Units lamenta l’abandó l’esglèsia-fortalesa d’Albalat

Des del grup municipal d’Units pel Poble-Compromís, s’ha lamentat avui que el que és sense dubte l’edifici històric i artístic més important de tot el terme municipal, es trobe a hores d’ara tancat i sense donar-li ús, a més de presentar un entorn descuidat i abandonat. L’esglèsia fortalesa d’Albalat, als peus del castell del mateix nom a la Ribera de Cabanes, es tracta d’una construcció del període de “reconquesta”, construïda pel bisbat de Tortosa, a finals del segle XIII, que esdevé de primera importància històrica i artística, i té a més de la nau amb elements gòtics de l’època, la part defensiva de la torre, amb espais únics com les considerables dependències de vigilància, i les terrasses amb merlets, sent un element únic i valuosíssim en tot el territori valencià, una joia arquitectònica obligada.

Des de 2011 part de la visió del Bé d’Interés Cultural és tapat per una panell metàl•lic que anunciava unes obres començades en eixa data, de condicionament de l’entorn, "i des d’aleshores ni s’ha retirat la tanca , ni s’ha netejat i cuidat l’entorn on s’acumulen les males herbes donant una imatge deplorable".

Units pel poble-Compromís ja va presentar en plenari una proposta per posar en valor i potenciar aquest immoble junt a les quatre torres vigies de segles posteriors que es conserven en el litoral del municipi, proposta rebutjada pel PP.

Aquesta esglèsia-fortalesa sols ha estat oberta al públic en limitadíssimes ocasions des de la seua restauració a principis dels 80 del segle passat, a pesar que la Llei de patrimoni cultural valencià obliga a que tots els BICS tinguen un règim establert de visites d’almenys quatres dies al mes. La ubicació privilegiada d’aquesta immoble, junt a les zones de platja del municipi, i les característiques de la construcció , entre les quals destaca l’acústica, el fa ideal per poder programa tot tipus d’actes com exposicions, concerts de cambra, visites guiades..etc. Ara, la falta de neteja de l’entorn o la presència de tanques metàl•liques embruten l’atractiu d’un element singular de primera magnitud.