Materials moleculars per a la biomedicina, l'energia i l'electrònica del futur, a la XVII Jornada Científica de l'ICMol
Materials 2D per a l'electrònica del futur, sucres responsables de processos infecciosos, nanopartícules d'or per a la biomedicina o usos químics de l'urani empobrit són alguns dels temes que abasta la recerca molecular
Tots ells seran tractats el proper divendres dia 15 en la XVII Jornada Científica de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València
Com cada any, l'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València celebra la seua Jornada Científica amb la participació de destacats investigadors i representants institucionals. L'objectiu de la Jornada consisteix, d'una banda, a fer balanç de l'estat tant de la disciplina com de l'activitat del propi institut, un centre acreditat com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu, el més alt reconeixement científic que el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat atorga a entitats dedicades a la recerca científica; i per un altre, a obrir la ciència molecular a totes aquelles branques de la física i la química susceptibles de contribuir amb els seus treballs a aquest camp multidisciplinari de la recerca científica. Es tracta, per tant, d'una jornada d'alta divulgació de la ciència molecular.
En aquesta ocasió, l'ICMol compta amb la participació de quatre destacats científics que abordaran, al llarg del matí i de manera divulgativa, quatre àrees de recerca capdavanteres en el camp de la ciència molecular. Seran Paolo Samorì, Premi Català-Sabatier 2017 de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ); Karsten Meyer, Premi Elhuyar-Goldschmidt 2017 de la RSEQ; Jesús Jiménez Barber, Director Científic de CIC bioGUNE i president de la RSEQ, i Luis M. Liz Marzán, Director Científic de BiomaGUNE.
La Jornada, que com en cada edició s'obrirà amb el balanç de resultats i l'estat de l'institut, presentat pel director de l'ICMol, Eugenio Coronado, serà inaugurada pel rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i el vicepresident de l'Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, a més de Nazario Martín, President de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE); Jesús Jiménez, president de la RSEQ, i el propi Coronado.
La Jornada, que tindrà lloc el divendres 15, de 09:00 a 14:00 hores, en el Saló d'Actes dels Instituts de Recerca (Parc Científic de la Universitat de València), compta amb el suport del MINECO i de la Generalitat Valenciana.
PAOLO SAMORÌ
Institut de Science et d'Ingénierie Supramoléculaires (ISIS). Université de Strasbourg & CNRS. Premi Hispà-Francès Català-Sabatier 2017 de la RSEQ.
"When molecular science meets 2D materials: orchestrating multiple functions".
La recerca en materials bidimensionals augura una revolució en el món de l'electrònica. Les claus per al desenvolupament de dispositius minúsculs i molt més potents es gesten ara mateix en els laboratoris de química i física de tot el món. L'estudi de les interaccions moleculars és un dels instruments dedicats a aquesta fi. Samorì parlarà sobre com la ciència molecular contribueix a millorar les propietats dels materials 2D, de cara al desenvolupament dels dispositius electrònics del futur.
KARSTEN MEYER
Dept. of Chemistry and Pharmacy. University of Erlangen-Nürnberg (Alemanya). Premi Hispà-Alemany Elhuyar-Goldschmidt 2017 de la RSEQ.
"From radioactivity and nuclear fuels to CO2 activation and electrocatalytic H2 production reactive Uranium complexes – Chemistry between phobia and enthusiasm".
L'Urani, un dels elements naturals més pesats i de pitjor reputació, pot usar-se per a produir hidrogen –el combustible del futur– o també com a catalitzador per a transformar CO2 en productes d'alt valor afegit. Amb la seua conferència sobre la "Química entre la fòbia i l'entusiasme", Meyer desmuntarà el mite de la perillositat de l'Urani empobrit per al treball en Química.
JESÚS JIMÉNEZ BARBER
Director Científic de CIC bioGUNE. President de la RSEQ.
"The sweet side of Chemistry: sugars, NMR and molecular recognition".
Molts processos infecciosos tenen a veure amb el reconeixement de sucres per determinats patògens, fonamentalment bacteris i virus. El fet de conèixer com es produeix aquesta interacció permet als científics dissenyar molècules que la modulen de manera favorable o la bloquegen, segons siga el procés, favorable o nociu. En la seua conferència "El costat dolç de la química: sucres, RMN i reconeixement molecular", Jiménez Barber explicarà on es troben els sucres en la nostra vida, com es pot influir en el seu comportament i per què són tan importants per al dia a dia.
LUIS M. LIZ MARZÁN
Director científic de CIC biomaGUNE. Premi Rei Jaime I de Recerca Bàsica.
"New biomedical applications of gold nanoparticles".
Els nanobiosensors amb partícules d'or són noves eines que permeten la detecció primerenca de malalties, com el càncer, i la implantació de tractament i seguiment a nivell personalitzat. Liz Marzán parlarà sobre les aplicacions de les nanopartícules d'or a la biomedicina.
