Mulet: “Les inversions de diners públic en patrimoni privat ha de tindre un retorn a la ciutadania”

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha avançat avui en la proposta de treballar des de les Corts Generals Espanyoles durant la pròxima legislatura per regular el destí de diners de les administracions públiques per restaurar i invertir en patrimoni d’entitats privades o particulars.

Segons Mulet “ sovint hem vist com les adminitracions provincials, autonòmiques o de l’Estat i fins i tot ajuntaments, han destinat diners públiques a invertir en la millora de patrimoni arquitectònic en els municipis de gran valor. Eixes inversions han valgut per evitar la ruïna, o per condicionar, millorar , restaurar o repristinar les gran obres arquitectòniques del nostre territori. I això sense cap dubte repercuteix en el patrimoni col·lectiu dels pobles i ciutats, en la seua oferta turística i cultural, en el seu atractiu, i en la seua autoestima i identitat. I poden ser inversions de milers i milers d’euros, directament en el propi edifici o en els seus voltants i accessos, o fins i tot en la seua publicitació”.

Per contra, segons ha exposat el senador de Compromís, “eixa inversió de diners públics, ha ajudat a incrementar el valor patrimonial d’eixe edifici, monument, o conjunt, però no a alterat la seua titularitat patrimonial, que pot continuar en mans privades, a canvi de res. Fins i tot amb casos grotescos d’on s’ha pogut invertir milionades de diners públics en un edifici concret i després es fa pagar entrada per vore’ls als ciutadans que han pagat eixes obres que ara el fan visitable”.  Per eixe motiu ha destacat la necessitat de que es regule que totes eixes inversions es facen a canvi d’alguna cosa, “ quan parlem de patrimoni en mans de l’esglèsia sabem que en molts casos, eixes obres es van fer amb l’esforç econòmic almenys de tots els ciutadans i com també en molts casos han acabat sent titularitat de l’església per immatriculacions agarrades al vol de patrimoni que era municipal però sense matricular, i ara, sovint es pot acabar invertint de nou diners públics que poden suposar més del cost real del propi edifici, i torna a mans privades, a canvi de res, o ben poc”.