Presentació del llibre de la biografia sobre Antonia Maymón
Aquest dijous, 15 de gener, a les 20 h, tindrà lloc al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi, organitzada per la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Alcoi i la CNT, la presentació del llibre Antonia Maymón. Anarquista, maestra, naturista, a càrrec de la seua autora Mª Carmen Agulló, professora de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de València, acompanyada de Joan Torró, investigador de la Història de la Pedagogia, i de Manuel Sanmartin, president de l’Associació “Homes i Dones Lliures”.
Antonia Maymón (Madrid 1881– Beniaján, Múrcia, 1959), va ser una periodista, pedagoga, feminista, llibertària i defensora del naturisme que va dedicar gran part del seu pensament i dels seus escrits al tema de l’educació, seguint els principis de l’Escola Racionalista. Va defensar la importància de l’“ensenyament únic”, és a dir, una escola en la qual estudiaren a les mateixes aules alumnes sense distinció de classe social.
De família aragonesa, va abandonar prompte el domicili familiar i estudià magisteri a l’Escola Normal Femenina de Saragossa. A la capital aragonesa es va casar amb el professor racionalista Lorenzo Laguna. Identificada amb el pensament anarquista, en aqueix final del segle XIX i principis del XX es va involucrar en la lluita de les deportades catalanes dels processos de Montjuïc. Entre 1908 i 1909 escriu nombrosos articles per a la publicació pedagògica llibertària La Escuela Moderna. En 1910 va pertànyer a la redacció de Cultura y Acción, periòdic fundat aqueix mateix any. Membre del Comitè Nacional contra la Guerra del Marroc, va intervenir activament en les protestes contra la guerra colonial raó per la qual fou processada juntament amb Teresa Claramunt. Al 1911 s’exilia a Bordeus amb la seua parella, com a conseqüència de la Vaga General a Saragossa. La seua activitat en l’exili serà molt important participant en mítings i en accions de protesta organitzades pels cercles republicans, socialistes i anarquistes. Amnistiada en 1913, torna després de la mort del seu company i destacarà com a periodista, exercint d’oradora en quantitat de mítings per tot l’Estat i treballant com a mestra en escoles de Barcelona.
En 1925 va participar de forma decisiva en el Congrés Naturista de Bilbao. A partir de 1926 va treballar en la redacció de Nueva Aurora de València. Establerta, des de 1928, a Sant Feliu de Guíxols, va treballar en l’Escola Horaciana d’aquesta localitat. També va treballar a l’Escola racionalista de Terrassa, a l’Escola Racionalista d’Elda i a Alcoi.
Durant la República va exercir a la Vila Joiosa i més tard traslladà la seua residència a Beniaján, on s’establiria de forma definitiva. Va mantenir una escola a la seua pròpia casa, va fundar l’Ateneu Cultural i va desenvolupar una intensa labor social entre els més necessitats. En 1932 va publicar Estudios Racionalistas, on exposa el seu pensament educatiu, i en 1936 va participar en el sindicat obrer El Progreso de Beniaján.
En acabar la Guerra Civil, va ser detinguda, jutjada i condemnada a dotze anys de presó, fins l’any 1944. Dos anys més tard, va ser detinguda de nou i empresonada, Va eixir de presó un any després amb la salut molt afectada i es va mantenir d’impartir classes particulars, en estar depurada. Va morir en 1959,
Antonia Maymón va escriure molt sobre naturisme i va col·laborar en nombroses publicacions afins a l’ideari anarquista de manera ininterrompuda, des de 1908 fins a 1939, com a Acción Social Obrera, Cultura y Acción, Despertar, La Enseñanza Moderna, Estudios, Ética, Fructidor, Helios, Humanidad Nueva, Mujeres Libres, Naturismo, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad y Vida y Trabajo entre d’altres capçaleres.
Va escriure també novel·les com Mare (1925), La Perla (1927) y El hijo del camino (1931); i estudis com Humanidad libre. Esbozo racionalista (1925), Anarquismo y naturismo (1925), Hacia el ideal (1927) i Amamos (1932).
El seu pensament renovador inspira encara hui una associació pedagògica: Movimiento de Renovación Pedagógica Antonia Maymón.
