La política lingüística a debat en la Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

La Jornada de Sociolingüística celebrada al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València es va tancar amb la impressió que la societat civil, els professionals i les administracions públiques veuen una llum en el camí cap a una nova política lingüística transversal, com a element de cohesió i vertebració, encara que es mantenen factors que dificulten l’obtenció de resultats immediats i els representants del Govern Valencià van demanar paciència, tot i assegurar la seua disposició a la millora de la legislació que afavorisca l’ús del valencià com a eina de comunicació preferent i la recuperació dels mitjans de comunicació públics, concretament ràdio i televisió. La XXI jornada es va celebrar al Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, que l’organitza conjuntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’IEC, l’Ajuntament i diverses entitats cíviques. La jornada reflexionava enguany sobre la necessitat que la política lingüística afecte tots els sectors i siga un factor de cohesió de la societat valenciana. Justícia, educació, comunicació i turisme van ser camps que van ser debatuts a les diferents ponències.

“Els resultats són els que han de legitimar les polítiques lingüístiques” va dir el director general de Política Educativa, Jaume Fullana, a la inauguració de l’encontre, al mateix temps que recordava que la majoria dels països plurilingües li donen a aquesta particularitat un tractament que parteix de la llengua dominant i que això no és el que es vol per a la nostra societat. L’acompanyaven, en l’acte, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer; l’alcalde d’Alcoi, Antoni Francés, i el vicerector de Tecnologies de les Comunicacions de la UPV, Vicent Botti.

El magistrat Joaquim Bosch, que a més és portaveu de Jutges per a la Democràcia, va analitzar els articles de la Constitució i va destacar que només s’estableix l’obligació de conéixer i el dret d’usar el castellà a tot el territori de l’Estat, mentre que les altres llengües només poden ser oficials als seus territoris “d’acord amb el que establisquen els respectius estatuts d’autonomia”. El magistrat pensa que això obria la possibilitat que els estatus establiren el deure de conéixer la llengua autonòmica al seu territori però la realitat és que l’estatut valencià és dels menys precisos i que, quan alguna autonomia ha intentat fer això, el Tribunal Constitucional ho ha anul·lat. Pel que fa als tribunals, la resistència i la manca de capacitat lingüística de jutges i advocats, la carència de repositoris de documents de procediment en valencià i els prejudicis dels mateixos ciutadans fan que el magistrat no haja vist ni una demanda escrita en valencià en els darrers deu anys. Des del públic, el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, va assegurar que hi haurà un repositori de documents de procediment judicial en valencià al llarg de la legislatura.

Miquel Àngel Pradilla, castellonenc que és professor de la Universitat Rovira i Virgili, es va mostrar preocupat per l’abandonament de responsabilitats lingüístiques que les administracions valencianes han compartit amb les balears, amb actituds que considera han anat d’una infraplanificació per part dels governs d’esquerres a una contraplanificació per part dels governs conservadors. Va dir, concretament que “la no intervenció és una opció planificadora de gran efectivitat”, però a més hi ha hagut actuacions com el tancament de la ràdio i la televisió, per una banda, i el canvi de model lingüístic educatiu, orientat ara al multilingüisme, fets que porten a un afebliment de la llengua a la societat valenciana. Les dades estadístiques que va aportar respecte a l’abandó del valencià per part de certes capes de la població, la menor transmissió de la llengua als fills i la influència de la població immigrant estrangera o d’altres comunitats era preocupant. Apostava per una política que aporte prestigi a la llengua i la faça necessària, al mateix temps que posava la seua esperança en el nou govern.

El director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, va explicar el seu projecte, que inclou la gestió del multilingüisme, partint del fet que la realitat actual no és la mateixa que la de fa trenta anys. Va manifestar el compromís del Govern Valencià d’assegurar la convivència, respectant els drets lingüístics, al mateix temps que es busca fer que la llengua siga una potent eina per a superar la condició d’immigrant. Va defensar el multilingüisme autocentrat i va dir que els valencians han de ser competents en les dues llengües oficials (valencià i castellà), la llengua internacional (anglés) i una altra llengua adoptiva. “Això s’ha de fer de manera gradual i progressiva, pot ser que no estiguem d’acord en l’ordre de les actuacions però l’important és que tot estiga en l’agenda” va dir. També va anunciar que les escoles oficials d’idiomes tindran una major oferta de llengües des del pròxim curs i va considerar les exempcions d’aprendre valencià a determinats territoris com una anomalia a corregir: “De fet és un greuge comparatiu, els xiquets tenen dret a aprendre la llengua que els permetrà circular per tot el territori, dues llengües de partida afavoreixen l’aprenentatge de la tercera i la quarta, a més que la llengua és una via de comunicació entre comarques”. A una pregunta del públic va explicar que la Televisió Valenciana és necessària i que el procés s’està dilatant a causa de les dificultats dels tràmits.

El debat entre Adolf Beltran (eldiario.es), Mar Iglesias (Universitat d’Alacant) i Rafael Xambó (Universitat de València) es va centrar en les bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià. Beltran va parlar de la necessitat d’adaptar-se a una crisi de model, al mateix temps que ens enfrontem a un sistema audiovisual desconnectat: “Un nou sistema comunicatiu ha de valorar la importància bàsica de la televisió, considerar les televisions locals com a part de la xarxa i desgovernalitzar la gestió dels mitjans”. Iglesias apostava per un Consell Valencià de Comunicació que regule tot el sistema mediàtic, una Xarxa Intercomarcal de Mitjans Audiovisuals que vertebre el sistema i una Agència Valenciana per al Foment de l’Audiovisual. I Xambó assenyalava el perill d’un ús polític de les institucions que es creen per a solucionar problemes i assegurava que l’única garantia és crear una societat civil desperta i vigilant. Tenia clar que l’espai audiovisual és públic i demanava una inversió igual a la mitjana de les que es fan a la resta de les autonomies i potenciar un sector empresarial que crega en la comunicació en la llengua pròpia.

L’última ponència se centrava en el turisme i la va pronunciar el cap de Gabinet de l’Agència Valenciana de Turisme, Josep Gisbert, qui va expressar el seu convenciment que la llengua és una singularitat cultural i que se l’ha de tractar com un recurs turístic més, en un sector que busca el coneixement dels valors culturals autòctons, cosa que vol dir que s’ha d’abandonar una actitud protectora que fa que molts visitants tornen al seu país sense adonar-se de la realitat lingüística. Els millors recursos són la toponímia, la gastronomia i que la retolació en valencià estiga sempre en primer lloc, tant als establiments turístics com al carrer. També proposava una major presència a fires de llengües, la traducció d’obres valencianes a altres llengües, presència a internet i materials divulgatius adequats per a que els turistes arriben sabent que van a una comunitat amb llengua pròpia.