elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià
Por Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

Algunes frases fetes que diem a Borriana (IV)*

    - A TOTA CASTANYA: L’equivalent a “a tota màquina”; actuar amb amb la màxima celeritat i eficiència possibles.

    - A TOTA PALETA: El mateix significat que l’anterior.

    - A UNES MALES: Expressió que anticipa i introdueix la possibilitat que les previsions es puguen tòrcer: “A unes males, si es fica a ploure sempre tindràs on arrecerar-te”.

    - ACABAR COM EL DESASTRE DE CAVITE: Frase emprada per a augurar un fatal desenllaç: “Eixe assumpte acabarà com el desastre de Cavite”. És una expressió que he conegut viva, si bé fa molts anys que no la sent dir. La batalla de Cavite (1898) fou un episodi bèl·lic naval entre Espanya i Nord-amèrica, punt de partida d’un estat depressiu nacional que duraria dècades a Espanya.

    - AGARRAR UN BATISTOT: Patir un atac, preferentment cardiovascular.

    - AGARRAR UN BOTÓ: Es diu quan un xiquet s’enrabia i es fica a plorar i cridar de manera inconsolable, i sovint insuportable.

    - ALÇAR-SE L’ORATGE: Quan ha passat la tormenta, s’obri el cel i el temps millora.

    - ANAR A GATOMIAU: Anar a quatre pates; equivalent al castellà “a gatas”.

    - ANAR A/DE RECULES: Recular.

    - ANAR DAVANT DAVANT: Anar els primers, obrint camí. En castellà diriem “ser avanzadilla”.

    - ARMAR UN CANYARET: Provocar una situació de confusió, amb crits, etc.

    - ARMAR UN GUIRIGALL: Equivalent a l’anterior.

    - ARRUIXA QUE PLOU: Es diu a qui no fa cas d'una cosa que li manen fer. En clara al·lusió a la inutilitat de l’acció d’arruixar el carrer quan està plovent.

    - AVANT: En el sentit de “prou”: “Me’n menjaré una més i avant”.

    - BONA COSA: Gran quantitat d’alguna cosa: “M’agraden les històries amb bona cosa de misteri”.

    - CAURE LLARG ESTÉS: frasse molt expressiva i literal, que no cal explicar.

    - CAURE UNA BACASSÀ: Equivalent a caure o pegar-se un bac, no necessàriament en posició de decúbit com en el cas anterior.

    - CÒRRER MÉS QUE UN XAVO FALS: Això mateix.

    - DE CAP NOU: Des del principi, tornar a començar. (Noteu que és frase germana de l’expressió Da capo que apareix a les partitures musicals).

    - DIR-LI’N MÉS QUE A UN GOS: Desfogar-se contra algú verbalment, amb insults. Aquest és un país on tradicionalment s’han maltractat els animals, sobretot en l’àmbit rural. D’aquelles vergonyes, queda el ressó d’estes comparacions. Hui preval una altra sensibilitat, afortunadament.

    - ESTAR AL TALL: Estar preparat per a quan et corresponga el torn.

    - ESTAR DESTARIFAT: Desconcentrat o desconcertat, incapaç de raonar amb claredat.

    - ESTAR PER A COMBREGAR: Combregar és el viàtic, la comunió que rep el moribund. Qui diu aixó, sent que el seu camí vital s’està acabant.

    - ESTAR PER A ENTREGAR-LI L’ÀNIMA A DÉU: Equivalent a l’anterior.

    - ESTAR PERDUDET/TA: Quan s’acumulen els problemes i no aguaita cap eixida.

    - ESTAR QUE NO EN QUEDA: Es diu de qui, pel motiu que siga, ha perdut tant de pes que fins i tot crida l’atenció: “Fes el favor de menjar més perquè estàs que no en quedes”.

    - ESTAR BAMBANT: Perdre el temps.

    - FAREM FOC O FUGIREM? És la resposta automàtica per a qui té l’ocurrència de preguntar en veu alta: Què fem? o Què farem?

    - FER ALGO DE CALBOT: Actuar sense preocupar-se de fer les coses bé.

    - FER CALITJA: Basca, calor humit suffocant.

    - FER COMBOI: Es diu d’aquella cosa o situació que produeix satisfacció: “A la mare li farà comboi que et quedes a dinar”.

    - FER GOIG: En l’accepció d’abellir: “Em fa goig presentar-me sense avisar i donar-li una sorpresa”. També s’utilitza per expressar agrat per alguna cosa.

    - FER PREGÓ: Anunciar públicament alguna informació de caràcter privat: “Ara que ja ho saps, a vore si vas fent pregó per ahí”.

    - MÉS LLEIG QUE PEGAR-LI A UN PARE: Metàfora d’una acció o dit immoral.

    - NI CRISTO QUE LO FUNDÓ: Interjecció en castellà que abans es deia molt per a negar emfàticament la veracitat o la possibilitat d’alguna cosa.

    - NI FU, NI FA, NI FARINETES: Es diu d’allò que resulta decepcionant.

    - NO SABER PER ON PEGAR: Expressa desesperació.

    - NO TINDRE/VORE BOU DIFÍCIL: Facilitat i predisposició natural per a mamprendre determinades activitats amb resultat generalment exitós.

    - PARLAR MOLL: Es diu de qui no alça mai la veu, fins i tot quan ironitza o diu coses ofensives. Aquestes persones susciten desconfiança, i d’ahí ve: Parles moll? No em fotràs!

    - PASSAR LES ANACORETES: Passar-ho malament. Els anacoretes es retiraven del món a fer vida solitària i penitència. Per corrupció esdevé “passar les nacoretes”.

    - PEGAR (EL CAP) TAMBORINAES: És quan fa mal el cap, però a més es nota el pols arterial amb força.

    - PEGAR UN BOLANTÍ: Quan vols congraciar-te amb un xiquet i li proposes: Vols que et pegue un bolantí? Si el xiquet consentix s’ajupirà amb el cap entre les cames del major, el qual li agarra les dos manetes que li aguaiten entre els genolls. Aleshores, en estirar cap amunt sense amollar-lo, el volteges deixant-lo de peu, en la posició inicial de partida. Normalment els encissa i et demanen repetir.

    - PEGAR-SE UNA MORRÀ: caure de panxa, o pegarse un colp en plena cara.

    - PLOURE MÉS QUE EL DIA QUE VAN ENTERRAR A BIGOT.

    - POBRE CUBANO… ! Expressa commiseració, empatia per algú, no necessàriament d’origen caribeny ni cubà: “Allí estava el bo de Maniuelet que no sabia per on pegar a fugir. Veges qui li manaria a eixe pobre cubano ficar-se en embolics.” Com tantes altres, aquesta frase ja ha desaparegut de la parla col·loquial de les noves generacions.

    - PUJAR-SE’N A LA QUIQUERETA: Equivalent a “pujar-se’n a la figuereta”, que significa enfadar-se molt. Les quiqueretes eren unes peces de ceràmica blanca o de vidre més o menys en forma de got, que es trobaven a dalt dels pals de la llum. No recorde exactament la seua funció, certament relacionada amb la xarxa i distribució de fils de l’enllumenat públic.

    - QUEDAR-SE PRIVAT: patir alguna incapacitat física.

    - RECOLLITA! Aquesta seria una expressió “Flanders” autòctona (els seguidors de Els Simpsons em comprendran), apropiada per a qui tracta de defugir paraules malsonants. En el cas que ens ocupa, “recollita” substitueix la genuina “recollons”.

    - ROMANÇOS I CALENDARIS: frase amb la que es vol recalcar la superficialitat o la insignificància d’alguna cosa. “Tot això que m’estàs dient són romanços i calendaris”.

    - SENSE CAP NI CENTENER: Es diu d’allò que no té ni cap ni peus (dita equivalent); una cosa absurda o incomprensible.

    - SER FAVA: Es diu de qui té poques llums intel·lectuals.

    - SER FAVA L’ULL. Variant de l’anterior.

    - SER SURO: Quan es pensa que no són prou valorades les pròpies qualitats personals. ”No em fa cas. Per a ell sóc suro”. Equival a ser un zero a l’esquerra.

    - SER UN FURTASAQUETS: ser un indigent, un miserable que furta per a sobreviure.

    - SER UN RECAPTE: Es diu de qui té un físic poc agraciat.

    - SER UN POLP ROQUER: Variant zoològica de l’anterior.

    - TINDRE ALGUNA PART DEL COS SURO: Quan es pateix d’insensibilitat física per qualsevol motiu: “Fa tant de fred, que tinc les mans suro”.

    - TINDRE’N UN VAGÓ: Tindre alguna cosa en gran quantitat.

    - TIRAR A PLA: Demolir, enderrocar: “La millor cosa que podries fer és tirar-ho tot a pla i reconstruir-ho de cap nou”.

    - TIRAR-LI (ALGUNA COSA) ALS NASSOS (A ALGÚ): Reprotxar, retraure. “El teu germà m’ha tirat als nassos que per què no el vam convidar”.

    - TRENCAR PALLES: trencar una relació d’amistat.

    - TROBAR-S´HO FET: Aconseguir alguna cosa sense esforç: “Eixe volguera aplegar i trobar-s’ho tot fet’.

    - VÉS, I QUE T’ENDONGUIN: Serveix per a despedir o desfer-se expeditivament d’algú.

    - VORE-S’HO FET: Bona predisposició: “Marc no té bou difícil. De seguida s’ho veu fet”.

    - XICA, CRESOLA…! Interjecció carinyosa: “Xica, cresola, com m’havia de presentar a ta casa sense dur res …?”

    (*) Seguint l’exemple del s autors de la inoblidable Familia Ulises del TBO (tenien costum de dedicar les historietes a algun lector o conegut), dedique aquest darrer recull de fraseologia borrianenca al meu amic Vicent F., que em va animar a eixir de la closca d’inactivitat parotet-xuplamel·lera per a materialitzar-lo.

    Elperiodic.com ofrece este espacio para que los columnistas puedan ejercer eficazmente su derecho a la libertad de expresión. En él se publicarán artículos, opiniones o críticas de los cuales son responsables los propios autores en tanto dirigen su propia línea editorial. Desde Elperiodic.com no podemos garantizar la veracidad de la información proporcionada por los autores y no nos hacemos responsables de las posibles consecuencias derivadas de su publicación, siendo exclusivamente responsabilidad de los propios columnistas.
    comentarios 6 comentarios
    Un Sesentón (Ahra 70)
    Un Sesentón (Ahra 70)
    23/06/2014 12:06
    Despiste

    Cierto es Roberto. Al no tener un listado de lo que ya se publicó, y quedarme solo dos neuronas que encima se pelean para ver cual es más inútil, tratar de recordar es perder el tiempo. Solté esta retahila y tan feliz... Lo siento.

    Subir