Segona part dels resultats de l’estudi sobre la zona incendiada a Serelles el 2012
La Universitat Miguel Hernàndez d’Elx està realitzant un estudi sobre l’impacte del foc i els tractament post-incendi a la zona afectada
Entre el 12 i el 16 de juliol del 2012 va tenir lloc l’incendi que va assolar 541 hectàrees del Parc Natural de la Serra de Mariola, distribuïdes en el 75% en terme de Cocentaina i el 25% a Alcoi. L’Ajuntament d’Alcoi, conscient de la necessitat de realitzar una sèrie d’actuacions per a millorar l’estat en que va quedar la zona incendiada i prevenir el risc d’incendis en futures anualitats, va posar en marxa una sèrie d’actuacions en col·laboració amb el Grup d’Edafologia Ambiental de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Segons el regidor de Medi Ambient Jordi Tormo, “encara no tenim l’informe oficial de la Generalitat Valenciana sobre l’incendi, però des de l’Ajuntament d’Alcoi hem realitzat una sèrie d’actuacions per conèixer les conseqüències del foc. Entre aquestes és necessari destacar els treballs que estem realitzant per saber l’evolució de les parcel·les afectades per l’incendi”.
En el marc d’aquesta col·laboració, la Universitat Miguel Hernández està realitzant l’Estudi de l’impacte del foc i dels tractaments post-incendi en la zona de Serelles (Serra de Mariola), del que s’han presentat recentment els segons resultats i dades parcials. Per a això, l’equip d’investigació dirigit per Jorge Mataix-Solera ha anat prenent mostres de forma periòdica a les distintes zones de l’àrea incendiada per tal de valorar l’impacte del foc sobre els sòls en les zones més sensibles i veure l’evolució dels mateixos en terrenys sobre els que s’ha aplicat la tècnica de l’encoixinat de palla i en terrenys on es va extraure fusta cremada. L’estudi es va iniciar al desembre de 2012 i la seua duració estimada és de dos anys, és a dir fins desembre de 2014. Ara s’han presentat els resultats de les investigacions realitzades fins a desembre del 2013.
Segons Jordi Tormo, “l’objectiu d’aquest estudi és doble: reduir el risc hídric-erosiu posterior a l’incendi i facilitar la restauració dels ecosistemes que s’han vist afectats pel foc. Per a això, s’han delimitat 15 parcel·les de treball dins de les zones incendiades, diferenciant entre aquelles zones en les quals s’havia aplicat un encoixinat de palla i aquelles en les quals s’havien fet actuacions per tal d’extreure els pins cremats, a més de parcel·les de control on no s’havia fet cap de les dues actuacions anteriors”. Sobre aquestes parcel·les s’han pres mostres per analitzar paràmetres com la matèria orgànica, el contingut de fòsfors, carboni i nitrògens, agregats estables, la repel·lència a l’aigua, etc.
Primers resultats i conclusions preliminars
Parcel·les on es va extraure fusta cremada
S’han delimitat 9 parcel·les i s’han realitzat 27 mostres per cada mostratge que s’ha pres.
Les dades preliminars de l’informe indiquen que les parcel·les cremades on es va aplicar l’extracció de fusta presenten una degradació de l'estructura del sòl, ja que la seua densitat aparent ha augmentat i l'estabilitat dels agregats és menor en comparació a les parcel·les en les que no es va extraure la fusta. L'extracció de fusta també està afectant a la microbiologia del sòl, fonamental per al seu correcte funcionament. Per tot açò, estableix l’informe que existeix “una disminució a la resistència en els processos erosius, amb el problema que suposa al quedar el sòl desprotegit”.
A més, tot i que les dades són provisionals, l’abundància d’espècies vegetals en ambdues tipologies de parcel·les evidencia el següent: les especies detectades són les mateixes (15 espècies), però la seua abundància es distinta. En les parcel·les on es va extraure la fusta la presència és de 244 peus, front als 708 de les parcel·les on no es va extraure la fusta.
Per tot açò, l’informe conclou que “des del punt de vista de la recuperació del sistema sòl-planta després de l’incendi forestal, i a falta d’obtenir una sèrie de dades a més llarg termini, podem concloure que els treballs realitzats en aquesta zona han produït alteracions importants en diverses propietats edàfiques fonamentals i a falta de poder concloure amb més mostres a mitjà termini, desaconsellem la realització d’aquest tipus de tractament post-incendis en sòls tant vulnerables”.
Parcel·les on es va aplicar la tècnica del mulch o encoixinat de palla
S’han delimitat 6 parcel·les i s’han realitzat 18 mostres per cada mostratge que s’ha pres.
Les dades preliminars de l’informe indiquen que les parcel·les on es va realitzar la tècnica de l’encoixinat de palla mostren un lleuger increment en agregats estables i un manteniment dels nitrògens, biomasa, fòsfors i matèria orgànica en les parcel·les en les que es va aplicar una elevada dosi de palla. Açò demostra com s’estableix a l’informe que “l’estructura del sòl està millorant a poc a poc després de l’incendi” i que així està aconseguint-se millorar la protecció del sòl front a l’erosió.
En aquest apartat, l’informe conclou indicant que “els resultats de les analítiques realitzades per a la zona en la que es va aplicar l’encoixinat de palla, indiquen que el mulch està sent efectiu per a la recuperació del sistema de sòl i la protecció front a alteracions com l’erosió deguda a la pluja i altres factors. A la vista dels resultats, tot pareix indicar que les altes dosi d’encoixinat de palla son les més efectives en quant a la protecció i recuperació del sòl. Per tant, i a falta d’un seguiment més continuat en el temps, recomanem l’ús d’aquesta actuació com a eina de protecció en sòls especialment sensibles com són els presents en la zona d’estudi”.
