ARV: Declaració pel respecte dels representants politics a l’identitat valenciana

La proximitat de les eleccions autonomiques propicia l’excusa perfecta als representants politics per a “enrecordar-se” de realitats oblidades, pero estrategicament interessants des del punt de vista electoraliste. Es aço precisament lo que ha generat l’aparacio en els mijos de comunciacio, de comentaris i articuls provinents de representants politics, en l’objectiu d’instrumentalisar hipocritament l’identitat valenciana i en concret la “defensa de la cultura valenciana”.

Des d’Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia (ARV) entenem la IDENTITAT VALENCIANA com el compendi d’interessos valencians que determinen el progres i el futur de la societat valenciana. Engrandir i respectar estes realitats socials, deportives, ecologiques, culturals, economiques, etc., per part dels representants politics, es clau per a definir el pervindre i l’alvanç del Regne de Valencia.

Esta instrumentalisacio politica, a la qual fem mencio, es manifesta especialment estos dies en lo referent als aspectes cultural i economic. Davant d’esta informacio, en cap cas novetat, de l’ultima subvencio de la Generalitat catalana rebuda per l’entitat Accio Cultural del P.V. (ACPV), representants politics, en este cas del PP, han aprofitat per a criticar este fet (per cert, subvencions reiterades com a minim en els ultims 30 anys) i calificar-lo com a “una vergonya que es dedique mig millo d’euros, per a destruir a la cultura valenciana i mantindre un entramat d’amiguisme empresarial”, paraules de la coordinadora del PP valencià, Isabel Bonig. En el mateix sentit, el Secretari general del mateix partit, Antonio Clemente, califica al president de ACPV com a “caçasubvencions del catalanisme”.

Es per aixo que, des de ARV EXIGIM als representants politics, i en este cas concret al PP valencià que governa en majoria absoluta des de fa mes de 10 anys, que abandone la DEMAGOGIA i l’HIPOCRESIA utilisant la cultura i la llengua valencianes com a ferramentes unicament i exclusivament electoralistes, evidenciant aixina, la seua falta mes absoluta de RESPECTE a l’identitat valenciana.

En este sentit, des de ARV, hem de recordar als ciutadans valencians lo següent:
1. Que des dels anys 80, quan governava el PSOE sent president Joan Lerma, continuant en l’arribada al poder del PP en l’etapa del Sr. Eduardo Zaplana, fins a l’actualitat en el Sr. Francesc Camps, les entitats antivalencianes i pancatalanistes que no reconeixen la llengua valenciana i promocionen el catala, com ACPV, Escola Valenciana, editorials com Bromera, Tabarca, Castellnou, Edicions 62, etc., han fet i continuen fent “caixa” per conte dels presuposts d’institucions publiques valencianes, i mes en concret per les ajudes de la Generalitat Valenciana. Concretament ACPV, per mig de la seua llibreria 3 i 4, es la que està fent un sucos negoci des de l’establiment de l’assignatura de “valencià” (eufemisme d’una normativa catalanisada) venent llibres de text i llectura RECOMANATS i EXIGITS per la mateixa Conselleria d’Educacio i que han d’adquirir els pares i jovens valencians, a l’igual que junt a la Conselleria de Cultura, encarrega a editorials pancatalanistes com Bromera, la publicacio de diversos diccionaris que agredixen directament a la cultura i molt especialment a l’idioma valencià.

2. En este mateix sentit, la politica llingüistica des de l’epoca de Joan Lerma, seguint per l’etapa d’Eduardo Zaplana qui incompli la promesa, que feu en la campanya electoral de les autonomiques de 1995, de llevar el catala de l’ensenyança, fins a l’actual periodo de Francesc Camps, no s’ha modificat, ha segut sempre una politica antivalenciana i al servici dels interessos empresarials, socials i culturals del pancatalanisme mes radical. El servilisme i agenollament politic dels distints governs del PSOE i del PP ha dut a la substitucio i desaparacio de la normativa genuïna valenciana, representada per les Normes d’El Puig, reemplaçant-la per la base normativa dictada des de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Esta sumissio s’ha evidenciat a tots els nivells i en tots els ambits competencials de la Generalitat Valenciana, com es en especial l’ensenyança, a on varies generacions des de fa vora 30 anys duem patint l’immersio dictatorial pancatalanista, representada en els llibres de text en catala que les distintes conselleries d’educacio han impost als estudiants i pares. Eixe sometiment dels governants valencians s’exten ad atres dominis, com son Canal9 i Radio9, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, documentacio i publicacions de totes les conselleries, rotulacio de panells i senyals en vies publiques valencianes, etc.

3. El recordatori mes sagnant es sense dubte la creacio i existencia de l’Academia Valenciana de la Llengua (AVL). Est ent fon propost pel Consell Valencià de Cultura, en majoria de membres del PP, posteriorment llegalisat en setembre de 1998, per mig d’un pacte entre el PSOE i el PP, que entrà en funcionament a principis de 1999, i que finalment fon blindat dins de l’Estatut d’Autonomia, com a “l’institucio normativa”, en l’ultima reforma de 2006, impulsada per l’actual president Francesc Camps. Com es pot comprovar en esta cronologia, curiosament la genesis i posterior desenroll de la AVL es perpetrà durant el periodo de govern a on el PP disponia i dispon de majoria absoluta, es dir, que s’ha realisat per expres DESIG i VOLUNTAT del PP.

D’igual forma el PP, per tant com a major responsable, en connivencia en el PSOE, nomenaren als actuals membres que “casualment” son en la seua gran majoria, detractors de l’independencia i caracter genui de la llengua valenciana, sent defensors de la teoría acientifica de considerar al “valencià” una simple variant del catala, com refrendaren en el dictamen del 9 de frebrer de 2005, a on afirmaven entre atres desproposits que es (transcrivim lliteralment): “…la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filología, és també la que compartixen les comunitats autonomes de Catalunya i de les illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix es la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix sistema lingüístic.”. En conclusio, el PP, insistim, EN MAJORIA ABSOLUTA, creà un ent normatiu, única i exclusivament AL SERVICI DEL PANCATALANISME, convertint a la AVL en una sucursal del IEC.

4. I lo mes greu de tot es que esta institucio, normativisadora i normalisadora del catala, al que eufemisticament denominen “valencià”, esta FINANÇADA PELS DINERS DELS VALENCIANS en unes cantitats moltissim mes superiors a les que la Generalitat de Catalunya subvenciona a ACPV i al pancatalanisme en general dins del Regne de Valencia, com hipocritament “denuncia” la Sra. Isabel Bonig, el Sr. Antonio Clemente i en definitiva el PPCV. En concret, la AVL des de la seua creacio ha rebut vora 36 millons d’euros, i exactament enguany, 2010, ne te presupostats 4.340.960 € (senyes obtingudes directament dels presuposts generals de la GV).

Davant l’exposicio d’esta realitat inqüestionable, des de ARV considerem que els representants politics valencians i en particular el PP, tornen a instrumentalisar l’identitat valenciana, i en concret l’idioma valencià, baix uns unics interessos electoralistes en l’objectiu de disfrassar-se de valencianisme, abans de les proximes eleccions. El PP demostra en esta actitut, un despreci directe a l’identitat valenciana, fent un acte fariseu i de falacia politica, eixint hipocritament a “defendre” una cultura i llengua valenciana que han estat agredint, humiliant, prostituint i degradant, davant d’una institucio com la Generalitat de Catalunya, a la que a lo llarc de tots estos anys de govern del PP, se li ha facilitat i s’ha cooperat en ella per a l’introduccio dels seus instruments i mijos, en l’unic objectiu de catalanisar la societat valenciana; paradigme d’aço es la cessio d’un edifici public en Castello per a acollir una seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Sent conscients de l’absencia de representants politics que defenguen l’identitat valenciana, des d’Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia (ARV) convidem a la ciutadania valenciana a treballar i colaborar en la nostra entitat per a poder difondre, promoure i engrandir les senyes genuïnes valencianes.