-José Mª Díez-Alegria :: Raons i paraules :: elperiodic.com

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento.
Acepto     Más información
rss facebook twitter Canal elperiodic.com youtube  lasprovincias.es
Viernes 25 de abril de 2014 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
Raons i paraules
Raons i paraules
Por Jordi Bort
Añadir "Raons i paraules" a mi lector RSS

José Mª Díez-Alegria

11/04/2012
4 comentarios
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

Home de frontera, tolerant i respectuós amb els qui no pensaven com ell, este jesuïta asturià nascut ara ha fet 100 anys, va sorprendre l’opinió pública, en escriure (sense sotmetre’l a la censura) la seua obra més significativa: “Jo crec en l’esperança”, una “bomba” mediàtica en l’Espanya dels anys setanta, per la qual va ser expulsat de la Companyia de Jesús. En este llibre, José Mª Díez-Alegria exposava allò que ell pensava sobre l’Església o el celibat i per esta obra, va ser destituït com a professor de la Universitat Gregoriana de Roma.

Anomenat jesuïta “sense papers”, Díez-Alegria va ser un home senzill que es va avançar al seu temps. Identificat amb els pobres i marginats, va ser un cristià amb una fe lliure, i per això mateix, un referent de l’Església espanyola del segle XX. Amic dels seus amics i amb un profund sentit de l’humor, José Mª Díez-Alegria des de l’Associació de Teòlegs Joan XXIII, va ser un precursor de la Teologia de l’Alliberament. 

 

 

 

Jose Mª Díez Alegría

Nascut a Gijon el 22 d’octubre de 1911, va ingressar en la Companyia de Jesús el 1930. Díez-Alegria va saber combinar el treball intellectual (llicenciat en Teologia, doctor en Filosofia i Dret i professor de la Gregoriana) amb el compromís amb els més pobres, juntament amb el P. Llanos, en el Pozo del Tío Raimundo, a Vallecas, el barri més deprimit de Madrid.

Díez-Alegria, que tenia una fe crítica i de frontera, aconsellava “citar més els Evangelis i menys al papa”, i assegurava que en 20 o 30 anys seria una realitat el matrimoni dels capellans i més tard, el sacerdoci de la dona.

Home d’un  humanisme radical, va preferir seguir la pròpia consciència (i publicar el llibre Jo crec en l’esperança) abans que la llei eclesiàstica dels seus superiors, que li ho prohibien. Més tard publicà Rebaixes teològiques de tardor, Teologia en broma i seriosament, Prendre’s a Déu seriosament, riure’s d’un mateix, Es pot ser cristià en esta Església?  o Jo encara crec en l’esperança.

Si Pedro Miguel Lamet va dir de Díez-Alegria que ser “un profeta del segle XX”, el també jesuïta Juan Masiá el va qualificar com “l’hereu de l’esperit d’Ignasi de Loiola”.

La seua veu i el seu testimoni, eren semblants als del profeta Isaïes: “Crida fort, tan fort com pugues. Denuncia al meu poble, a la casa de Jacob, les seues infidelitats i els seus pecats” (Is 58 : 1)

Díez-Alegria havia fet un testament vital en el que demanava que no li prolongaren la vida artificialment: “que em posen els tranquillitzants necessaris per morir tranquil, encara que m’acurten la vida. Això és moralment bo segons la doctrina catòlica i t’ho dic jo que he segut professor de moral en la Gregoriana”. I amb el seu sentit de l’humor afegia: “els de l’Opus i els Legionaris de Crist que obliguen a la gent a morir amb dolor, no sé com han llegit l’Evangeli, ni on han estudiat moral. Crist morí sofrint, perquè uns malvats el crucificaren, però ell no volia que els seus amics moriren torturats”.

Díez-Alegria que afirmava que “tots tenim lloc en el cor del Pare”, definia la resurrecció com una aposta “per la vida, per la justícia, per l’amor, per la llibertat”. I en el seu Credo deia: “Crec que estic unit amb tots els germans i germanes d’ací i d’allà i que en el Senyor arribarem un dia a trobar-nos”.

El bisbe Pere Casaldàliga escrigué: “Díez-Alegria, que ja està en la plena alegria de Déu,  ha estat un testimoni únic per la coherència, per la constància, per la serenitat”.

El P. José Mª Diéz Alegria, que va morir el 25 de juny de 2010, a punt de fer 99 anys, ha estat reconegut com un teòleg imprescindible per entendre l’Església del segle XX i la teologia de l’Alliberament, de la qual, ell en fou un precursor.

En un moment de crisi al si de l’Església, amb aires involucionistes que, fins i tot intenten soterrar el Concili Vaticà II, Díez Alegria és per a tots nosaltres un testimoni de llibertat evangèlica.

El també teòleg castigat per Roma, José Mª Castillo, ha dit de Díez Alegria que va ser “un defensor dels drets humans, de la llibertat i la dignitat de les persones”.

La seua memòria i el seu record, ens seran un exemple per a construir una Església més fidel a l’Evangeli.

 

 

Más artículos de Raons i paraules
Comparta este artículo
  • Currently 3.01/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 3.0/5
Listado de comentarios

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
 
Ferran
Eleuterio i l'integrisme
Vivim en una societat plural i en una Església plural, cosa que no li agrada gens al Sr. Eleuterio. Ell preferiria una Església preconciliar, sense veus crítiques i lliures com Díez Alegria o Jordi Bort! Ell preferiria un integrisme com el de Rouco o el trístement actual Reig Pla, que vam patir com a bisbe a Castelló. El Sr. Eleuterio està encara en l'integrisme nacionalcatòlic, que gràcies a Déu va acabar amb Tarancon.
Enviado el 14/04/2012    
 
Marisa
Eleuterio de Trento
De Trento és vostè! A vore si accepta les opinions dels altres i no ens imposa la seua! Vostè és un preconciliar que es creu posseidor de la veritat, quan no pot estar més equivocat en les seues idees. L'Església és molt més que l'Opus, afortunadament. Ja estem cansats de sectes. Volem com ens explica els Sr. Bort aires frescos, com el del Vaticà II, que vostè tant odia!
Enviado el 13/04/2012    
 
Eleuterio Fernández Guzmán
¡Qué compañías!
Por lo que veo se ha traído aquí a lo mejor de cada casa...

Sin embargo, no es oportuno confundir libertad evangélica con heterodoxia evangélica. Esto segundo es ir más allá de lo que se debe ir. Pero eso, para según qué teólogos, es hacer un esfuerzo demasiado grande para su ego.
Enviado el 12/04/2012    
 
Josep
Intolerant
Vostè, Sr. Eleuterio és un intolerant, que no accepta la diversitat, ni la llibertat. Vostè predica l'esperit evangèlic, però no el practica! Encara cremaria a la foguera els heterodoxos. Vostè predica una cosa, però en practica una altra. Recorda aquelles paraules de Jesús, sepulcres emblanquinats? Una miqueta de tolerància i de comprensió, no li vindrien mal!
Enviado el 12/04/2012    
Publicidad
Publicidad
Más noticias de hoy en la Comunitat Valenciana
Humor
Ditalulling
Opinión
16/04/2014 - Perdone que no me levante
Crisis vecinal
22/04/2014 - Picos Pardos
Las obviedades obviadas
21/04/2014 - El Caballero del Komián
Gritos de Silencio (Parte primera)
21/04/2014 - El Puntero
La parte negativa de Internet
17/04/2014 - Camins de l´Alcora
Los olivos de Getsemaní
18/04/2014 - Columna de Michel
Cataluña: ¿Leyes o sentimientos?
22/04/2014 - Raons i paraules
Sant Jordi
22/04/2014 - Cosas mías
Lo que nos cuestan las Europeas
17/04/2014 - A sangre fría
La memoria de la propaganda
Humor
Sino y Nimo - 24/02/2014
 Servicios
el tiempo
loterías
callejero web
juegos
anuncios clasificados
enlaces web
Economia
Páginas amarillas
Farmacias de guardia