero en algún reclam
    el pela com un rellam.
    Més lo que yo no sé fer
    com la valla del carrer,
    li ho encarregue a Molina
    y com li done propina
    me lleva tot el merder.

    Y ara ve l´Ajuntament.
    Entre els carrers que ha esfaltat,
    l´aigua y alcantarillat,
    els gastos van en aument.
    Ells viuen alegrement
    cobrant-nos un dineral,
    pero lo mes demencial
    ve quan la Contribució,
    no hi ha consideració,
    tot s´en va pel fumeral.

    Quan vas a les reunions
    veus que tots volen parlar,
    diuen bovades la mar
    y sempre hi ha alguns trompons
    posant les seus raons,
    que ens les volen fer beure
    discutint-les per a veure
    si troben algun carabassa
    que també diga sap massa,
    y que tots tingam que creure

    A la recomanació
    de traure el fem en dilluns
    poc de cas li fan alguns;
    no hi ha consideració
    y molta imprevició;
    fan el que els dóna la gana
    per culpa de la galvana,
    y fins que vinga el tractor
    trastos, “basura” y pudor
    yo tinc alguna setmana.

    Quanta llanda ens en dóna
    el “fulbito” dels collons
    per culpa d´alguns bacóns
    y alguna que altra persona,
    que agarrant la poltrona
    allí es posen a jugar,
    y no paren de chillar
    armant una “escandalera”
    que´m fará tirar bromera
    y fins després de sopar.

    Total que aço del chalet
    sigué una equivocació,
    per no dir la perdició,
    que em va deixar molt groguet,
    pues costà un bon dineret,
    que yo puc recuperar.
    Quan ningú allí vulga anar,
    acabarem esta festa
    y sense tindre protesta
    tirarem dret a la mar.

    NORMATIVA LINGÜÍSTICA: Idioma Valenciano Libre.
    Escrito a mi manera tal y como aprendí desde pequeño.

     2 comentarios
    paco planelles
    paco planelles
    06/03/2015 06:03
    Desde la terraza

    Que placer el leerte. Gracias Vicente, por compartir con nosotros tus recuerdos y reflexiones. un abrazo

    ocultar
    El chalet
    Subir