Discurso del alcalde, José Ramón Calpe, con motivo de la celebración del 9 d'Octubre

Borriana celebra, un any mes, la festa del 9 d’octubre. En este mateix acte, l’any passat, 2007, vaig voler ressaltar que coincidíem amb la celebració dels vint-i-cinc anys de la promulgació del nostre Estatut d'Autonomia, dels trenta anys de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després del franquisme i amb els tres-cents anys de la desfeta d’Almansa.

Enguany també estem inmersos, tots els valencians, en la commemoració del vuité centenari del naixement del rei Jaume I, fundador del Regne Cristià de València, i, els borrianencs particularment, en la dels 775 anys de la presa de la nostra Borriana pel mateix Rei, fet que, com és ben sabut, es va programar com estratègicament decissiu, i així resultà, per a la conquesta de tot el regne musulmà.

Borriana, segons ens conta el propi Rei Jaume al volum III de la seua crónica, es sometia després d’un setge que durà dos mesos i hi havia, entre homes, dones i infants, set mil i trenta dos. Veiem clar que es tractava d’una plaça important i que no va ser fácil sometre-la, como tampoc no ho era, retenir la vila. La mateixa crònica ens conta que el bisbe de Lleida i en Guillem de Cervera intenten disuadir al rei de retenir la plaça.

El bisbe li digué: “¿Com penseu, doncs, vos, fer tan gran despesa en aquell lloc, que és a dues jornades en terra de moros, i que vos penseu tenir-hi tants cavallers, i que no hi podran viure sense batalla o morir, i vos no els podeu socórrer? En Guillem de Cervera afegí: “Senyor, el bisbe us ha dit el que jo us volia dir, que som d'un mateix acord i d’un mateix pensament; pero tant i més hi diré jo: que entre el rei de Castella i vos no podríeu retenir Borriana”.

Però el rei, tot i reconeixent la bona intenció del consell del bisbe i del cavaller, o, com expresa en la crònica, “per més que ho digueren per guardar-nos de dificultat o despesa”, afegeix que “voldríem sofrir, i sofriríem, aquelles dificultats i despeses”.

La historia es ben sabuda: després es rendirien Penyíscola, Cervera, Xivert, Polpis, Almassora, Montcada... Fins i tot s’intenta prendre Cullera. Les dificultats i despeses a sofrir van pagar la pena.

775 anys després, tenir Borriana i tenir la Comunitat Valenciana, en la forma política moderna que hui té l’antic Regne, gràcies a la Constitució que va a complir dins d’unes setmanes trenta anys, també ens exigeix sofrir dificultats i despeses, com les han sofrit, durant segles, tots els borrianencs, avantpassats nostres, que amb el seu esforç, treball i illusió han anant construint una ciutat capaç d’oferir benestar i prosperitat a les seues gents i d’acollir a altres que han vingut buscant-los.

Ens ha semblat per això oportú que en este acte es reconeguera eixe esforç de generacions, simbolitzant-lo en quatre funcionaris d’este Ajuntament, que després de molts anys de servir a l'administració municipal donant-nos les seus millors qualitats, durant el present any han arrivat a la situació de jubilació. A Mari Carmen Escudero, a Jesús Fuentes, a MariaDolores Varea i a Javier Muñoz, el nostre agraïment i la nostra gratitud. I també, ¿com no?, el nostre desig de que eixa jubilació que acaven d’estrenar siga llarga i ditxosa.

El 9 d’octubre els valencians celebrem el nostre natalici. En les celebracions de natalicis tots acostumem a expresar el desig de que siga “per molts anys”. Després d’èpoques històriques de frustacions i de divisions entre els valencians, hem aconseguit, i d’ell ja gaudim fa trenta anys, un marc polític que a tots ens dóna possibilitats i a tots ens fa lloc. La recent aprovació el passat divendres dia 3, pel Consell de la Generalitat Valenciana, de la doble denominado de la nostra ciutat, dóna a tots i cadascú la llibertat d’utilitzar aquella amb la qual s’identifique millor, sense que ningú puga censurar l’elecció. És una senzilla pero clara mostra de com, per mitjà de procediments i institucions democràtiques, i gràcies a ells, podem aconseguir que cada persona tinga la seua oportunitat.

És cert que sonen campanes anunciant la crisi que es viu arreu del món, a Espanya, a la Comunitat Valenciana, a Borriana. És cert que tots hem d’arrimar el muscle per a superar esta adversa cojuntura. Però podrem assolir els nostres objectius si ho fem confiant en els principis constitucionals que regeixen la nostra convivència i el nostre ordenament social i jurídic i aplicant-los. Al final, com el Rei Jaume I al prendre Borriana, com els funcionaris als que hui hem homenatjat, com els nostres esportistes paralímpics Dani Vidal i Christian Venge que tan exitosos resultats han obtés en els recents jocs de Beijing, com tants i tans borrianencs illustres al llarg de la nostra història, com Juan Varea, de qui celebrem el centenari del seu naixement o Vicente Sales Musoles, de qui enguany es compleixen cinquanta anys de la seua mort, voldríem sofrir, i sofriríem, dificultáis i despeses per tal d’anar construint una societat cada dia millor en la que puguerem seguir celebrant, per molts anys, amb joia i sa i just orgull la festa del 9 d’octubre.