Ignasi Garcia: "El Partit Popular ens ha llevat de la butxaca 12,5 milions d’euros d’educació"
Ignasi Garcia, portaveu de Compromís, afirma que “conegudes aquestes xifres, està clar que suposen un escàndol immens, justament per indiscutibles, ja que les planteja la Intervenció General de la Generalitat, integrada per funcionaris acreditats, gens sospitosos. Professionals que han treballat sobre els documents que queden de l’època PP”.
Alguns exemples trets del informe de la Intervenció General sobre obres fetes en la ciutat de Castelló:
-Bernat Artola: havia de costar 2,4 milions i es va pagar 3,37 (+40%);
-Isidoro Villaroya: havia de costar 4,1 milions i es va pagar 5,65 (+37%);
-Politècnic: havia de costar 8,8 milions i es va pagar 11,8 (+35%);
-Isabel Ferrer: havia de costar 2,09 milions i es va pagar 2,77 (+32%);
-Enric Soler i Godes: havia de costar 0,53 milions i es va pagar 0,65 (+24%);
-Manel Garcia Grau: havia de costar 4,14 milions i es va pagar 5,09 (+23%);
-El Pinar: havia de costar 4 milions i es va pagar 4,85 (+21%).
Ignasi Garcia es sorpren que “res d’això sembla preocupar a la líder ‘renovadora’ del PP, Isabel Bonig, ni a l’ex-consellera Ma. José Català, tan pendents des temes importants com el risc de ‘catalanisme’. És urgent que s’explicaren, perquè l’escàndol és descomunal i l’escarni a la ciutadania, especialment als votants del PP, és de llibre. Rus era un aprenent de poble en comparació amb el nivell d’aquesta gent que ha fos 1.129 milions. I la direcció del PP calla”.
Per Garcia, “El Partit Popular va organitzar l’empresa CIEGSA, segons ells per construir o reformar els centres educatius, una activitat que ja podia fer la Conselleria legalment i sense problemes. Així que havien altres raons menys explicables. Podria ser que hi hagueren directius nomenats pel PP que cobraven per no acudir a treballar?”
Segons les dades que ha fet públiques la Intervenció General, es van pagar 2.039,8 milions, un 36,07 % més car dels 1.304 milions que s'haurien pagat si les obres les haguera adjudicat directament la Conselleria pels 610 centres escolars construïts o reformats entre 2001 i 2014.
A aquests 735,8 milions cal sumar els 393,3 milions en interessos i despeses financeres assumides pels quasi 2.600 milions en préstecs i pòlisses de crèdit que CIEGAS va demanar als bancs pels impagaments del Consell.
