L’arqueòloga Carmen Aranegui va presentar el seu llibre sobre els ibers amb una conferència
El Club d’Amics de la Unesco va acollir ahir de vesprada la presentació del llibre ‘Los iberos ayer y hoy. Arqueologías y culturas’, de la prestigiosa arqueòloga Carmen Aranegui, qui a més va impartir una conferència al voltant d’aquest mateix tema. L’activitat va estar organitzada pel Museu Arqueològic Camil Visedo i pel Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, i va comptar amb la presència, a banda de la pròpia autora, dels arqueòlegs alcoians Ignasi Grau i J. Emili Aura Tortosa.
Carmen Aranegui Gascó ofereix en el seu llibre una història narrada dels ibers: un assaig cultural en què ha optat per substituir la rigidesa del concepte cultural “ibers” per una visió flexible dels elements arqueològics, des del territori i els seus recursos a la ritualitat. Per a això ha aportat dades i idees que no donen respostes categòriques a les cultures i històries ibèriques, sinó que posen a disposició dels lectors informació historiogràfica, fonts, mètodes i elements simbòlics relatius a les gents del vessant mediterrani peninsular de la segona meitat del primer mil·lenni a.C., tot això fruit d'una experiència professional compartida amb estudiants i col·legues en què ha posat no sols interés sinó també convenciment i passió.
Carmen Aranegui és catedràtica d'arqueologia de la Universitat de València, es va especialitzar en l'estudi de les ceràmiques ibèriques. Ha dirigit importants excavacions arqueològiques a Sagunt, entre d’altres, i va descobrir la importància de l'elaboració i comerç del vi, identificant les àmfores de transport empleades i les marques estampillades que les caracteritzen. També ha investigat la cultura ibèrica, especialitat que va mostrar al gran públic com a comissària de l'exposició internacional Els Ibers en París (1997-1998), Bonn (maig-agost de 1998) i en Barcelona (octubre-desembre de 1998). A partir de 1995 ha iniciat una etapa d'estudi de la civilització fenícia, púnica i mauritana, amb l'excavació del jaciment de Lixus (Larraix, El Marroc), aconseguint la datació del jaciment i la identificació d'un santuari i del primer palau documentat al Marroc entre el 25 a.C. i el 23 d.C., que revelen la importància de l'antiga ciutat. Des de 2010 els seus interessos com a investigadora se centren en l'anàlisi de processos de contacte cultural, ritualitat i iconografia.
El regidor de Cultura i Patrimoni Històric Paco Agulló ha volgut destacar que “mitjançant aquest tipus d’iniciatives, oferim a la ciutadania la possibilitat d’accedir al coneixement més profund i complet del nostre patrimoni històric, especialment d’una cultura, la dels ibers, que va deixar una important empremta al nostre territori. Gràcies al Museu i a l’esforç del CAEHA, els ciutadans tenim a l’abast més informació sobre la nostra història i sobre el antics poblaments de les nostres comarques”.
