Dijous 14 de Desembre de 2017

-Zapatero, Chamberlain i la “Convivència pacífica” :: Versos Lliures :: elperiodic.com

Versió Clàsica
Edició
Versos Lliures
Versos Lliures
Por Vicent Sales

Zapatero, Chamberlain i la “Convivència pacífica”

19/11/2010
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar
En estos dies en que s’han produït els incidents entre les forces de seguretat marroquines i la població saharaui, seria convenient recordar la figura del polític anglés Arthur Neville Chamberlain, primer ministre britànic entre 1937 i 1940 i màxim exponent de l’anomenada política de “convivència pacífica” en el context de l’Europa anterior a la II Guerra Mundial.

Per ser justos, és al llarg de tota la dècada dels 30, quan els governs europeus democràtics van mostrar esta posició d’aquietament front a les polítiques agressives i expansionistes dels governs alemany i italià.

Després de tolerar la invasió d’Abisinia (Etiopia) per part de Mussolini, li va tocar a l’ocupació de Renània per part de Hitler en 1936, cosa que posava en solfa els acords del Tratat de Versalles posterior a la I Guerra Mundial.

Dos anys després, tampoc es van prendre mesures quan es va produir l’Anschluss (l’annexió d’Austria a Alemanya) l’any 1938 davant la pusilanimitat de França i d’Anglaterra.

Vista la passivitat i la paràlisi de les democràcies occidentals, en especial de l’anglés Chamberlain i del francés Daladier, Hitler va decidir invadir la regió txeca de Les Sudetes i és aleshores quan els primers ministres anglés i francés van decidir anar fins a Munich per signar un pacte amb Hitler, que en paraules de Chamberlain suposava “la pau en la nostra època” i una “pau amb honor”.

Setmanes després Hitler invadia pràcticament tota Txecoslovàquia saltant-se els acords de Munich i l’1 de setembre s’apoderava de Polònia, en el que va ser l’inici de la II Guerra Mundial.

I és que esta política d’aquietament o de “convivència pacífica” és la mateixa que practica el govern de Zapatero amb el nostre veí del Marroc i la seua política agressiva i expansionista, ja siga quan sotmet a un assetjament a les localitats espanyoles de Ceuta i Melilla, quan reivindica les Illes Canàries o quan campa pels seus respectes en territori saharaui com si fos territori marroquí.

El govern espanyol no sols ha tolerat i tolera les actuacions marroquines, sinó que a més dóna crèdit a una versió delirant dels fets ocorreguts en els campaments saharauis la setmana passada, on segons la versió del ministre Cherkaui les forces de seguretat van intervindre per “liberar” als ciutadans saharauis que es trobaven segrestats per una facció d’Al Qaeda.

Davant d’esta versió que no és més que un insult a la intel•ligència, causa rubor la pusilanimitat d’un govern paralitzat pel seu “afany infinit de pau” que li permet engolir-se el grapat de mentides del govern de Rabat.

El govern espanyol preferix la humiliació i “l’entreguisme” a una política exterior coherent, ferma i respectuosa amb els drets humans. Només espere que no ens passe com a Chamberlain, al que Churchill va acusar d’haver preferit la humiliació a la guerra, i finalment van tindre humiliació … i guerra.

Quina por em dóna Zapatero, el dia que el Marroc decidisca “liberar” també Ceuta i Melilla!

  • Currently 0.00/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 0.0/5

Actualmente está en la versión en Valenciano de "elperiodic.com".
Si desea cambiar a la versión en Castellano, puede hacerlo pulsando en la bandera.

Actualment està en la versió en valencià de "elperiodic.com".
Si desitja canviar a la versió en Castellà, pot fer-ho fent click a la bandera.



No mostrar de nuevo este mensaje
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio. Si continua navegando estará aceptando su uso.
OK
Versión Móvil