-Dames i cavallers: un any del canvi valencià! :: La Palestra :: elperiodic.com

Versión Clásica
Miércoles 24 de agosto de 2016 |
google
elperiodic.com
Edición Comunidad Valenciana
La Palestra
La Palestra
Nicolau Calabuig - Compromís La Vall d´Albaida
Añadir "La Palestra" a mi lector RSS

Dames i cavallers: un any del canvi valencià!

15/08/2016
recomendar
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar


El 24 de maig del 2015, els valencians i valencianes vam decidir canviar el mapa polític, per deixar de ser un poble avergonyit per la corrupció del PP i subordinat a Madrid per la històrica falta de valentia dels partits tradicionals. Amb un simple gest com el de posar una papereta diferent en una urna, vam decidir frenar el nostre empobriment i posar-nos dempeus davant els grans problemes que feien perillar la viabilitat de la nostra autonomia, i per consegüent del nostre benestar i la nostra forma de vida.

Però eixe canvi no va ser fruit del no-res: arribats a una situació insostenible que es resumia en el 30% d’exclusió social, 30% de deute i 30% de desocupació, els valencians i valencianes vam iniciar un nou camí. Les forces progressistes, i especialment Compromís, van abandonar la dialèctica de la protesta contra un model que després de vint anys perpetuant-se en el poder s’havia demostrat fracassat, i van començar a construir un discurs en positiu capaç de seduir amplis sectors de la societat valenciana que volien una política pròpia per resoldre els nostres problemes: calia construir un poble avançat, d’alta qualitat social, econòmica i ambiental.

Sobre la base del diàleg i el consens, els Socialistes, Compromís i Podem ens vam posar d’acord per conformar un govern plural, de progrés i valencianista amb l’Acord del Botànic com a full de ruta i una prioritat clara: rescatar persones, eixes que la perversa gestió de la mal anomenada crisi havia deixat pel camí per centenars. Rescatar persones com a capçalera sempre present de totes les decisions. I centrades en este objectiu la resta de polítiques: transparència i lluita contra la corrupció, recuperar unes polítiques i serveis públics potents, sentar les bases d'un model productiu al servei de les persones, amb un suport clar a les xicotetes i mitjanes empreses per intentar generar llocs de treball.

Tot això, amb un govern valencià integrat pels Socialistes i Compromís, on els valencianistes aportem una clara vocació de renovació política, social i ambiental, així com una voluntat d’acord que hui encara estem trobant a faltar al govern central, i una valenta defensa dels interessos dels valencians i valencianes per damunt de tot. I què és això dels interessos valencians? Això significa que per a fer totes les polítiques que he enumerat anteriorment, necessitem recursos. Uns recursos que l’Estat espanyol ve negant als valencians i valencianes des de fa més d’una dècada. I no ho dic jo: ho diu la pròpia oficina del Ministre Montoro, que reconeix que l’autonomia valenciana és la pitjor finançada de tot l’Estat. De fet, som l’única comunitat autònoma pobra que paga a les riques. Això és una anomalia democràtica que sols s’ha donat històricament als països colonitzats a través dels sistemes d’extracció de rendes. El govern valencià i la societat civil, amb sindicats, empresaris i associacions de tot tipus, reivindiquen contínuament la necessitat de que l’Estat escolte les reivindicacions del poble valencià. De moment, sense cap resposta. Tota una declaració d’intencions, ja que si es continua obviant el problema, la sanitat, l’educació, la investigació, l’economia valencianes continuaran mal finançades i per tant, no seran 100% de qualitat, tal i com necessitem els cinc milions de valencians i valencianes.

Ontinyent i tota la Vall d’Albaida no som exempts d’este greuge. Així, tot i que en la present legislatura Ontinyent està rebent més inversions que mai, com la reobertura d’unitats escolars abans tancades, la creació de noves unitats per a xiquets i xiquetes de dos anys, un nou mòdul de Promoció de la Igualtat de Gènere, la propera obertura de la residència de discapacitats, un pla de rehabilitació urbana per al Barri de La Vila etcètera, este fenomen no és fruit de cap messies salvador local ni tampoc de la benevolència del govern central. Eixes inversions s’estan produint com a conseqüència del canvi polític que els ontinyentins i ontinyentines vam propiciar amb el nostre vot a les eleccions autonòmiques, en les quals vam traure als corruptes de les institucions valencianes i vam ajudar a conformar nous governs plurals de canvi, que treballen amb recursos insuficients però amb un ferm compromís i molta voluntat de canvi per millorar les vides de tots els valencians i valencianes amb criteris d’equitat redistributiva. I és que de vegades, són xicotets gestos els que canvien el transcurs de la història.

A la nostra terra s’ha acabat el caciquisme, s’ha acabat allò de tindre un Rus que “agrane cap a casa”. Tots els valencians i valencianes tenim dret, governe qui governe als nostres pobles i ciutats, a tindre unes inversions que garantisquen una vida digna. L’actual govern valencià ho té ben clar, i per això esta mateixa setmana, la Vicepresidenta Mónica Oltra va anunciar una nova xarxa d’ajuda en prevenció a les víctimes de violència masclista i va presentar a les Corts Valencianes el decret llei de Renda Garantida de Ciutadania, que crearà una nova renda inclusiva del segle XXI, que no estigmatitze ningú independentment dels seus orígens o recursos.

Dames i cavallers: en un any a la Generalitat s’ha treballat incansablement per millorar moltes coses, però encara queda molta faena per fer, sobretot per construir un nou model productiu que ens permeta a les generacions més joves tindre un futur projecte de vida a la nostra terra. Eixe és el camí que cal transitar per millorar la vida de la majoria de les persones. Malgrat Montoros i malgrat Rajoys, seguim i seguirem treballant amb trellat, rigor i molt de compromís, perquè la gent d’Ontinyent i tots els valencians i valencianes ens mereixem recuperar l’ambició col·lectiva de ser un poble avançat, de persones que viuen dignament en un món més just i sostenible. Bon estiu i bones Festes!

Más artículos de La Palestra
27/07/2016 - Nacho Lledó - Ciudadanos Xàtiva
Cuando alguien sin vergüenza alcanza el poder
 
22/07/2016 - Joan Francesc Peris - Els Verds Gandia
Inviable
 
21/07/2016 - Carles Mulet - Senador de Compromís
De llengües i estar
 
20/07/2016 - Joan Francesc Peris - Els Verds Gandia
Del canon del agua de Orengo a los actuales lodos del gobierno local
 
19/07/2016 - Manuel Pineda - Diputado Autonómico GPS Corts Valencianes
No solo el Valenciano, ¡todas!
 
10/07/2016 - Rafael Almagro - Concejal de Hacienda de Orihuela
El valenciano y Filipinas
 
  • Currently 0.00/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 0.0/5

Publicidad

RSS elperiodic.com Comunidad Valenciana
Facebook elperiodic.comTwitter elperiodic.com
Aviso legal | Publicidad | Correo

 
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio. Si continua navegando estará aceptando su uso.
OK
Versión Móvil