El MAOVA col·labora en la recuperació d’un esquelet de lleopard prehistòric a Fontanars dels Alforins
El Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i La Vall d’Albaida (MAOVA) ha col·laborat amb el Servei d’Investigació Prehistòria (SIP) del Museu de Prehistòria de la Diputació de València en la recuperació de l’esquelet quasi complet d’un lleopard europeu prehistòric (Panthera pardus) en una sima de Fontanars dels Alforins, coneguda com l’Avenc de Joan Guiton.
Els treballs de recuperació de l’esquelet es van dur a terme el passat desembre sota la direcció de l’especialista en arqueozoologia Alfred Sanchis Serra, en co-direcció amb Agustí Ribera, arqueòleg municipal d’Ontinyent. Per a l’actuació, es va comptar amb un ampli equip format per Alfred Sanchis i Carmen Tormo, del SIP, Agustí Ribera, per part del Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida, amb la col·laboració de J. A. Ribera i J. Salazar, i pels espeleòlegs Vicent Sanchis i Rebeca Díaz, del Grup Espeleològic l’Avern d’Ontinyent, que van ser qui l’estiu passat van descobrir l’esquelet a més de 150 metres de fondària durant uns treballs topogràfics en l’avenc de Joan Guiton.
Segons l’arqueozoòleg Sanchis, encara que l'estat de conservació de l’esquelet és “desigual”, aquest és un dels “més complets de la península Ibèrica, la qual cosa fa que aquesta troballa siga excepcional”. Sanchis ha explicat que per la morfologia es tracta d'un exemplar possiblement del Plistocè superior, la fase climàtica anterior a l'actual, però que la datació definitiva dependrà dels resultats de la prova de Carboni 14 realitzats a un fragment d'os que s'ha enviat a analitzar a un laboratori de Viena.
La consolidació, restauració i estudi morfomètric de les restes s'està realitzant al Laboratori de Restauració i al Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València, els resultats de la qual es donaran a conèixer pròximament. A més, la Universitat de València i la Universitat de Saragossa col·laboren en la presa de mostres per a la datació i en un estudi global sobre la distribució del lleopard en la península Ibèrica durant el Plistocè i la seua relació amb els grups humans prehistòrics.
Sanchis ha comentat que les restes de fauna descoberts en contexts paleontològics són més difícils de datar, ja que, segons ha indicat, “en aquestos casos, és la morfologia la que indica aproximadament l’època de referència”. En el cas del lleopard de Fontanars dels Alforins, els seues característiques morfològiques semblants a altres troballes de fauna ibèrica prehistòrica contribueixen a la datació cronològica. Així, les restes presenten semblances a altres panteres plistocèniques trobades en Algar de Manga Larga a Portugal, a la cova Allekoaitze de Guipúscoa, a Los Rincones en Saragossa i a Torrejones a Guadalajara.
El lleopard es troba actualment a diverses zones d'Àfrica i Àsia, però durant el Plistocè el paisatge i la fauna de la Vall d’Albaida eren ben diferents als actuals, i el lleopard va poder habitar la zona com també va ocupar gran part d'Europa. No obstant això, és un carnívor poc conegut perquè les restes de lleopard són escasses en els jaciments arqueològics i paleontològics i corresponen, habitualment, a fragments aïllats com ara dents o falanges.
