L’Alcúdia obri hui l’exposició sobre la història de la pilota i presenta el llibre

L'Alcúdia recupera hui part la història de la seua connexió amb la pilota valenciana. La promotora cultura “Això és com tot” inaugurarà a les 20 hores l'exposició «Joc, espai i xarxa. De la pilota, la cultura i la Transició», que anirà acompanyada a més de la presentació del llibre que porta el mateix nom i en el qual es recopila el treball de recerca realitzat per l'editorial. La Casa de la Cultura acollirà una exhaustiva recopilació de fotografies i vídeos de diferents èpoques. L'exposició estarà oberta fins al 22 de desembre, de 10 a 13 hores al matí i de 16 a 21 hores a la vesprada. Interessa, en primer lloc, sobretot, el xicotet món dels afeccionats i la funció que tenen en la conformació i característiques d'aquest joc, culturalment parlant, en el poble. I, en segon lloc, el paper de Josep Ll. Bausset i l'estreta relació que va mantenir amb la pilota, especialment, a través dels seus articles periodístics. Així com el rol de Llorenç Millo (1925-1998), autor, entre uns altres, del llibre «El trinquet» (1976), estudiós i erudit de la gastronomia i de la pilota i que ha escrit algun llibre i algunes pàgines periodístiques de les més brillants d'aquest joc.

Efectivament, a l’Alcúdia, com el mateix Millo recordava, encara que va ser la terra de Baptista Perales Madramany (1870-1940), Perales —un dels millors jugadors de pilota (de “llargues”) de tots el temps a la Ribera, “amo” del carrer la Barrera, l’afició és escassa. Però, la “qualitat” d’alguns d’aquests aficionats fou molt destacada: Rafael, el Gavardero; Alberto Gomis, l’Espardanyer; Vaquer el del Forn; Melonet o Vicent Borràs. Però, sobretot, cal remarcar aquells altres que elaboraren el caràcter més popular de la pilota i que tant feren per mantenir en el poble aquest joc, sobretot, en les parets del frontó de l’església, o més tard, en el municipal, i en algun altre carrer del poble: Manolo Pastor, Reca; Lino Calatayud, Emilio Coné, Mona; el Corretger; Rafael, Pedro, Antonio Gavaldón, Andrés Martorell, el Carbonero, Maiques, Miguel Ángel Sánchez Briz, o alguns dels més joves i que encara juguen com Toño, o Vicent Miquel Tenorio; o molt més majors (molts d’ells, i elles, ja no estan), com Maiques, Juanito Pilsa, el Xofla, Pepe Barrina, Maria, la Buixarra, Elena Barbarroja,  Enrique Llàcer, Ramon Palop, el tio Pena, el Xato d’Alcúdia, Carmelo, el Basc; Tino Azcàrate, Tino del Mataor;  Ximo el Burro, o el Roig del Sequer.