L’amnèsia del bisbe Martínez Camino :: Raons i paraules :: elperiodic.com

La setmana del 21 al 25 de novembre de l’any passat, va tindre lloc a Madrid la reunió de la Conferència Episcopal Espanyola, al final de la qual Martínez Camino, bisbe secretari i portaveu de la CEE va respondre a les preguntes dels periodistes. Un d’ells li va preguntar si l’episcopat demanarà al govern de Rajoy que derogue la llei del matrimoni homosexual i la de l’avortament, que tan durament els bisbes van criticat al govern de Zapatero.

No sé si Martínez Camino sofreix d’amnèsia, perquè va respondre que demanar això, no és una missió dels bisbes. I encara afegí: “La CEE nunca dice a ningún governante  qué es lo que tiene que hacer. No se va a dar ninguna directiva al Gobierno, porque no se la ha dado nunca a nadie”.

Realment Martínez Camino no recorda les pressions i les manifestacions dels bisbes contra el matrimoni gay, o la reforma educativa, cridant a la societat a la insurrecció davant lleis que deien que eren injustes? Martínez Camino no recorda la crida a desobeir eixes lleis? O la petició dels bisbes espanyols de reclamar a l’anterior govern la  derogació de l’ampliació de la llei de l’avortament?  ¿Ha perdut la memòria Martínez Camino? Encara deia en eixa roda de premsa del novembre passat: “Somos muy respetuposos con todos los gobernantes”!!!

Giordano

Afortunadament l’hemeroteca no té amnèsia com Martínez Camino!! Fa dos anys, Martínez Camino amenaçava als diputats catòlics que recolzaven la llei d’avortament. En un missatge de pressió als parlamentaris, deia: “cualquier diputado  que apoye, vote o promueva esta ley, está  en pecado mortal público”. Si això no és dir “a un gobernante lo que tiene que hacer”, que  baixe Déu i que ho veja!!!! I ara ens diu que la CEE  “nunca dice a ningun gobernante qué es lo que tiene que hacer”!!!

I és que com sempre, les amenaces de Martínez Camino són de condemna i d’intransigència, més a prop de plantejaments inquisitorials i excloents, que de la fraternitat evangèlica que es desprèn del missatge del Regne. 

Però en l’última assemblea plenària de la CEE, del 23 al 27 del passat mes d’abril, en la roda de premsa, Martínez Camino va tornar a insistir, d’una manera arrogant en el mateix tema: “La Iglesia no condena nunca a personas y mucho menos a un grup de personas”, en referència a l’homilia del nefast bisbe Reig Pla (que vam patir a Castelló) i la seua homilia del divendres sant.

No recorda Martínez Camino les condemnes de l’Església a Galileu, Copèrnic, Giordano Bruno i més recentment a Leonardo Boff, Hans Küng, José Antonio Pagola, Andrés Torres Queiruga i tants d’altres? Com pot tindre la memòria tan dèbil el bisbe-secretari de la Conferència Episcopal Espanyola? O és que no li agrada recordar les amenaces i les condemnes que s’han fet en l’Església? Si fins i tot el papa Joan Pau II va demanar perdó públicament pels errors fets per l’Església, com pot ara Martínez Camino dir que mai hi han hagut condemnes?

Martínez Camino

Martínez Camino i la gran majoria de l’episcopat espanyol, representa una Església preconciliar i intolerant, que no sap escoltar ni dialogar amb el món modern i que només condemna, intentant imposar la seua moral a la societat. Quina diferència amb l’Església del Concili, i amb Tarancon, quan en la missa de la coronació del rei afirmava: “L’Esglesia no imposa un determinat model de societat, ni presenta opcions polítiques concretes de govern, ni patrocina ninguna ideologia política”.

Tarancon i Camino es diferencien tant!! Tarancon era conseqüent amb allò que deia mentre que Martínez Camino té amnèsia quan li convé!!!

El cardenal Tarancon havia escrit: “El cristianisme he de presentar la seua oferta, però respectant la dels altres, sense imposar, sense coaccionar”. Quina diferència tan gran entre l’Església que encapçalava Tarancon, una Església oberta i dialogant i la que ara encapçala Rouco, amb Reig Pla, Munilla, Demetrio Fernández, i l’ínclit Martínez Camino, que només condemnen i exclouen aquells qui no pensen com ells!!!!