Medi Ambient i l'Ajuntament d'Elx analitzen els avantatges del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos
El secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, s'ha reunit amb l'alcalde d'Elx, Carlos González, per a fer-li partícip del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d'envasos que la Conselleria té previst implantar després d'un procés de participació i consens i mitjançant una llei de protecció del territori.
Álvaro ha explicat a González que, amb la intenció de protegir els entorns terrestres i marins de l'abandonament massiu de milions de llandes i botelles diàries, la Conselleria aposta perquè les begudes es tornen a vendre amb un dipòsit econòmic. D'aquesta manera, les valencianes i els valencians podran recuperar tornant l'envàs buit als comerços, una volta consumit el producte.
Com a municipi marítim i fluvial, Elx resulta especialment afectat per l'abandonament d'envasos, que l'actual sistema de Sistema Integrado de Residus (SIG) no pot resoldre per si sol, a través dels contenidors grogos i verds. El SDDR és, per tant, complementari del SIG i es recolza en la llei estatal que obri la porta a la convivència dels dos sistemes.
El secretari autonòmic ha explicat també que la implantació del SDDR suposarà un estalvi per als ajuntaments per tres raons principals. En primer lloc, la menor freqüència de pas dels camions de recollida al retirar-se tones. També suposarà menor cost de recollida en trafegar menys tones d'envasos. Es traduirà en un menor cost també dels serveis de neteja viaria en millorar l'eficiència a l'haver de retirar menys materials dels carrers i poder-se centrar en la resta de materials.
Actualment, són els ajuntaments els que han d'assumir la recollida i el tractament de tots els residus municipals finançats pels ciutadans i a través de la contribució econòmica que, per llei, han de fer envasadors i productors per a la correcta gestió dels productes que posen en el mercat.
En el cas de les aigües, refrescs, sucs i cerveses, aquests envasadors i productors s'organitzen a través de dues societats anònimes anomenades Ecoembes i Ecovidrio, que financen als ajuntaments només la recollida i tractament dels seus envasos que van a parar al contenidor corresponent (groc, blau o verd), la qual cosa representa únicament un terç del total.
Si aquestes llandes, botelles o brics acaben al contenidor de rebuig, a les papereres municipals o abandonades, són els ajuntaments els que han de pagar el cost de recollida i tractament, cosa que passa amb dos terços del total d'envasos.
Respecte d'això, Carlos González ha afirmat que "és una iniciativa que protegim des de l'Ajuntament ja que implicarà un canvi molt profund en la gestió dels residus i dels envasos i un canvi en la cultura i en els hàbits dels consumidors perquè representa posar valor econòmic als envasos i permetrà retirar milions d'envasos del nostre medi ambient i emetre menys diòxid de carboni a l'atmosfera. Ens equipararem a les regions més avançades en la Unió Europea en gestió de residus, i Elx ha d'estar recolzant una iniciativa d'esta naturalesa".
La reunió amb l'alcalde d'Elx coincideix amb l'objecte del Dia Mundial del Reciclatge, que la Unesco celebra hui per a recordar l'estratègia de las 3R, reduïr, reciclar i reutilitzar, que sintonitza perfectament amb els objectius del SDDR.
Amb el mateix tema de residus en l'agenda, Julià Álvaro es reunirà esta vesprada amb l'alcalde d'Elda, també president de la Federació Valenciana de Municipis i Provincies.
El SDDR suposa que les aigües, refrescs, sucs i cerveses (el que més residus abandonats genera) es tornen a vendre amb dipòsit reemborsable (10 cèntims). Podran retornar-se a qualsevol supermercat, tenda o bar. El comerç cobra per cada envàs que recupera, bé manualment o bé de manera automàtica.
El SDDR va en la línia europea de fomentar l'economia circular, basada en la reducció de residus i convertir-los en matèria prima, en un recurs valuós. La implantació del sistema en la Comunitat Valenciana contribuiria també a la creació d'ocupació verda.
