Escola Valenciana guanya el II Premi Martí Gasull i Roig de la Plataforma per la Llengua
Escola Valenciana ha guanyat el II Premi Martí Gasull i Roig. El seu president, Vicent Moreno, ha estat l’encarregat de recollir el guardó de les mans del president de l’ONG del català, Òscar Escuder.
A l’acte també hi han assistit els dos finalistes que optaven al Premi: Albert Jané, ànima de la revista infantil Cavall Fort, i Cerveses Moritz representada per Albert Castellón, el conseller estratègic i de relacions institucionals de l’empresa.
Aquest premi que atorga la Plataforma per la Llengua està dotat amb 3.000€. A més, Escola Valenciana també ha rebut un guardó creat especialment per l’orfebre i joier Joaquim Capdevila, reconegut internacionalment i que ha dissenyat altres distincions com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya o el guardó dels Premis Nacionals de Cultura.
Vicent Moreno ha agraït el premi a la Plataforma per la Llengua i ha afirmat “que es tracta d’un reconeixement a tota la societat valenciana que treballa conjuntament per la unitat de la llengua”. Ha volgut compartir el premi amb la resta de finalistes i ha destacat la importància d’aquest guardó perquè reconeix “la tasca de diferents entitats, empreses i persones en la defensa del català”.
L’acte d’entrega del II Premi Martí Gasull i Roig, que ha tingut lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha començat amb l’aparició a l’escenari de Ileana Belfiore, una arquitecta italiana. Va néixer en un petit poble d’origen etrusc a Tarquinia. El 2006 va venir a Catalunya de visita, i aleshores va tenir clar que era el lloc on volia viure. Ara ja està plenament instal·lada aquí i ha après català. Ha explicat com gràcies a la llengua ha tingut una integració plena. Es tracta d’un clar exemple de com el català és llengua d’acollida.
El president de l’ONG del català, Òscar Escuder, ha lamentat que “en ple segle XXI la llengua catalana continua rebent amenaces i atacs de les institucions espanyoles i franceses”. Tot i que, ha afegit “no hi ha cap llengua pròpia en els països de tradició democràtica de la magnitud i vitalitat del català que estigui tan desprotegida legalment com el català”. Per tot plegat Òscar Escuder ha ressaltat que “per la llengua, l’única manera d’aconseguir tenir una situació normalitzada, és tenir un estat propi”.
L’actor i periodista Roger de Gràcia i la periodista valenciana Amàlia Garrigós han conduït l’acte, que ha comptat amb l’actuació del músic Joan Dausà. En la seva primera intervenció ha tocat el tema “El veurem junts”, que ha servit per recordar Martí Gasull i Roig, qui va ser director ¡ un dels fundadors de l’entitat. Justament abans de descobrir el nom del guanyador, Dausà ha cantat el tema “També sóc jo”. La seva cançó més coneguda, “Jo mai mai”, ha estat l’última a sonar just després de la fotografia de família amb el guanyador.
L’acte ha acabat amb l’oferiment d’una copa de cava a tots els assistents.
Alguns dels presents a l’acte han estat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, a més de representants de CiU, ERC, ICV-EUiA i el PSC.
El guanyador de la segona edició del Premi Martí Gasull i Roig ha estat escollit per votació popular a través del web www.premimartigasull.cat, el procés de votació ha tingut 8.000 vots, el doble que l’anterior edició. Els finalistes van sortir de la selecció que va fer el jurat després de rebre 150 propostes ciutadanes de candidats.
El guanyador
Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua és una entitat cívica formada per 29 associacions comarcals. El principal objectiu de l'entitat és la normalització lingüística en tots els àmbits d'ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià.
En aquest marc van nàixer les Trobades d'Escoles en Valencià, aplecs lúdics i reivindicatius que han esdevingut el projecte amb més ressò de l'entitat. Les Festes per la Llengua reuneixen cada any més de 200.000 persones al llarg de les comarques valencianes.
L'entitat ha ampliat el treball en matèria de normalització lingüística a la resta d'àmbits d'ús socials. Música, cinema, literatura, cultura popular, multiculturalitat, voluntariat lingüístic, sostenibilitat i democràcia participativa són els pilars d'una visió d'Escola Valenciana com a entitat global, que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.
Tots aquests camps d'actuació s'han materialitzat en projectes i serveis concrets com el Voluntariat pel Valencià, La Gira-Festival itinerant de música en valencià, l'Acosta't al Territori, la campanya Matricula en futur, matricula en valencià, el Cinema a l'Escola, l'Oficina de Drets Lingüístics, els congressos i les publicacions de materials.
Així, avui, Escola Valenciana és una eina per fer avançar la llengua al País Valencià.
Els finalistes
Albert Jané, gramàtic, traductor i dinamitzador de la literatura infantil i juvenil en català. Ha estat redactor, corrector i director de la revista Cavall Fort. La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d’altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997) i el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana (2010). Actualment és soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Cerveses Moritz, el compromís de Moritz amb la llengua catalana s’ha fet present des de la normalitat del seu ús. El català és la llengua d’ús corporativa i això es tradueix, entre d’altres, en la publicitat i en l’etiquetatge dels seus productes. D’aquesta manera, Moritz és exemple de bones pràctiques en la introducció de la llengua catalana a l’àmbit socioeconòmic. Fundada el 1856 per l’alsacià Louis Moritz Trautmann. Després d’un parèntesi de tres dècades, el 2004 una Moritz renovada tornaria a rellançar la marca. A Barcelona, el 2009 reobria el clàssic Bar Velódromo i el 2011 s’obrien de nou les portes de la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni.
El jurat que els va seleccionar com a finalistes està format per 7 persones, entre les quals destaca Jaume Cabré, escriptor (Barcelona, 1947). Jo confesso ha estat el seu darrer èxit internacional, però aquest reconegut escriptor català ja va assolir el prestigi arreu amb obres com Les veus del Pamano. També destaca la seva feina a la televisió: va participar en el guió de Estació d’Enllaç (TV3) o La Granja (TV3). Ha estat Premi Sant Jordi amb La teranyina (1983), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2010) i Creu de Sant Jordi (2014).
La resta del jurat són l’escriptor Carles Torner, el professor i escriptor eivissenc Bernat Joan, l’escriptora valenciana Rosa Serrano, el director del Centre de Normalització Lingüística Jordi Manent, el membre fundador de la Plataforma Bernat Gasull i el president de l’entitat Òscar Escuder.
