Compromís denuncia "el negoci de les banderes blaves: no es sap el control sanitari de les aigües en llocs amb emissaris submarins d’aigües fecals"
La diputada autonòmica de Compromís, Mònica Oltra, va demanar saber el control de la qualitat de les aigües del bany dels municipis costaners que han obtés el guardó de la bandera blava i encara compten amb emissaris submarins per desfer-se de les aigües fecals, o de sistemes de depuració deficient. Abans, en la web de la Conselleria d’agricultura, en l’apartat de l’aigua, es venia publicant fins 2011 les dades de qualificació de les zones de bany de la comunitat autònoma.(http://www.agricultura.gva.es/agua/calidad-del-agua/calidad-de-las-aguas-de-bano/programa-de-control-de-zonas-de-bano-de-la-comunidad-valenciana, ara, aquesta informació no està a l’abast de la població.
En la resposta parlamentària donada pel vicepresident del Consell, es diu que entre els criteris imperatius per obtindre el guardó, està que la qualificació sanitària de els aigües de bany siga “excel•lent” i no han d’existir abocaments industrials, de clavegueram, o semblants que puguen afectar a la qualitat microbiològica o fisicoquímica de l’aigua, malgrat això, en cap indret es pot comprovar ara eixa qualitat de les aigües ni s’explica qui les analitza.
Des de la Conselleria remeten a la web de l’Entitat de Sanejament d’aigües Residuals (EPSAR) per saber dels municipis que disposen d’emissaris submarins; els sistemes més primitius per desfer-se de les aigües fecals, abocant-les a la mar i sense reaprofitar-les. Del tractament i qualitat d’eixa depuració, no s’aporten dades. Huit serien els municipis amb emissaris i bandera blava a les comarques de Castelló; Vinaròs, Peníscola, Benicarló, Alcossebre, Torreblanca, Orpesa, Benicàssim i Castelló.
Des de Compromís es ve lamentant la falta d’un distintiu independent emés per algun organisme públic, on allò prioritari no siga que l’administració local pague a una empresa per rebre’l; donat que ja fa anys que les banderes blaves es donen sense cap aval tècnic, ni científic, ni administratiu de la Unió Europea. Són promogudes per un conjunt d’associacions privades vinculades a les empreses turístiques. L’acumulació de fraus i denúncies en la seva obtenció va fer que la Comissió Europea li retirés el suport econòmic i es desmarqués de la campanya fa ja 14 anys. A l’Estat d’Espanyol és l’associació d’educació ambiental i del consumidor (ADEAC) l’encarregada de la seva concessió.
La Comissió Europea es desentén d’aquesta catalogació. Des de 1999 va deixar de participar en aquesta campanya perquè creu que els criteris en què es basa l’organisme que les atorga “no són prou rigorosos”, no està d’acord amb els seus criteris de control de la qualitat.
Malgrat això cada any més municipis europeus i sobretot de l’estat espanyol, acudeixen a emplenar els papers que permeten aconseguir la bandera blava que hauria d’acreditar la qualitat de les seves platges amb les banderes blaves.
La concessió de les banderes blaves no segueix criteris ambientals rigorosos. Té a veure més amb els equipaments de la platja, els accessos o els serveis, que amb la conservació de la natura al litoral o amb l’absència d’abocaments com es dóna a entendre.
Encara que teòricament s’exigeixen requisits ambientals, això poc els importa. De fet, ningú d’aquesta associació inspecciona mai les platges a les que atorguen banderes blaves, en tenen prou amb la informació que els mana cada Ajuntament.
Per exemple un dels requisits és que el municipi depure totes les seves aigües residuals. No obstant això se li concedeix bandera blava a les platges de localitats que s’aboquen sense depurar les aigües fecals del municipi per un emissari submarí al mar, el Consell, repon que no pensa busca cap altre distintiu amb més rigor, i de moment, es desconeix la qualitat d’aigües de municipis de costa que vessen aigües fecals per mitjà d’emissaris submarins, i al mateix temps venen la qualitat amb un distintiu pagat a la carta.
