Gandia nomena a José Pedro García Canet com a Fill Adoptiu de la ciutat
El saló de plenaris de l'Ajuntament de Gandia es va quedar ahir menut per celebrar l'acte de nomenament de José Pedro García Canet com a Fill Adoptiu de la ciutat.
José Pedro García va néixer a Almoines en 1941, va residir a Gandia i va morir el passat dia 3 de febrer. La seua activitat professional va estar vinculada a la docència, ja que va ser professor de Física i Química a l'IES Maria Enríquez. García Canet va estar també lligat a diferents col·lectius socials, com ara al món de les Falles, on ha estat un històric de la comissió Falla Màrtirs.
José Pedro va emprendre al llarg de la seua trajectòria diferents projectes, un d'ells, especialment encomiable: la Fundació Espurna, el seu gran llegat a Gandia. Una institució que s'ha convertit en referent a la Comunitat Valenciana per la integració social i laboral de les persones amb capacitats diferents, per la seua inclusió i per la seua visibilitat. Hui, i vint anys després de la seua posada en marxa, prop de 300 persones formen part d'Espurna. Des del centre especial d'ocupació, els habitatges tutelats, treballant al restaurant Boga de la platja, i des de moltes altres iniciatives com la Volta a Peu, els integrants d'Espurna desenvolupen el seu projecte de vida d'una manera digna.
Tots els portaveus de les diferents formacions representades al consistori van coincidir a destacar la seua tasca en la docència però sobretot, la posada en marxa de la Fundació Espurna com un element clau per a la integració.
L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant s'ha referit a García Canet com "un home bondadós, generós, cordial, amb una amabilitat immensa. I amb un gran sentit de l'humor" "Ser Fill Adoptiu de Gandia és un honor i un reconeixement que no s'atorga perquè sí a qualsevol. Aquest privilegi és per a ell, per com era, pel que va fer i pel que ens va deixar, que va ser molt".
Morant va destacar la seua tasca al capdavant de la Fundació Espurna com "el seu gran llegat a la ciutat de Gandia". "Una aventura valenta i necessària que emprendre de la mà de Charo, la seua dona, fa més de vint anys i que hui dia és el mirall on es miren moltes ciutats que creuen fermament, com nosaltres, en la integració laboral i social de les persones amb capacitats diferents, en la seua inclusió i en la seua visibilitat. Ells van construir un temple per als quals, tot i ser iguals, se'ls tracta injustament com diferents".
