elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià

Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil

Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil
  • El refugi de la “Fusteria Barberá” té capacitat per a 360 persones i tot i estar documentat no s’hi havia pogut accedir

MÁS FOTOS
Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil  - (foto 2)
Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil  - (foto 3)
Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil  - (foto 4)
Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil  - (foto 5)
Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil  - (foto 6)
Les obres del talús del Parc de la Vila d’Ontinyent trauen a la llum un refugi perdut de la Guerra Civil  - (foto 7)

Les obres de millora de la seguretat realitzades per l’Ajuntament d’Ontinyent al talús adjacent al Parc de La Vila, han permès al Servei Arqueològic Municipal accedir a un antic refugi de la Guerra Civil del que hi havia constància escrita però que no havia estat trobat fins ara.

La Regidora de Territori, Rebeca Torró, explicava que “es tracta d’una troballa important per al patrimoni històric de la ciutat, que ha estat possible gràcies als treballs de sanejament i reforç que hem estat realitzant per consolidar el talús”. Els tècnics municipals han constatat que l’accés es clavava per davall del pati de la fusteria Barberà, tornant altra vegada al talús sobre el riu, tot i que aquest segon accés es troba totalment ple de terres i enderrocs, pel que no és accessible ni visible a hores d’ara.

Des del Departament d’Arqueologia s’ha conclòs que es tracta del “refugi de la fusteria Barberà”, del que es tenien diverses noticies i documentació, i que segons les primeres dades, té un recorregut pròxim als 80 metres, amb una amplària entre 1,60/1,70 metres i una altura de al voltant de 2, arribant en algun punt a més de 3 metres. En total s’estima l’extensió en més de 120 m2 de planta, el que hauria permès haver allotjat, segons els càlculs de l’època, unes 360 persones en casos extrems. Les primeres observacions han servit per comprovar que excepció feta dels dos accessos, amb terres i enderrocs, la resta de la galeria es presenta prou neta, tot i alguns blocs caiguts i menys d’un pam de terres de la pròpia descomposició de sostres i parets.

Rebeca Torró assenyalava que els primers informes parlen de que l’aspecte és de bastant consistència, i a diferència del refugi del Regall o altres d’Ontinyent, no sembla tenir problemes d’acumulació d’aigua ni humitats significatives, “factors que, de confirmar-se aquest bon estat aparent, ens obri la porta a estudiar una possible adequació per a ser visitat, un extrem que encara és prompte per a confirmar, però que serà analitzat convenientment”, avançava la Regidora.

Subir