-Bitxos: Cucs de llum (I) :: Parotets i Xuplamel·los :: elperiodic.com

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento.
Acepto     Más información
rss facebook twitter Canal elperiodic.com youtube  lasprovincias.es
Domingo 20 de abril de 2014 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
Columna de opinión
Parotets i Xuplamel·los
Parotets i Xuplamel·los
Por Roberto Roselló
Añadir "Parotets i Xuplamel·los" a mi lector RSS

Bitxos: Cucs de llum (I)

30/01/2012
14 comentarios
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

No sé si és perquè és el temps de Sant Antoni del Porquet, o perquè el títol d’aquesta secció (Parotets i xuplamel·los) de vegades m’ho demana. O més probablement perquè la crisi econòmica i la fràgil —i tristament consentida— moralitat pública dels nostres governants estan arruïnant la societat del benestar deixant-nos buides les butxaques als treballadors, a més d’una predisposició a la mala llet considerable. El fet és que necessite distanciar-me, xutar-me una bona dosi de l’únic antídot d’efecte comprovat contra el desfici moral que em provoca tanta putrefacció. Necessite reanimar-me i respirar l’aire pur de la innocència, com un vampir requereix la sang dels mortals. Que on en trobe d’això? La pista ens la dóna un clàssic, el cínic Diògenes de Sínope, amb aquella misàntropa sentència que hom li atribueix: “com més conec la gent, més vull el meu gos”, gran frase extensible a la natura en general i a tots els animals, que exclou explícitament l’espècie humana.

Davant de l’aterrador full en blanc, he decidit no escriure d’allò que em preocupa i fugir de tot el que no em procure balsàmiques sensacions, una espècie de talla-focs contra la imbecilitat i codícia humanes que campejen per ahí fora. I quina opció  millor que buscar la innocència en els ulls bondadosos sense malícia de la meua gossa? O per què no, referir-me a l’elegància de la flairosa nadaleta que floreix per esta època? Finalment, qui sap si inspirat en les mosques maxadianes, em decidisc per una temàtica continuista que fa anys havia encetat en diverses col·laboracions al BIM, on vaig dedicar articles als borinots, grills i parotets (els meus preferits), aranyes, palometes, escurçons, etc. I és que he retrobat en les criatures que anomenem bitxos, un reconfortant tema d’inspiració complementari a les plantes on refugiar-me per a escriure.

La veritat és que des que era xiquet i em passava bona part del temps de vacances escolars patejant el terme practicant la caça menor, he sentit molta curiositat i a voltes aprensió per aquestos accesibles animalets, paradigma de la insignificància, involuntaris i enutjosos companys de viatge de les nostres vides i vivendes. Naturalment només escriuré d’allò que he viscut i recorde, bitxos sobre els que no puc evitar tindre una mirada francescana, atés que en llur majoria estan a punt d’extingir-se —si més no— del nostre terme, com a conseqüència de les fumigacions i plaguicides agrícoles. No fa molt, en aquestes mateixes pàgines feiem sonar l’alarma per la pràctica desaparició del nostre terme dels “sapos”. I tant de bo si m’equivoque.

Però què significa la paraula bitxo? La seua primera accepció (en té moltes) és més o menys coincident a les diferents fonts bibliogràfiques consultades, i significa “animal xicotet”, o una forma més bé despectiva i genèrica de referir-nos a qualsevol animal. Tot i acceptar el veredicte dels diccionaris, assumiré el risc de clavar-me en un terreny esvarallós, car entenc que “bitxo” té habitualment un significat zoològic de major precisió en referir-se a certs invertebrats, en concret a diversos artròpodes (els antics “animals articulats”), principalment insectes, aràcnids i miriàpodes (els cent-peus, etc.)

Seguint aquesta línia restrictiva del concepte “bitxo”, aprofitaré l’escàs espai de cortesia que em queda hui per començar recordant un insecte que ja fa tants anys que no he vist per Borriana. Quasi com si l’haguera somniat: el cuc de llum (al nostre territori principalment Nyctophila reichei). Com sabran els lectors, el cuquet de llum és la femella del popular insecte que en castellà s’anomena “luciérnaga”. En realitat no l’he tornat a vore des d’aquelles llargues vacances escolars estivals de la dècada dels 60 que transcorrien al port, l’esperit de les quals tan bé va saber captar la famosa sèrie televisiva “Verano Azul”. Era a partir de poqueta nit dels dies més calorosos d’estiu que et podies trobar algun d’aquestos cucs luminiscents revelant la seua presència des de les profunditats dels alts i intrincats brossegals de vora de camí, emetent enmig de la foscor un punt de llum d’intensa fluorescència blanc-verdosa (foto 1). En realitat l’insecte pretenia atraure el mascle i no els depredadors (nosaltres!), igual que fan els grills amb el seu estrident ric-ric, encara que en aquest cas són els mascles els qui tenen l’iniciativa. Aleshores recorde que ja eren rars, i es considerava afortunat qui se’n topetava un, que ràpidament tocava a sometent:

-Un cuc de llum, un cuc de llum!

I allí ens congregàvem els aprenents de bosquimans, fins que apartant la brossa acuradament algú lograva pessigar-lo el primer i el guardava en una capseta de mistos com un trofeu. El crepuscupar i nocturne bitxo també podia deixar-se caure a terra i apagar el seu fanalet abdominal fins sentir-se fora de perill. Recorde que l’estrés de la captivitat l’afectava, i podia extingir poc a poc aquella misteriosa fluorescència com qui polsa l’interruptor d’una pereta de la  llum, de manera que li perdonavem la vida i soliem tornar-lo on l’haviem trobat perquè seguira activant el seu lluminós reclam. Com a trofeu de caça el cuc apagat valia ben poca cosa. A poqueta nit del dia següent tornavem per a comprovar si el bitxo encara hi era on l’haviem deixat.


    


Anys després he estudiat i sabut que es tracta d’escarabats (coleòpters lampírids) amb fort dimorfisme sexual. Per tant, aquells bitxos no eren cucs malgrat el nom i que la femella ho pareixia degut a que li faltaven les ales (foto 2), les quals obstaculitzarien la funció de fanalet vivent (bioluminiscència), raó per la qual l’evolució l’havia condemnada a una vida terrícola. El mascle, en canvi (foto 3), he sabut que pot volar i emetre llum mentres ho fa, circumstància que mai vaig tindre la sort de presenciar. Diguem per fi com a curiositat, que tant en fase larvàría (foto 4) com en estat adult es tracta d’escarbats depredadors que inclouen principalment caragoles vives en el seu menú.

    


Els cuquets de llum són animals universalment populars entre la infància, protagonistes de mil contes i llegendes. Però crec que hui seran ben pocs dels nostre xiquets els qui hauran tingut el privilegi de jugar amb ells com vaig fer-ho jo, una sort que no obstant ja no he pogut compartir ni amb els meus fills. Inoblidable la sensació de tindre en la mà un bitxet que pareixia de l’altre món, d’aspecte extraterrestre i llumenària angelical, capaç de d‘encendre’s sense cremar-se, com la vareta de les fades dels contes. La seua extinció, com la d’altres herbes i animals que habitaven el que antany fou paradisíac terme de Borriana, s’ha produït discretament, sense que ningú se n’adonara i els notara a faltar. I a alguns ens correspon la trista comesa de denunciar-ho.


© Fotos: baixades d’internet (1 i 2 Camins del Bages, 3 Xavier Adot, i 4 Florenci Vallés)

Más artículos de Parotets i Xuplamel·los
Comparta este artículo
  • Currently 3.21/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 3.2/5
Listado de comentarios

Si deseas registrar tu nombre e imagen en los comentarios haz
click aquí
 
JP
Fa uns 3 anys
Jo, fara uns 3 anys o un poc més, en vaig vore un per la Serratella i em va donar una gran alagria.
Espere que a part dels insecticides, el nous pardals qu´ens han invadit no sels mengen... si en veuen algú.
Enviado el 04/02/2012    
 
RR
a JP
Bones notícies. Es este aspecte es veu que encara no hem 'tocat fondo'.
Enviado el 04/02/2012    
 
Robert Roselló
Cucs de llum
Estimat germà, és sempre un plaer llegir-te!!
Enviado el 03/02/2012    
 
RR
aclaració
Per com has escrit que et diuen, algú podria creure que no eres el meu germà sino mon pare --que és el teu--, o pijor encara: que sóc jo mateix tocant l'autobombo!

Gràcies per baixar a l'arena, germanet.
Enviado el 03/02/2012    
 
Un sesentón
El gusano y su luz
Yo como soy muy antiguo, tuve el gusto de disfrutar de la presencia en cantidad de estos bichejos
Como vivía en una alquería hasta los 13-14 años, por las noches no tenía que desplazarme para contemplarlos, estaban por todas partes.

Me atrevo a perguntarle al Sr. RR si sabe a que se debe ese fenómeno. Pienso si será Luz Fosforescente. O sea, energía absorbida durante las horas de luz, y devuelta en forma de radiación en la obscuridad.
Enviado el 01/02/2012    
 
RR
A "sesentón"
Explican los libros que la llamada bioluminiscencia se debe a una secuencia de reacciones bioquímicas, basadas en una sustancia llamada luciferina.
La luciferina se activa por medio de una primera reacción que consume energia química, a la que sigue otra reacción en la que interviene el oxígeno y una enzima llamada luciferasa, proceso que transcurre con emisión de luz. Una última serie de reacciones químicas regenerarán la luciferina, y vuelta a empezar.
El color de la luz depende en parte de la especie de luciérnaga.
Enviado el 01/02/2012    
 
Un sesentón
A RR
Gracias por responder.

Entonces no es lo que yo pensaba. Es luz química.

Viene a ser por ejemplo, como la de las barritas luminiscentes que utilizan los policías de tráfico para señalizar. El principio viene a ser el mismo.

Curioso el bichejo ese.
Enviado el 02/02/2012    
 
Una que pasaba...
Gràcies
Vull donar-te les gràcies per portar-me a la infància de nou. Allà als anys 90, quan jo tenia uns 6 anys, passava els estius a l'alcria que hi teniem (i tenim!) a la Tanda i recorde perfectament eixir per la nit a buscar "cuquets de llum". A més de jugar a "caçar sapos", anar a la Bota i fer barquets amb fulles de canya... Mai ho canviaria per Play's o internet...
Enviado el 01/02/2012    
 
RR
A "una que pasaba"
Els anys 90 són, com qui diu, quasi ahir. M'agrada saber-ho, perquè vol dir que podria ser que encara se'n pugun trobar, per més que la tendència actual és que caminem en la direcció equivocada, de cap a una pèrdua de biodiversitat.
Gràcies a tu pel teu comentari.
Enviado el 01/02/2012    
 
Juanvi
Precios
Hola Roberto, en primer lloc entenc que no vullgues parlar ni escriure d'alló que ens complica la vida, per reiteratiu i obtús que ja comença a ser el parlar de les imbecibilitats dels nostres governants. Per supost que es mes balsàmic canviar de tema. Jo particularment t'ho agraïxc.
I mira tu per on que jo si que vaig jugar an els meus fills descobrint 3 cuquets de llum (Aixó fará 20 anys) en el jardi del xalet dels meus sogres. Encara hui mire al voltant del 10 d'agost pero si torne a vorel's. Ja no hi han, per descgracia
Enviado el 30/01/2012    
 
RR
a Juanvi
Resem perquè encara en quede una última parella en algun racó del terme, a mode de "arca de Noé", en espera de temps millors.
Enviado el 30/01/2012    
 
passava per ací
agarrar el bou per les banyes
Doncs jo pense que els nostres governants són tan requeteimbècils que no hem de parar de dir-ho, ni hem de fugir
del tema, parlar ara de cucs de seda està bé, és romàntic pero
la realitat s'imposa i tots ens hem de mullar.
Enviado el 04/02/2012    
 1  | 2 | Siguiente » | Ultimo
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Publicidad
Más noticias de hoy en la Comunitat Valenciana
Humor
Ditalulling
Opinión
16/04/2014 - La Palestra
Mirando al Mar
15/04/2014 - Raons i paraules
50 anys de la Pietat
17/04/2014 - Camins de l´Alcora
Los olivos de Getsemaní
11/04/2014 - El Caballero del Komián
El sabor de los sonetos
18/04/2014 - Columna de Michel
Cataluña: ¿Leyes o sentimientos?
15/04/2014 - Solo es una opinión, Ud. perdone
Borriana, París y Mont Saint Michel
16/04/2014 - Picos Pardos
Otras capacidades... querer es poder
16/04/2014 - Perdone que no me levante
Crisis vecinal
14/04/2014 - Al fondo a la derecha
Fijo, la sociedad es perfecta
17/04/2014 - A sangre fría
La memoria de la propaganda
Humor
Sino y Nimo - 24/02/2014
 Servicios
el tiempo
loterías
callejero web
juegos
anuncios clasificados
enlaces web
Economia
Páginas amarillas
Farmacias de guardia

RSS elperiodic.com Comunidad Valenciana
Facebook elperiodic.comTwitter elperiodic.com
Aviso legal | Publicidad | Correo