elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià

Ontinyent recupera el refugi antiaeri del Regall per donar-li ús turístic i cultural

Ontinyent recupera el refugi antiaeri del Regall per donar-li ús turístic i cultural
    MÁS FOTOS
    Ontinyent recupera el refugi antiaeri del Regall per donar-li ús turístic i cultural - (foto 2)
    Ontinyent recupera el refugi antiaeri del Regall per donar-li ús turístic i cultural - (foto 3)
    Ontinyent recupera el refugi antiaeri del Regall per donar-li ús turístic i cultural - (foto 4)

    Ontinyent i el seu casc històric compten des de hui amb un nou punt d’interès turístic. Es tracta del refugi antiaeri de la guerra civil situat al Carrer del Regall, als peus del conjunt històric del barri de la Vila, que ha estat habilitat per l'Ajuntament d'Ontinyent per al seu aprofitament turístic-cultural, i que era inaugurat hui per l’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez.

    A l’acte, al que acudia el cap de l’àrea de Coneixement i Intel·ligència Turística de l’AVT, José Luis Wagner, regidors de la corporació, representants d’associacions i públic en general, l’alcalde destacava que la intervenció, cofinançada per l’Ajuntament i l’Agència Valenciana de Turisme amb 70.000 euros, “posa en valor un element de la nostra història que havia esdevingut un espai sense ús, i amb la recuperació del qual podem dotar al barri de la Vila d’un nou element d’atracció”, manifestava.

    La regidora de Turisme, Sayo Gandia, donava detalls de l’actuació realitzada, “que ha respectat en tot moment la importància històrica d’un espai que suposa un nou pas endavant en la potenciació turística del centre històric de la ciutat, una línia que dona continuïtat a les accions impulsades pel Govern d’Ontinyent es per potenciar al Palau de La Vila i el seu entorn", explicava. Les obres han servit per netejar els accessos, consolidar parets i voltes amb risc de despreniment, executar un sistema de drenatge per resoldre les filtracions d'aigua i pavimentat la superfície amb formigó porós armat amb fibres de polièster.

    A més, s’han reconstruït els esglaons dels dos accessos a les galeries en tot el desenvolupament de l'escala, s’ha adaptat l’espai per a persones amb mobilitat reduïda; i s’ha realitzat la instal·lació elèctrica i il·luminació d'acord a les necessitats. Igualment, es compta amb una pantalla on es pot contemplar un vídeo explicatiu de suport per a les visites guiades de grups escolars, turistes i públic en general.

    Aquest refugi, inclòs dins el catàleg de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric de la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, va ser un dels que es van construir a Ontinyent durant la Guerra Civil per protegir la població de possibles atacs aeris, amb la particularitat del material amb què es va construïr, excavat sobre la pedra.

    La capital de la Vall d'Albaida era un dels nuclis industrials que van reorientar la seua producció a la fabricació de munició per a atendre la demanda d'armament de guerra, convertint-se així en un possible focus d'atacs.

    A la ciutat hi ha ara entre 8 i 9 refugis catalogats, la majoria d'ells de difícil accés, i alguns d'ells situats dins de les fàbriques més destacades, com la de Paduana o Tortosa i Delgado. El refugi del Regall es converteix així en el primer que es recupera de tots els que hi ha actualment registrats. Es va triar aquest en concret per la seua rehabilitació perquè actualment és l'únic al qual es pot accedir.

    El refugi es va construir al novembre de 1938 amb un pressupost de 33.609'9 pessetes. Compta amb una superfície construïda aproximada de 144'25 m2 i una superfície útil de 117'77 m2, repartits en una sola planta, i tenia capacitat per protegir entre 500 i 577 persones. Té dos accessos situats al carrer del Regall que recauen al carrer amb trànsit de vianants, als que s’accedeix mitjançant dues portes metàl·liques inserides en el mur de pedra del nucli històric i que condueixen a les galeries.

    A l’acte inaugural del refugi intervenien també l’arquitecte Alejandro Vidal, que explicava la intervenció arquitectònica, i per Àngel Cambra, de l’empresa Sinèrgies Serveis Culturals, que feia el propi amb la informació històrica i guiava als assistents al que estava el primer recorregut pel recuperat refugi.

     

    Subir