Anuncien la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes i registre les vulneracions
La Jornada de Sociolingüística celebrada al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha estat marcada enguany per la presència del conseller d’Educació i els directors generals de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Una crida a imprimir un ritme més clar i decidit a la normalització, amb mesures raonables i raonades, va ser l’aportació de Ramón Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la inauguració de la jornada, en un breu parlament on va reivindicar que “la llengua és de tots els valencians i ha d’estar al marge d’ideologies”. A les sessions va estar sempre present la idea de la llengua com a element que cohesiona una societat i la visió del seu coneixement i ús com un dret.
“Volem concebre el valencià com a llengua que forma part de la nostra identitat, la dels que l’usen i la dels que no” va dir el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, al mateix temps que considerava que la gent l’ha de percebre com a generadora d’oportunitats, laborals i de relació, però també d’aprendre altres llengües. Va voler deixar clar que “la política lingüística és una política social, no es tanca en l’àmbit educatiu, sinó que els drets lingüístics són drets de ciutadania, són drets socials, igual que la sanitat universal i el subsidi de l’atur”.
La descoratjadora constatació que el 49% de la població no se sent capaç de parlar valencià contrasta amb el fet que el 72% l’entén perfectament i el 85% considera que el valencià s’ha d’usar igual o més que ara. El mateix estudi de diagnosi social indica que només el 17% dels valencians s’expressa en valencià a les grans superfícies, però el 43% usa esta llengua a les xarxes socials: “Sovint som valencianocallants en lloc de valencianoparlants”.
Entre altres actuacions, va anunciar un pla de xoc per formar els docents, un pla d’acompanyament lingüístic per als funcionaris i la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes i servisca de registre de les vulneracions d’estos drets, a més de sensibilitzar les institucions públiques i privades. Entre els projectes hi ha la creació d’un segell de qualitat lingüística per a les empreses, un pla estratègic cultural i una campanya publicitària orientada a canviar actituds.
Vicent Brotons, professor de la Universitat d’Alacant, va analitzar el Decret de Plurilingüisme. Constatava, amargament, que a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià hi ha inconcrecions, com ara quan es parla de procurar que els xiquets acaben dominant la llengua. Brotons confiava que amb l’actual programa plurilingüe no passe com amb els anteriors, que s’aplicaven als nivells bàsics amb bons resultats, però a mesura que es pujava de nivell anaven perdent força i els resultats eren pitjors a l’ensenyament secundari i encara pitjors al batxillerat. Les dades indiquen que el 54% de les escoles del País Valencià han triat el nivell de plurilingüisme avançat i això sembla una bona dada, però Brotons s’allunyava de triomfalismes explicant que “estem parlant d’escoles i això és fer trampa perquè compta el mateix un centre de tres línies que un altre d’una línia”, al mateix temps que advertia: “I els pares haurien de ser conscients que quan l’escola tria un nivell de plurilingüisme bàsic això afecta també a la llengua estrangera, no només al valencià, estos xiquets tindran menys hores de valencià i menys hores d’anglés”.
Per altra banda, Brotons es mostrà convençut que “cal una acció jurídica ciutadana contra les exempcions, no hi pot haver un pare que impedisca al seu fill estudiar una llengua que li siga necessària socialment, i el valencià és imprescindible igual que les matemàtiques i forma part del nostre sistema educatiu”.
La nova Llei de la Funció Pública i els seus aspectes lingüístics van ser tractats pel secretari autonòmic d’Administració Pública, Ferran Puchades, que es va centrar en la regulació de les competències lingüístiques que han de tenir els funcionaris segons el lloc de treball. Els servidors públics, fins ara, estaven obligats a demostrar els seus coneixements de valencià després d’haver guanyat les oposicions però ningú els ho exigia. “El 70% dels funcionaris tenen algun tipus de titulació –deia Puchades-- però és cert que no estem en condicions d’assegurar el dret de la ciutadania a triar la llengua amb què vol relacionar-se amb les administracions, i no estem preparats per a complir l’article de l’Estatut d’Autonomia que diu que el valencià serà la llengua de l’Administració”. Puchades va assegurar que hi haurà exempcions en certs camps, quan pague la pena per tenir determinats tècnics extraordinaris, però això no pot servir d’argument per rebaixar les exigències de manera general.
La jornada es va tancar amb el debat entre els tres directors generals sobre l’homologació. L’adaptació dels títols de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià al Marc Europeu Comú, i el canvi que això suposa en els exàmens, que se centraran en l’aspecte comunicatiu, és un dels avanços més importants per a l’homologació dels títols de llengua. També ho és que el Tribunal Suprem haja deixat clar que valencià i català són la mateixa llengua, tancant un contenciós d’onze anys que ha pogut arribar a este punt perquè el tribunal ha buscat proves acadèmiques, considerant que era una cosa impossible de demostrar basant-se en documents jurídics, com ara els estatuts on se cita a la llengua amb diferents noms. Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana explicava l’abast de l’ordre que es va publicar el set de març d’enguany i que homologa tots els títols de les universitats de la xarxa Vives, la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, Andorra, Perpinyà, l’Institut Ramón Llull i el Consorci per a la Normalització.
La directora general catalana, Ester Franquesa, destacava que “la llengua afecta tots els territoris, som com vasos comunicants; quan creix la força i el prestigi de la llengua a un territori, els parlants de l’altre també se senten reforçats” i explicava que la situació lingüística ha canviat molt els darrers anys per causa de la immigració: “tenim un 17% d’estrangers, amb llengües molt diferents. M’agrada dir, però, que el català ha crescut enormement a Catalunya gràcies a les persones de fora que han aprés la llengua i l’han feta seua”.
La directora general balear, Marta Fuxà, va explicar que el Govern Balear està fent un gran esforç per revertir els danys causats pel període més fosc viscut pel que fa a la política lingüística: “Estem recuperant els articles de la nostra legislació que el govern anterior havia derogat i muntant la direcció general de zero, perquè havia desaparegut, cosa que fa que encara estiguem en una situació precària”.
