Castellano

Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda

Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda
    MÉS FOTOS
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 2)
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 3)
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 4)
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 5)
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 6)
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 7)
    Les II Jornades d'Arqueologia de Riba-Roja reuneixen experts europeus sobre l'època visigoda  - (foto 8)

    Les II Jornades Internacionals d'Arqueologia sobre els recintes fortificats en època visigoda que tenen lloc a Riba-roja de Túria des de mitjans d'este setmana reuneixen estudiosos i experts arribats des de diversos països europeus. La tria de Riba-roja com a centre de divulgació i estudi d'eixa època històrica no és cap casualitat atès que el municipi compta amb els dos jaciments que en l'actualitat hi ha sobre terreny valencià: el Pla de Nadal i València la Vella.

    Al llarg dels darrers dos anys l'Ajuntament de Riba-roja ha organitzat i finançat junt a l'àrea de Cultura de la Diputació de València i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica les excavacions que es fan a la zona de València la Vella a fi d'escorcollar el llegat que els avantpassats d'aquella època van deixar en forma d'empremta pel que fa a la història, l'arquitectura i l'ordenació territorial.

    Algunes conferències com "Economia de Guerra: centre del sistema fortificat de la Itàlia del segle VI" a càrrec de Enrico Zanini de la Universitat de Siena o "Les fortificacions protobizantines" impartida per Vujadin Ivanisevic, de l'Institut d'Arqueologia de Belgrad en són un bon exemple de la importància que l'època visigoda va tindre en terres valencianes i a Riba-roja en particular.

    Estes xerrades s'han completat amb altres a càrrec de Jaime Vizcaíno de la Universitat de Múrcia, Enrique Domínguez de la Universitat de Sevilla, José María Tejado de la Universitat del País Basc, Laura Olmo de la Universitat d'Alcalà d'Henares, Imma Ollich de la Unversitat de Barcelona, Blanca Gamo del Museu d'Albacete, Sonia Gutiérrez de la Universitat d'Alacant Eva Subías de la Universitat Rovira i Virgili o Ferran Arasa de la Universitat de València, entre d'altres.

    Les conferències, les xerrades i els debats que se n'han derivat al llarg dels tres dies en què s'han celebrat estes jornades s'han completat amb la part pràctica tot visitant "in situ" els mateixos jaciments visigots amb què compta Riba-roja: València la Vella i el Pla de Nadal, els dos indrets més representatius de l'època que durant anys es van assentar al municipi.

    Amb la coordinació dels professors d'Arqueologia Josep Maria Macià, Albert Ribera i Miquel Rosselló, les II Jornades Internacionals han aprofundit en la importància que té l'estudi de la civilització visigoda als nostres dies, en el llegat que ens han arribat als nostres dies i en la necessitat de continuar invertint i treballant per descobrir tot allò que va succeir a les nostres terres durant aquells anys.

    A Riba-roja de Túria els visigots van tindre una importància cabdal que hui dia es pot observar encara i principalment al Pla de Nadal, un bé d'interès cultural (BIC) des de 1991, les excavacions del qual van posar en valor un tresor arqueològic únic en terres valencianes, visitat anualment per centenars de persones gràcies a les visites guiades mitjançant actes teatralitzats organitzades per l'Oficina municipal de Turisme.

    Fruit dels treballs d'excavació és l'existència del Mupla (Museu visigot del Pla de Nadal), un espai que alberga al castell més de 200 peces procedents del palau on va viure el Dux Teodomiro, una figura de gran pes polític a l'esmentat període. A més hi ha prop de 800 elements que romanen en dependències municipals, la meitat de les quals són de les fàbriques de l'edifici i la resta són elements ornamentals.

    Pel que fa a València la Vella, els estudis d'enguany, en estiu, han permès conèixer que va ser fundat pel rei Leovigildo a l'any 550 per raons estratègiques i militars, la fi del qual es fixa envers l'any 700, tot coincidint amb l'arribada dels musulmans l'any 713. Està prevista la creació d'un parc arqueològic amb el corresponent pla d'usos i 'organització que permetrà en un futur visites guiades i divulgatives.

    El regidor de Patrimoni de Riba-roja de Túria, José Ángel Hernández, ha destacat que durant els tres dies de les jornades "el nostre municipi ha estat el centre d'atenció per continuar estudiant i coneixent millor una època apassionant en la història valenciana i, per això, la voluntat d'este equip de govern és potenciar amb més força si cal el llegat tan important que hem rebut dels avantpassats nostres".

    Pujar