Josep Chordà presenta al Jamaica el llibre "Obert tota la nit"

Dissabte passat es va presentar en el pub Jamaica el llibre "Obert tota la nit" de Josep Chordà Fandos, ambientat en el llegendari bar de copes de Borriana que va acollir la presentació. El llibre, de moment, té la peculiaritat que només es pot llegir a internet, a través de la web del col•lectiu Escletxa.

L'autor del llibre va manifestar als que abarrotaven el Jamaica que:

“Estic ací perquè he escrit un llibre de contes, Obert tota la nit, i en este llibre es parla del Jamaica.

Jo no esperava que un dia estaria ací presentant el meu llibre, això ha sigut gràcies a Rafa, per a mi era una cosa íntima.

Quan li’l vaig donar a Rafa, em va preguntar per què havia escrit estos contes on apareixia el Jamaica… i la cosa ve de lluny...

Ara fa un parell d’anys em vaig adonar que portava molts anys venint al Jamaica… des que tenia dèsset o divuit anys…

I el Jamaica, al llarg de tots estos anys sempre havia sigut un lloc especial, un pub on s’escoltava una música diferent a la que eixia en la ràdio o en la tele, i on l’ambient també era especial…

El Jamaica era realment per a mi era un lloc molt exòtic…

En els últims anys el Jamaica ha sigut el punt de reunió d’una colla d’amics, Xarrameca, que ens reunim tres o quatre vegades a l’any per sopar i vore-mos... és el punt de reunió i el lloc on acabem la nit...

I després de reflexionar sobre tot això, vaig pensar que havia d’agrair a Rafa i a May que hagueren sabut mantindre el Jamaica, amb el mateix ambient, sempre amb bona música, sempre un lloc diferent, especial, un pub on et pots passar dos o tres hores a la barra xarrant…

i et sents a gust...

Abans hi havia molts pubs a Borriana per a gent jove, ara ja no tants…

En realitat, el Jamaica és l’únic que ha sobreviscut als successius governs municipals del PP....

I en el meu cas, la manera com jo podia donar-los les gràcies per totes les llargues nits que he passat a la barra o la terrassa, acompanyat d’unes quantes cerveses i amb molt bona companyia....

la meua manera de era escrivint uns contes… unes històries sobre coses que podien passar al Jamaica…

el que sí que vaig tindre clar des d’un principi era que no anava a contar les coses que m’havien passat a mi al Jamaica, o anècdotes que algú m’havia contat sobre nits que no s’acaben mai...perquè no volia caure en una relació de records del passat... en una mena de ´cuentáme’...

els meus contes no havien de ser la narració de les nits de festa al Jamaica...

perquè encara que les nits de festa són molt importants el que jo volia plasmar era un ambient, un medi, unes persones, un lloc...on el món ´real’ passa a un segon pla...i el que realment compta és el món interior, les coses que fem perquè realment volem fer-les i no perquè estem obligats a fer-les....

jo volia escriure sobre el Jamaica com una illa...

com un lloc on et pots oblidar, ni que siga una estona, dels problemes quotidians, de la feina, de les rutines... on et pots llevar la màscara que a vegades portem pel carrer i pots relaxar-te...com si els protagonistes foren nàufrags que troben un lloc on descansar, on refugiar-se

vindre al Jamaica seria com respirar aire pur, descontaminar-te, i prendre forces per a poder tornar al món real...

I així vaig començar a escriure els contes d’Obert tota la nit…

I les coses que havien de passar, les històries que havien de contar els protagonistes...no s’havien de limitar a contar les coses que ens passen quan el nivell d’alcohol en la sang és elevat... sinó que havien de ser coses que tingueren a vore amb la vida interior de les persones... amb les coses que realment són importants en la vida...

l’amistat, el sexe, l’amor, les frustracions, la solitud, les il•lusions, les ganes de viure, les passions... en fi, deixar-nos dur per les emocions...

Hi havia un altre element que jo considere que pertany a l’essència del Jamaica...

l’altre dia vaig vore que Mayte té un pòster de la seua filla on diu que el Jamaica és un bar de músics... i l’altre element era la música... la música com a teràpia... la música que fa companyia la música que alimenta les emocions... la música que cura i les coses que fem quan escoltem la música que ens agrada... per això en tots els contes la música té també un paper especial...

tots coneixem a Rafa des de fa molt de temps i sabem que la música és molt important per a ell... i en els contes he volgut donar també per això un protagonisme a la música... I quan vaig tindre clar estos dos elements, el Jamaica com a marc, com a escenari on es representen el teatre de la vida

i la música, la banda sonora...

vaig començar a escriure els contes...

el llibre comença amb una cançó de Bruce Springsteen Open All Night, el protagonista viatja per una carretera de matinada i estan tots els bars tancats, el seu poble pareix que estiga mort

va escoltant la ràdio i li demana al discjòquei que pose rock’and’roll i que el traga de l’ensopiment, del no-res, d’aquella ciutat buida que sembla un paisatge lunar...

I després vénen els contes,

En el primer conte, el protagonista té una al•lucinació mentre juga a daus i es troba cara a cara amb un vell amic i amb tot el seu passat, els dels dos... i no sap què fer...

El segon conte Don’t let me down continua en la mateixa línia de reflexió que l’anterior, però en aquest, el protagonista ja és adult, una miqueta friqui, que diríem ara, que ja ha assumit que és com és però que a vegades té crisis existencials...

En La guitarra daurada, un altre conte, el protagonista necessita “declarar-se urgentment” a la seua nòvia actual. Ja són molts fracassos sentimentals els que porta a l’esquena i amb aquesta dona s’hi troba molt a gust. I sap que si no s’afanya, la pot perdre... L’acció transcorre enmig d’un concert d’un tipet que fa versions de Bob Dylan…

Estrella ha vist un àngel, és un diàleg entre dos dones. Una ha vist un home eixint del lavabo... de dones i se n’ha enamorat bojament.

És la raó contra el cor…

La protagonista ho explica així:

«Saps…, el dia que deixe de tenir aquestes tremolors que em produeix el simple fet de veure davant meu un tio a qui ni conec, amb qui m’enrotllaria i me’l follaria ja mateix; el dia que ja no crega que els meus somnis sobre l’amor es poden fer realitat; que l’amor és un miracle; el dia que no em senta atreta per ningú d’aquesta manera... aquell dia em deprimiré tant que no sé si podré suportar-ho… Em moriré tot d’una.»

I Estrella, se’n va darrere d’ell

Un altre d’amor, La porta, la platja, la mar.

Un somni fet realitat. El príncep blau o, millor dit, la princesa blava, perquè és ella qui apareix i salva el protagonista de la tristesa i el desencant... Es pot pensar que és la mateixa protagonista d’Estrella que ha trobat la persona que buscava…

Concert a les 00:00 és una altra versió de La guitarra daurada. Tenia dos finals i no vaig ser capaç de desfer-me’n de cap dels dos.

Després ve un conte “optimista”, T’estime, amor meu, Una parella s’amaga al magatzem del pub perquè volen fer-ho allà mateix. Sexe explícit.

El conte més llarg és Obert tota la nit

L’acció transcorre una nit de divendres... el protagonista treballa de cambrer al pub i al llarg de tota la nit fins a la matinada van passant diferents personatges típics o curiosos... les històries de la gent... la gent que passa i que torna...

i també tot el que ens han de aguantar les cambreres a partir de certes hores... i de la paciència que han de tindre...

Potser era la pluja és, segurament un conte trist... sobre l’amistat i l’amor, sobre els amics que deixem pel camí o els que ens deixen a nosaltres....

En el conte següent, ell, que és un poc neuròtic, estava mig enamorat d’ella. Ella es va casar amb un amic seu que ara s’ha tornat estúpid. A ell l’han abandonat. Ell vol alliberar-la del marit i, si pot ser, que se’n vaja amb ell. Més o menys això és Gin i aigua tònica.

L’últim conte, Jamaica-Berlín, és també un conte optimista. S’acosta un gran canvi en la vida del protagonista. La maduresa. Una relació estable, ganes de viure.... El passat ha passat a la història definitivament, el que compta és el present...

I ací acaben els contes...

El llibre no està encara publicat, però vos el podeu baixar en pdf del web http://escletxa-borriana.blogspot.com/

i molt prompte estarà a la venda en www.lulu.com

Vull donar també les gràcies a Rafa i a May, a Mayte, a Tom, a les cambreres i al col•lectiu escletxa perquè em tracten molt bé... i al Xino que ens ha ajudat a muntar tot açò...

I espere que el Jamaica continue obert tota la nit tranta anys més, i que jo ho puga veure

Moltes gràcies”.