Ajuntaments del Comtat critiquen l'abandonament per part del Banc de Sabadell

Els alcaldes dels Ajuntaments de Penàguila, Benasau, Alcoleja i Benilloba han posat el crit en el cel la darrera setmana després de la progressiva retirada que el Banc de Sabadell està realitzant en aquestes localitats. Els pobles han vist com en els últims temps l’entitat ha tancat oficines, substituint-les per caixers automàtics en moltes localitats i ara ha reduït de forma dràstica el servei que oferia a la sucursal de Benilloba, que des de començaments de mes només obre tres dies amb un únic treballador.

Des de l’antiga CAM els arguments es limiten a criteris economicistes, amb referències al nombre d’usuaris i en cap moment a la qualitat del servei que n’ofereixen. Ana Ponsoda, directora regional del Banc de Sabadell a l’Alcoià i el Vinalopó, es va reunir amb els alcaldes de Penàguila, Joaquim Ballart, i de Benilloba, Ana Delia Gisbert «Taes», divendres passat al Consistori de Benilloba, en una trobada on lluny de proposar alguna alternativa es va limitar a explicar que la política de l’entitat s’adreça en l’actualitat a la reducció d’oficines i serveis.

Els alcaldes van provar d’explicar a la responsable territorial del Banc de Sabadell que «les persones dels pobles necessiten serveis per a poder-hi viure i, en especial, els més majors als quals els costa adaptar-se a les noves tecnologies i operar via internet o amb caixers automàtics, se’ls fa molt complicat».

La resposta, però, va ser que la sucursal de Benilloba encara donarà servei tres dies a la setmana i que també es poden desplaçar a l’oficina de Cocentaina -de la qual depén Benilloba- per a fer consultes i operacions.

En aquest sentit, Ana Delia Gisbert, alcaldessa de Benilloba, va retraure a Ponsoda que la decisió de tancar dos dies l’oficina del municipi, que dona servei a les persones que viuen, «no només al nostre poble, sinó també als del voltant, com Benifallim, Penàguila o Benasau», es prengués sense ni tan sols informar a l’Ajuntament i que «hagen deixat una sola persona per atendre a la gent, una persona que per anar al bany o eixir a esmorzar, ha de tancar l’oficina o aguantar les vuit hores seguides sense abandonar el seu lloc de faena».

Per als alcaldes afectats, «ara es quan veiem els efectes perversos de la desaparició forçosa de les caixes d’estalvis públiques i la seua conversió-venda als bancs. Sí algú es preguntava quina era la diferència entre els uns i els altres, ja la poden veure, aplicar criteris estrictament econòmics i oblidar a les persones». I encara es pregunten, «com podem treballar per mantenir vius el territori, el teixit econòmic i social de tota una comarca, si ens trobem que cada vegada les persones que hi viuen compten amb menys serveis? És com tornar a l’època de la industrialització, on la població es veia abocada a abandonar els seus pobles per malviure a grans ciutats on es concentraven el treball i els serveis».

En el previsible cas que el Banc de Sabadell no modifique la seua postura i redrece la seua línia d’actuació, «absolutament perjudicial per als pobles més xicotets», els màxims representants municipals es plantegen iniciar converses amb altres entitats per tal de buscar alternatives,

que «segons la nostra forma de entendre la situació, passaria per trobar una fórmula que garantisca un mínim de serveis, amb horaris d’atenció al públic en unes mínimes condicions, per deixar de ser simples números en els comptes de resultats i ser persones amb drets, serveis que ajuden, a més, a treballar pel futur dels pobles».