Després de veure la pel·lícula ni crec ni deixe de creure.La pel·lícula, senyor escritor de la Periòdica Columna, no és més que una pel·lícula. Als que hem tingut la sort de poder obtindre una cultura, poder accedir a moltes biblioteques e intentar saber la veritat i no creure tot el que ens diuen no ens feia falta ni el llibre ni la pel·lícula. Fa molts anys, décades que és sabut que l'esglèsia s'amaga sota un mantó de mentides o millor dit veritats a mitges. Peró a pesar de tot, el més important no és el que diu el vaticà, l'esglèsia o el Papa, sino el que cadascú pensa.

Està clar que l'església a reescrit la història a seua convinència. No fa falta veure cap pel·lícula o llegir el Código Da Vinci. Tampoc podem creure tot alló que ens conta la novel·la, ja que és aixó, un llibre on a partir de fets provats ens narra una història evidenment falsa. Però, perquè l'esglèsia no vol parlar sobre l'assumpte dels llibres apòcrifs?, pot ser perquè pedría molts diners (volia dir creients)?. El que està clar que deu és un sentiment que forma part d'aquest inconcient humà i que depen únicament de la fe de cada persona i no del que una o altra esglèsia ens conta.