El malalt Imaginari, teatre de la Falla La Vila de 2014
En el VIII concurs de Teatre en valencià convocat per la Junta Local Fallera i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, la falla La Vila fa de nou un gir dràstic en busca d’una obra diferent de les representades anteriorment, amb l’objectiu de sorprendre els espectadors.
Si en anys anteriors s’han representat sainets típics valencians de temàtica fallera, obres relacionades amb determinats aspectes de la vida borrianenca i també altres més crítiques amb l’actual moment polític i social, és aquest any una obra clàssica de la dramatúrgia la que la falla té entre mans per a representar-la els dies 11 i 13 d’abril.
L’obra escollida és El Malalt Imaginari, una obra teatral de Jean Baptiste Poquelin, més conegut com Molière (pronunciat en un correcte francés Molieg, que no Molier, tal com podran comprovar en les representacions de l’obra, ja, ja), que està considerat com el pare de la comèdia francesa i és sens dubte l’autor francés més interpretat. Les seues obres més importants són Tartuf o l’impostor, L’avar, El misantrop o El malalt imaginari, aquesta última estrenada el 1673, en el Teatre del Palau Reial de París el dia 10 de febrer i que és la darrera comèdia de l'autor, que va morir el 16 de febrer d’aquell mateix any, als 51 anys, poques hores després de sentir-se indispost en la quarta representació de l’obra, quan estava interpretant ell mateix el paper del malalt.
No és qüestió ara ni ací d’esmentar al detall l’argument, millor serà que vinguen a veure l’obra, però sí que es pot dir que l’obra fa una dura crítica a la pedanteria des falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, així com la condemna als matrimonis concertats per a la dona, que s'havia de casar per posició i no per amor. A més a més, en l’obra també es constata l’estima que Molière tenia per la joventut, a la què vol alliberar d’absurdes i antiquades càrregues i prejudicis. L’objectiu principal de Molière en les seues obres era fer riure la gent honrada al temps que corregir amb somriures els costums que considerava hipòcrites i antiquats.
Amb un vestuari de l’època i una curada ambientació, l’obra estarà representada pels següents membres de la comissió que es posaran en la pell dels personatges: Javi Plasencia (Argan, l’hipocondríac malalt imaginari), Meritxell Navarro (Toneta, la criada que controla els fils de la trama), Asun Blasco (Belina, l’esposa que no estima tant com vol fer creure), Roselvi Mingarro (Angèlica, l’enamorada jove que sols desitja casar-se per amor), José Plasencia (Cleant, el jove enamorat que podria dir la famosa frase que diu qui vol aparentar que no sap res; “jo sóc músic”), Toni Gil (Beral, germà del malalt, a qui intenta fer-li entrar un poc de seny al cap), Maria Piqueras (Bonafé, el notari que dóna complicades explicacions sobre assumptes d’herències), Jorge Gimeno (Diafoirus pare, metge molt sabut), Francis Vericat (Diafoirus fill, pretendent d’Angèlica, fill de metge que vol ser metge i arribar a conèixer totes les absurdes teories que ja sap el seu destrellatat pare), Carlos García (Sr. Purguem, l’irascible metge del malalt imaginari que té unes teories mèdiques dignes de revisió psiquiàtrica), Pepe Caballero (Sr. Olora, l’apotecari que sols fa que receptar lavatives) i Gemma Vericat (Lluïseta, la germaneta de la protagonista).
