elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Set dècades després, torna a casa l'anarquista Vicente Santolaria Escrich

Set dècades després, torna a casa l'anarquista Vicente Santolaria Escrich
    MÉS FOTOS
    Set dècades després, torna a casa l'anarquista Vicente Santolaria Escrich - (foto 2)
    Set dècades després, torna a casa l'anarquista Vicente Santolaria Escrich - (foto 3)

    El company Vicente Santolaria Escrich, nascut en el poble de Cirat, de la província de Castelló, descansa ja en pau, al costat de la seua mare, en el seu poble. Ha costat quasi 70 anys que les seues restes arribaren des de Tremp, poble de Lleida, lloc on va ser enterrat en 1948, després d'una mort tràgica a mans de l'aparat repressiu del franquisme. Va ser assassinat pel sistema autoritari i feixista que imperava en aquell temps, una dictadura que va matar al company Vicente, per causes polítiques i d'extermini sistemàtic de les i els defensors la llibertat. Per açò va morir represaliat una bona persona, que va ser alcalde Cirat arran les eleccions de febrer de 1936, representant al Front Popular, en el context de la segona República i mesos abans del colp militar de juliol de 1936

    En un acte emotiu i senzill celebrat dissabte 14 de gener de 2017, la família, el Grup per la Recerca de Castelló, al costat de gent de CNT i CGT van donar calor humana a un exercici de dignitat i de rescabalament de la figura d'un ciutadà i veí compromès amb la seua època, un activista social i transformador.

    Acompanyat de familiars propers, en el cementeri municipal de Cirat, a les 12h del matí, entre l'amanyac de pins i el riu Millars, les seues restes, lliurades per tècnics de la Generalitat Catalana van ser dipositades al costat de les de la seua mare. Unes paraules emotives i emocionants de Juan Santolaria, nebot del finat, van precedir l'acte.

    Falta molt per a desenvolupar en el nostre país la Llei de Memòria Històrica vigent, molts mitjans i voluntat política i administrativa, però actes com el què relatem, donen fortalesa i ànims al moviment memorialista en recuperació de la nostra vertadera història, fortalesa perquè els crims contra la humanitat que, perpetrats des de 1936 fins a 1975 amb la mort del dictador, no siguen oblidats ni amnistiats, que la dictadura franquista i tots els repressors, puguen ser jutjats i rescabalada la dignitat i la memòria de les seues víctimes, moltes vegades assassinades anònimament i que seguirem rescatant la seua memòria.

    Amb aquest acte, tota la societat, de Cirat, de Castelló i en general, tot el nostre país, recupera el seu passat, de forma digna i veraç, sense mentides ni manipulacions, escrivint les pàgines de repressió i mort que la dictadura ens va ocultar.

    Pujar