EUPV exigeix que "els habitatges dels bancs rescatats passen al parc públic"
La diputada d’EUPV, a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, assegura que els habitatges propietat dels bancs rescatats amb diners públics haurien de ser posats a disposició de les administracions públiques i integrats en el Parc Públic d’Habitatge, per a què les famílies amb menys recursos pogueren accedir a un habitatge. “No pot ser que bancs que amb una mala praxis van enfonsar les seues finances, que han desnonat sense cap tipus de pudor a famílies que no podien pagar l’hipoteca, que han sigut rescatats amb els diners de tots i totes, ara vullguen fer negoci de nou amb un bé de primera necessitat”.
La parlamentària recorda que aquests bancs van ser rescatats per l’estat, amb desenes de milions d’euros destinats a tapar una gestió nefasta, “ara toca que aquests mateixos bancs i l’administració pública salvadora, se’n recorden dels verdaders pagans de tota aquesta situació, la ciutadania”, reclama la representant d’esquerres, “les famílies han sigut oblidades i relegades a l’últim lloc de la llista. Demanem a les administracions que legislen per a què els habitatges propietats de bancs rescatats siguen posats a l’abast de ciutadans i ciutadanes, que no poden accedir al lliure mercat, a un preu assequible”.
La representant d’esquerres apunta a les notícies de què el SAREB o “banc dolent”, té previst vendre un gran paquet immobiliari. D’aquestes ofertes, la majoria són habitatges que seran comercialitzats a través de les webs de bancs, com Bankia Habitat, Servihabitat, Novagalicia Banco, Caja 3, entre d’altres. Considerem que aquests habitatges haurien de ser propietat pública i no de bancs, i la seua venda hauria de ser gestionada per la Generalitat dintre d’un pla d’habitatge públic”.
Albiol denuncia que no pot ser que durant tot el procés que va portar a la bombolla immobiliària, els bancs van fer l’agost amb l’especulació immobiliària, per a després dels seu esclat i l’arribada de la crisi, desnonar sense contemplacions a les famílies sense recursos. “Resulta insultant que aquests mateixos bancs tinguen ara, a Castelló, en propietat, un estoc enorme d’habitatges buits, que són molt necessaris. El dret a l’habitatge està recollit a la Constitució, el deure dels governs es garantir-lo, però desgraciadament, fins ara, l’únic que s’ha garantit, és la supervivència dels bancs a costa de tots i totes”.
