El nou Consell d’Administració d’IPG demana la dimissió de Lola Moncho
El Consell d’Administració d’Iniciatives Públiques de Gandia (IPG) ha demanat el cessament voluntari de la representant del Partit Popular, Lola Moncho, en descobrir que la membre d’aquest consell encara manté una relació laboral amb la mercantil pública, mitjançant un contracte signat amb l’empresa propietat del seu nebot.
Els representants del Consell d’Administració Carles Vendrell (Més Gandia) i Dani Martín (Ciudadanos), acompanyants del president (Vicent Mascarell) han explicat com s’han assabentats d’aquesta relació contractual que Moncho “havia ocultat fins ara a la resta de membres”.
“Va arribar un burofax, i a partir d’ací hem començat a tirar del fil, i hem trobat que hi havia una sèrie de contractes signats amb l’empresa ‘Gestiones Técnicas de Desarrollo Económico” que facturava 55.000 euros per any, almenys des de 2014. Aquest contracte, aparentment, és fictici perquè en la pràctica el que es feia era pagar el jornal de Lola Moncho a raó de 4.235 euros al mes”, ha explicat el socialista Vicent Mascarell.
Mascarell ha assenyalat que la relació laboral encara es manté perquè el passat 15 d’abril es va signar una renovació del contracte per un any, un acord que entrava en vigor el passat 1 de juny: “Lola Moncho, que forma part d’aquest Consell d'Administració que té com a finalitat la liquidació de l’empresa pública, no pot ocultar una qüestió tan important. Ens pareix que per ètica i higiene democràtica hauria de presentar la seua renúncia voluntària. En cas contrari, serà cessada en la pròxima Junta General”.
Aquesta empresa propietat del nebot de Moncho, segons Mascarell, cobrava per serveis que no prestava, com ara realitzar informes i tasques d’assessorament de projectes com la Ciutat Agroalimentària, el Parc Aquàtic, el projecte de la Torre dels Pares o la Universitat Catòlica. “L’empresa té molt poca experiència en aquesta mena de tasques i Lola Moncho que ni és enginyera ni arquitecta, que jo sàpiga, li prestava els seus serveis en exclusivitat. El contracte obligava a més a IPG a posar a disposició de l’empresa un despatx amb línia telefònica e internet i una secretària pagada per la mateixa empresa pública, a la segon planta de l’Ajuntament”.
En la mateixa línia s’ha expressat el representant de Més Gandia, Carles Vendrell, qui ha dit que “qui participa d’aquest Consell d’Administració ha d’acceptar un codi ètic. No és acceptable que un membre tinga connexions directes amb una empresa que cobra a IPG. Demanem responsabilitat i que el Partit Popular propose un altre membre que no tinga interessos directes. L’únic interés que val és el de sanejar i liquidar l’empresa”.
Vendrell ha apuntat que en assabentar-se de la situació “li van demanar a Lola Moncho que portara les nòmines de l’empresa”, en lloc d’això va presentar un certificat de l’empresa del seu nebot on es deia que tenia una relació d’exclusivitat amb la mercantil des de 2012. “Moncho a banda de dimitir hauria de donar explicacions del que ha fet a IPG als últims anys”.
El Coste Zero de Coco-loco costa en realitat 10.000 euros al mes
Els representants d’IPG han confirmat a més en roda de premsa la notícia apareguda en alguns mitjans de comunicació en els que s'informava que el tancament de la Discoteca
Coco-Loco li ha costat i li costarà durant 15 anys a Gandia una quantitat de 10.000 euros al mes.
“Aquest és el famós coste zero que tant pregonava l’exalcalde. Pràcticament l'endemà del tancament de la discoteca, en febrer de 2015, es va signar un contracte de lloguer a raó de 10.000 euros al mes, que inclús pot arribar a 15.000, durant 15 anys. Aquesta és altra de les desagradables sorpreses que lamentablement dia a dia ens estem trobant a l’empresa pública”, ha conclòs Mascarell.
Mascarell ha assenyalat que l’empresa pública en procés de dissolució, té ara com a prioritat anar acabant amb les relacions laborals dels diferents treballadors que encara estan contractats, respectant tots els seus drets i considerant que ells no tenen cap culpa de res. Després es tractaran altres temes com la subrogació de la Grua, la gestió de Labici fora de l’IPG, noves fórmules de gestió d’espais esportius, o les qüestions patrimonials de l’empresa pública. “Serà un procés costós però esperem poder fer-lo de la millor manera i en el menor temps possible”.
